Diari de campanya 7: lipdub, gols, reflexions i la Gran Castanya (que no es menja)

Aquest cap de setmana té tres dies i una hora més (que la pots dormir o la pots viure despert).
Malgrat que la organització de la campanya et porta una rutina de treball, moments com aquests, i més si estàs a menys de dues setmanes de l'inici de campanya, serveix per esbagir la ment.
Jo ahir, després d'un matí de dissenyador gràfic amateur i de recuperació del llibre de Toni Aira Això no és Amèrica, després d'un twit de @JordiAranda, vaig anar al Camp Nou a menjar un "fransfurt" i una hamburguesa amb ceba i formatge i a veure cinc gols. Cinc! contra el Sevilla.
Malament pel colesterol, molt bé per agafar ànims.
Per la resta d'aquest cap de setmana llarg us proposo un article que m'he llegit i rellegit amb l'estona que estava al llit amb l'iphone, tot despertant-me per no llevar-me (per allò d'aprofitar l'hora de més). És del Quico Sallés, de Nació Digital, que últimament ha clavat dures cleques a Esquerra i que avui ha escrit l'editorial del diari electrònic i ho ha fet sobrer el meu partit. Es titula: La importància de dir-se ERC. És molt interessant, no cregueu que és un fullet propagandístic, al contrari. Llegiu-lo clicant aquí.
Enllaça una mica en la reflexió que ja vaig fer un any enrera.
I en quan a oci, que també n'hi ha d'haver, avui ha sortit a la llum pública: La Gran Castanya, un lloc on s'enfronten els candidats a les properes eleccions en un ring.
Els autors són els joves osonencs de Quarantados, que van llençar amb molt d'èxit el joc Fèlix Bitllet, el videojoc.
A més dels debats, podríem muntar una competició de la Gran Castanya entre en Freixanet, un dels de CiU, la Flora, la Montse, algun osonenc de Solidaritat i la Bellafont (algú del PP osonenc va a llistes?). Què en penseu Carles Banús i Arnau Martí? Ei, virtualment, eh...
Ep! i el lipdub per la independència, en pocs dies ja porta més de 200.000 visites! Avui és un bon dia per penjar-lo.

Article de Quico Sallés: La importància de dir-se ERC
Quarantados: joc La Gran Castanya
Quarantados: Fèlix Bitllet, el videojoc

Diari de campanya 6: Junqueras i SMSpam de CiU al meu mòbil de la Secretaria de Joventut

El divendres al matí he començat ben d'hora fent la benvinvguda a la primera sessió del curs de formació per dinamitzadors juvenils d'Osona que s'ha fet a Roda de Ter.

Després d'un esmorzar llarg tot parlant de l'Oficina Jove i haver saludat a una de les persones que admiro més d'Esquerra Osona (o del Lluçanès!), el Ramon Besora, l'únic alcalde no de dretes de Prats des del retorn de la democràcia, he anat cap a la UVic, de nou.

Avui l'Oriol Junqueras (bloc) feia una conferència convidat per la universitat. Com sempre ha acabat enmig del públic entaulant una conversa amb els estudiants que hi havia a l'Aula Magna. Com m'ha recordat el Joaquim Puntí, era la primera vegada que en Junqueras feia una conferència a l'Aula Magna de la UVic, sempre ho havia fet en aules.

Després de la conferència i la post-conferència (brillant com sempre), ens hem dirigit tot xino xano ens hem dirigit a dinar al Casino, juntament amb companys i companyes d'Esquerra Osona.

Dinar amb l'Oriol és molt interessant i molt divertit alhora. L'heterodòxia política ja ho té això, i, això, el fa especial. Al mateix casino ens hem dirigit a l'espai on es pot fumar (gràcies) a fer el cafè, on ens hem trobat amb dos grups de veterans vigatans: uns que ens miraven amb complicitat i uns altres amb no tanta.

Si el dilluns vam parlar amb el grup d'El9Nou, aquesta tarda m'ha tocat anar parlar amb un grup de comunicació comarcal del Canal Taronja i SER Osona per parlar com encaren la campanya. M'han ensenyat que Canal Taronja ja té portal a internet: www.taronjadigital-osona.cat.

Després he anat a la seu comarcal i hem començat a sintetitzar les propostes del municipalisme osonenc i de les sectorials i la gent de govern que ens van fer arribar el dimarts. La reunió s'ha allargat i hem fet un brake per anar a fer un fast food català, un pà amb tomàquet. Ja tenim les prioritats embastades.

Ara arriba l'últim cap de setmana tranquil abans de les eleccions. Descansaré?

I el dia, al marge dels in puts electorals, crec que és de destacar en primer lloc, el Lip Dub per la independència que va batre el rècord mundial i que es va fer a Vic (mireu el vídeo).

En segon lloc, avui hi ha hagut el primer encontre 2.0 de @Freixanet2010 i una altra candidatura, la de CiU, que ha citat a Espadaler dient que les polítiques socials del govern només són pensades per les ciutats (metropolitanes?). En @Freixanet2010 ha replicat amb exemples de pobles on s'han beneficiat de les polítiques socials del govern. "Espadaler ja no coneix la realitat d'Osona, passa massa temps a Barcelona"... bona, Frei! Hi haurà debats 2.0 o monòlegs?

I en tercer lloc, pels SMSspam de CiU, que han començat a enviar massivament SMS. El Twitter ha tret fum per denúncies de membres d'ERC, JERC, ICV, EuiA, i suposo que d'altres, que han rebut aquest SMSpam. El més surrealista és quan m'han arribat 3 SMSpam al mòbil de la Generalitat i al Freixanet al de l'ajuntament d'Olost. Violació de la Llei de Protecció de Dades? Segur, però, supèrbia.

Podeu seguir els twits sobre els SMSpam de CiU al hashtag #CiUfacts . N'hi ha de molt bons.

Diari de campanya 5: Front institucional UVic i emprenedors; cloenda d'Esquerra Compleix i l'agenda que es va omplint

Avui ha tornat a ser un dia d'aquells de compaginació intensa de les responsabilitats de govern i de treball de campanya.

Al matí, amb el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, hem signat un conveni de la col.laboració entre la Secretaria i la UVic, prenent aquesta com de referència per les comarques centrals.

En quan a la campanya, al migdia hem fet la roda de premsa de conclusió de la campanya Esquerra Compleix, on hem fet balanç de la feina feta a govern i dels 13 compromisos per la comarca que va assumir Esquerra.

En Freixanet ha passat comptes i en Lluís Argemí ha explicat com ha anat la campanya en sí, amb el bloc, la pàgina del Facebook i els 30 actes en 24 poblacions d'Osona.

Algún partit més va agafar compromisos a Osona i ara n'ha fet balanç? No.

Tot seguit i a corre-cuita, he anat a la tertúlia de SER Osona, on hem parlat bàsicament de la crisi i el paper de les empreses, el sector financer i l'administració en la situació econòmica on estem i en la capacitat per superar-la.

A l'hora de dinar hem repassat l'agenda de campanya amb el candidat, el Josep Maria Freixanet, i el director de campanya, l'Argemí. Ja es comença a entreveure algunes visites de destacats membres d'Esquerra. Demà, per exemple Oriol Junqueras serà a la UVic i dinarà amb la gent d'Esquerra.

Tot seguit hem treballat amb en Sergi l'elaboració d'una eina electrònica, a través de la xarxa. L'espai més econòmic on actuar, cal ser conscient, però, que és un espai limitat.

Després m'he trobat en Carles Banús i hem parlat de fer un cafè durant i després de la campanya, és ui porta la campanya 2.0 de CiU Osona. Per primera vegada s'hi posen, en Toni Reig de Taradell li dóna un cop de mà.

Just després corrent, altre cop, cap al Sucre per assistir a la I Jornada del Jove Emprenedor d'Osona, organitzada per la Jove Cambra Internacional (JCI) i, després d'entregar el premi al jove emprenedor d'Osona, beure aigua, felicitar al president d'Osona de JCI, en Jordi Isern, saludar el president nacional, l'Alfred Pitarch de Reus, i parlar amb el regidor socialista de Roda, Albert Serra, ha tocat marxar cap a Sant Pere de Torelló, en el penúltim acte de proximitat de la pre-campanya, amb el Carles Mundó i el Josep Culí.

Un dia que m'ha omplert molt a nivell de Secretaria de Joventut i que també m'ha omplert l'agenda de la campanya.

Amb el dia que he tingut m'ha passat per les mans tres cops el setmanari Osona Comarca però no he arribat a les pagines d'opinió, no sé si m'han publicat un article que vaig enviar. Demà ho haig d'esbrinar.

Avui la Montse Ayats, companya regidora a l'ajuntament per d'ICV, s'ha estrenat com a candidata, a Torelló, en un acte, que pel que veig a El9Nou.cat s'han centrat en l'habitatge. És curiós que posin en valor la la Renda Básica para la Emancipació (RBE), una mesura electoralista de Chacón en el seu moment, que va portar i porta problemes burocràtics horrorosos a joves i a Generalitat (a més d'envair competències) i, en canvi, s'han oblidat de les Borses Joves d'Habitatge de la Generalitat. Serà per això que el govern d'esquerres té una imatge de poca cohesió entre partits?

"No s'ha de fiar de les enquestes, CiU no ho té tot fet i el PSC mobilitzarà electorat, no és important qui serà el tercer partit el Parlament, si ERC o PP, i el Laporta entrarà". Qui ho ha dit? una enquesta del CEO? David Madí? Algun argumentari de CiU? no, Jordi Barbeta, de La Vanguardia a RAC1.

PS: i abans d'anar a dormir... Gran Puigcercós a Intereconomía!!!!! vist a tv3.cat

Diari de campanya 4: Quadrant el pressupost de campanya

Bàsicament el dimecres ha estat un dia de treball intern, de números.

Després d'un matí de gestions i abans d'una tarda de balanç de legislatura amb tècnics i regidors de joventut al Consell Comarcal, ha tocat començar a tancar el pressupost de campanya a nivell comarcal. Els números.

Lloguer d'espais, publicitat, suport humà, material de campanya, etc.

Veient la publicitat que posen (i la que posaran) alguns partits i sabent el que val, quedo bocabadat dels recursos que tenen per afrontar les campanyes, a Esquerra Osona som més humils. Cal equilibrar, prioritzar costos, tornar a reequilibrar, i retallar partides petites no serveix de gaire. I qui no ho sap en els temps que corren!?

Si ens centrem en la publicitat en els mitjans, Osona és una comarca amb un gran nombre de mitjans de comunicació i de vies de comunicació. Tenim premsa en paper, gratuïta i de pagament, tenim portals electrònics de qualitat, tenim tres televisions i diferents ràdios més o menys de referència per la comarca. Sort que no volten gaires taxi on posar publicitat...

L'altre dia, li deia a un amic, que es queixava dels calés que es gasten els partits en campanya, que aquests recursos al cap i a la fi es podrien considerar un estímul a la maldada economia catalana. Però alguns més que altres...

A última hora ha tocat acabar de preparar la roda de premsa de demà de conclusió de la campanya Esquerra Compleix (bloc i Facebook), serà demà a les 12 del migdia.

A nivell d'activitat electoral, Osona.com han penjat el vídeo de l'entrevista al Mas, que no em puc treure del cap l'afirmació de "Primer els d'aquí". Qui són els d'aquí? i com destriem laboralment els d'aquí i els "d'allà"? Potser l'Àngel Colom ens ho aclarirà algun dia que faci un acte voltat de gent immigrada amb banderetes de CiU. Populisme irreal.

Mentre sopava, he anat voltant per la xarxa. A seguir el bloc del Conseller Huguet, amb el seu dietari de campanya, diferent d'aquest. El seu no és de rebotiga, sinó de primer front. I de qualitat. Llegiu: Relax socialista (dietari de campanya).

Un altre bloc per qui us agrada això de la política i la comunicació: www.elpatidescobert.cat

PS: per cert, avui el candidat Freixanet ha estat voltant pel país fent debats sobre educació, l'he pogut anar seguint pel twitter (@Freixanet2010), a veure si s'hi acaba aficionant i tot...

PS2: Joan Solà, descansi en pau (Vilaweb)

Diari de campanya 3: Superdimarts d'agenda i trobada amb el municipalisme d'ERC

Aquest dimarts ha estat un superdimarts. Coses d'acumulació de quadradets de colors diversos a l'agenda del gmail, del vermell de la Secretaria de Joventut, del gris de l'ajuntament i del taronja del comitè de campanya.

He fet camí de nord a sud per anar i tornar de la Secretaria, per dinar amb alcaldes, candidats i portaveus municipals d'Esquerra Osona i tot seguit anar a Igualada a passar balanç dels darrers quatre anys amb el Consell Comarcal i tècnics i regidors de joventut. I, finalment, he anat, un xic tard al Patronat del Teatre Cirvianum de Torelló.

Un dia intens d'agenda, però també ha estat un dia intens de preparació de campanya.

En el dinar amb bona part del municipalisme republicà d'Osona ha servit per copsar les inquietuds des de l'àmbit local pels propers anys, on la crisi i la sortida d'aquesta és una de les màximes preocupacions. Sumat a les dificultats del finançament local, la cosa no pinta gairebé. Però els nostres alcaldes i regidors són gent amb empenta i il.lusió per encarar el futur pròxim i els reptes conseqüents.

Al vespre, ha estat el moment de trobar-nos amb la gent d'Esquerra Osona que està a govern i membres de les sectorials.

Una conclusió que podem trobar d'avui, a més de les propostes programàtiques, és que Esquerra és un partit amb experiència, tant al govern local com també al nacional. Tot un capital per Osona.

En quan al debat electoral, a RAC1 han posat especial èmfasi, de nou, en el racòmetre i s'han centrat en la immigració, destacant que la majoria de catalans no empadronarien a immigrants "sense papers". M'agradaria que també haguessin fet molt d'èmfasi explicant que el padró és una eina vital per planificar les polítiques tenint en compte la població real en cada municipi... però això no ven...

El racòmetre també parla de corrupció: el 70% de catalans veu afectat el PP per la corrupció, el 51% el PSC i el 40% a CiU. Menys d'un 5% a ERC. Malgrat tot, sembla que la corrupció no serà un motiu de condicionar l'opció de vot. Malgrat que hisenda ratifiqui que CDC està implicada amb el cas Millet.

El racòmetre es pot dir que marca l'agenda política aquesta setmana, de moment enquesta amb clara victòria de CiU i enduriment vers la immigració. Potser per això Artur Mas, de visita per Osona, ha entonat un discurs populista d'aquell que queda tant: "Primer, els catalans", no diu com ho farà, però...

Finalment, també han tingut ressò l'afirmació de Marcel.lí (o Marcelino) Iglesias, el nou secretari d'Organització del PSOE, que el relaxa que Montilla renegui de pactar de nou amb els independentistes. Ho trobo normal per part del PSOE.

Diari de campanya 2: Esquerra Compleix i agendes

El dilluns ha estat un dia de quadrar d'actualitzar el bloc de la campanya Esquerra Compleix, amb ensurt i tot al Facebook després d'un ataca víric.
Aquesta campanya tenia l'objectiu de passar balanç dels compromisos que va prendre Josep Maria Freixanet, ara fa quatre anys, amb els famosos 13 Punts d'Esquerra per Osona (que obsolet es veu ara, aquest bloc). A més, hem fet balanç de la feina feta a la Generalitat. Aquesta setmana farem la roda de premsa de conclusió. Serà dijous.
Després, d'un matí de solucionar problemes burocràtics i d'agendes a la Secretaria de Jovent, ha arribat de dinar i parlar amb un grup periodístic de la comarca, per parlar de la previsió de la campanya a Osona, entre d'altres. Parlar amb periodistes sempre és interessant, si més no els de la comarca.
A la tarda ha estat moment de quadrar agendes de candidats i membres osonencs del govern per anar als debats que fan al Canal Taronja. La setmana passada hi va anar en Josep Maria Font.
Al vespre he parat màquines de la campanya i m'ha tocat Ple municipal de Torelló i post-ple (comunicats i blocs), després repassar documents per reunions de demà. Serà un dia llarg: Torelló, Barcelona, Vic, Igualada, Vic, Torelló. Anem a dormir.
Mediàticament el dilluns ha vingut marcat pel racòmetre i la seva enquesta (les enquestes marquen tendències però també són una arma psicològica), pel fet de la renúncia de Montilla a pactar amb els partits d'esquerres per governar (com ERC creu que ha passat el temps dels governs de les esquerres, ara és el moment de dir independència sí o no) i per la presentació dels compromisos de Puigcercós per si s'ha de pactar amb algú després eleccions. Podeu trobar els 6 punts al bloc de Josep Maria Freixanet.

Per cert, ahir 5.730 patriotes van fer el Lip dub més concorregut de la història, a Vic.

Diari de campanya 1: Equip de campanya i els 6 compromisos de Puigcercós

Amb aquest apunt enceto una etapa que acabarà amb les eleccions, escriuré un dietari sobre la campanya electoral, suposo que es centrarà bàsicament a nivell osonenc, o no. Ja veurem com es desenvolupa.
El fet de ser el cap de campanya d'Esquerra Osona, ha fet desvetllar el meu cantó més 2.0 per comunicar, no sols inputs de programa electoral, si no també la feina que potser no es veu tant.
Aquest dietari no serà un making off de la campanya, no crec que sigui tant explícit, però ...
Tampoc no espereu que escrigui cada dia, ja que haig de compaginar també la meva activitat a l'ajuntament de Torelló i a la Secretaria de Joventut.
Avui us deixo l'enllaç de la notícia de la presentació de l'equip de campanya d'Esquerra Osona, que ja fa dies que treballem, sobretot assentant les bases del que ens ve al damunt les properes setmanes.
Esquerra Osona: Es presenta el comitè de campanya per les eleccions al Parlament
Ahir, amb gent d'Esquerra d'Osona, com el diputat Freixanet, el president comarcal, Carles Sanuy, el candidat a Vic, Joan López, membres del govern i la direcció nacional com Carles Mundó, Marta Rovira i Jordi Serra, el conseller nacional Sergi Tarrés i els regidors David Bosch, Gràcia Ferrer i Lluís Sabatés, entre d'altres, vam ser a l'acte de cloenda de la campanya Catalunya Decideix, on es van mostrar els 6 compromisos que Joan Puigercós assumirà per fer qualsevol pacte, després de la participació de més de 70.000 persones a través d'enquestes. El primer és la convocatòria d'un referèndum sobre la independència, podeu llegir a la resta aquí.
Per altra banda, puc dir que a la fi hem aconseguit que el diputat i candidat Josep Maria Freixanet tingui el seu twitter (@Freixanet2010), de moment per aquestes eleccions, però crec que seria interessant que el mantingués com alcalde, també.

Eleccions 2.0, el debat, a Osona

El dijous 20 d'octubre, l'Osonosfera i Òmnium Cultural coorganitzen un debat sobre la comunicació 2.0, amb responsables de comunicació de CiU, PSC, ERC, PP i ICV.

L'acte es fa a la Central, a Vic, a les 8 del vespre.

Per qui utilitzi el Twitter s'utilitzarà el hashtag #eleccions2_0, per tal de poder fer un bon seguiment.

També podeu entrar a la pàgina del Facebook.

Web d'Omnium: Osonosfera i Omniu Osona s'uneixen per fer d'Osona la capital del debat sobre la comunicació de les eleccionsa les xarxes socials

De la marginació a l'apropiació: Lluís Companys, el president que morí en nom de Catalunya

Avui fa 70 anys de l'assassinat del President Lluís Companys (wiki) a mans del règim franquista.

Durant molt de temps, Companys era una figura incòmode per gairebé tothom (podeu llegir un article que vaig fer al respecte fa anys).

La figura de Companys es va normalitzant, a vegades barroerament, com quan el PSC va fer un cartell amb una fotografia del president màrtir, d'Esquerra Republicana, i el logo socialista (sic). També han sortit llibres que critiquen ferotgement a Companys, com el de l'Enric Vila.

L'any passat es va publicar un llibre amb les memòries d'Amadeu Hurtado, polític republicà d'Acció Catalana, molt crític amb el paper de Companys amb els coneguts Fets d'Octubre, quan el president Companys va proclamar la República Catalana, en el marc d'una federació peninsular. A l'estil de la proclama de Macià al 31. Llavors, el Conseller Nadal, es va alinear en les tesis hostils a la decisió de Companys, advertint que tot el procés estatutari ens podria portar a un altre 6 d'Octubre.

El President Montilla ha reclamat a Companys com el president de la unió amb Espanya i del federalisme. Negar el (con)federalisme de Companys, així com de tota l'esquerra nacional catalana dels 30 (d'Acció al PSUC, passant per l'ERC) seria una tonteria. Ara bé, la resposta de Companys a un atac a la sobirania catalana similar a la retallada de l'Estatut (potser menor i tot) va ser la proclamació de la República Catalana confederada amb l'espanyola, la de Montilla, no.

Els dos han presidit governs d'esquerres i catalanistes, però l'horitzó de Companys és molt més ampli que la de l'actual PSC.

És legítim no respondre com Companys, però compte a l'hora d'apropiar-se un personatge històric i amb la càrrega simbòlica de Companys, que a més va ser foragitat de la memòria històrica de la majoria de partits polítics, a dreta i a esquerra, excepte del propi, ERC.

Article d'Antoni Segura, historiador: L'herència del president assassinat

Bons de deute públic, una eina utilitzada també per Jordi Pujol

La Generalitat ha emès bons per a ciutadans per fer front a la complicada situació que tots plegats vivim.
Els genets de l'apocalipsi del "quan pitjor, millor" ja han començat a trotar i a fer-se acompanyar de les trompetes del fatal destí.
Emetre bons de deute públic és un recurs financer dels estats, sembla que la Generalitat no ho ha de poder fer ni en la pitjor crisi des de fa moltes dècades. Segurament sense el dèficit fiscal la cosa no estaria tant malament.
Fins i tot CiU, que ara s'apunta al concert econòmic (benvingut, però una mica tard, que ara toca el dret a decidir!), sap que els problemes financers de la Generalitat és una qüestió estructural, no qüestió d'un govern.
Us deixo dos enllaços interessants als respecte, un del conseller Huguet i un altre de Pere Aragonès, que contextualitza històricament l'emissió de bons a Catalunya, amb època Pujol inclosa.
Bloc de Josep Huguet: Bons de la Generalitat
Bloc de Pere Aragonès: L'emissió de bons del govern de Catalunya: 1941, 1920, 1933, 1934, 1936, 1985, 1986 i 2010
La Vanguardia: El Govern venderá bonos a particulares a 1000€
La Vanguardia: El gobierno de Pujol recurrió a los bonos porque no llegaba a pagar las nóminas

Mantenir la tensió democràtica

Avui me publiquen el meu darrer article fins després de les eleccions a Nació Digital, es titula "Mantenir la tensió democràtica", on aposto perquè cap vot independentista es quedi a casa i així tenir prou força al Parlament per no fer cap pas enrera del camí fet. Podeu trobar tots els article o bé a la mateixa pàgina de l'article o a la página del facebook de La Columna de Jordi Casals a Nació Digital.

Nació Digital: Mantenir la tensió democràtica

Corbacho: un llop al corral dels federalistes catalans

Hi ha qui pensa que en campanya electoral tot si val. Si anem a una de les democràcies més crues del món, la nordamericana veurem com els candidats són escanejats i si se'ls hi troba el més mínim defecte moral o de comportament, serà linxat públicament i probablement compareixerà al costat de la seva lleial dona i els seus fills demanant excuses i dimitint.
A casa nostra, potser estem en la situació inversa. Aquí la cruesa de l'escrutini als candidats deixa pas al rebullit de dir el que hom vulgui.
El que l'ha dit grossa ha estat tot un ministre, Celestino Corbacho. No se li va ocórrer res més que dir que un procés cap a la independència no seria pacífic, és a dir, que seria violent.
Corbacho sembla aquell apoderat socialista de l'àrea metropolitana, allà al 2003, que recriminava als seus veïns d'origen andalús que per deixar que ERC tingués tants vots serien expulsats de Catalunya amb trens de bestiar. Ho sembla amb demagògia, però el que ha dit Corbacho sona a amenaça, una amenaça que a molts ha recordat les foses balcàniques.
I ahir, la candidata Tura, qui està a la llista per equilibrar el rol de Corbacho no ha fet res més que justificar les paraules fastigoses del ministre. Una demòcrata com ella, de família de tradició republicana, no pot acceptar amenaces de violència davant processos democràtics com el que una majoria social porti a Catalunya cap a la independència.
Mai els socialistes havien explicitat tant el seu federalimse com mai cap dirigent havia mostrat una tesi txetnic com aquesta de Corbacho.
Hi ha un llop al corral dels federalistes catalans i quan gruny el justifiquen.

PS: El de la crosta se suma a Corbacho: Para el coro independentista declarado y para el cripto también...

Naciódigital: Corbacho adverteix que la independència de Catalunya no serà «pacífica»
Naciódigital: Tura disculpa Corbacho
Bloc de Pere Aragonès: Independència i fractura social

Vídeopost: L'Oficina Jove d'Osona ja és una realitat (el9TV)

El passat dissabte, vam inaugurar, a la Farinera de Vic, la primera oficina jove de la Catalunya Central, la d'Osona, que alhora és la tretzena de Catalunya, inserida en la Xarxa Nacional per l'Emancipació Juvenil.
Aquest equipament és una aposta de la Secretaria de Joventut per reformular els serveis d'informació juvenil (que no substituir-los) i que implícitament porta a una manera de treballar en xarxa amb els diferents recursos que hi ha a la comarca.
Osona és rica en serveis a la joventut, hi tenim les borses joves d'habitatge de Manlleu, la Mancomunitat la Plana i Vic, així com 22 Punts d'Informació Juvenil i diferents tècnics, com per exemple els mancomunats de la Mancomunitat, del Lluçanès i del Bisaura, a més de tècnics de salut que treballen la prevenció a Vic, Manlleu i Torelló.
L'Oficina Jove ha de facilitar fer les coses encara millor, tot sigui pels 27.000 joves d'Osona.
Per la part que em toca, com a responsable de la Secretaria de Joventut a la Catalunya Central, estic ben conent d'haver aconseguit tirar endavant aquesta oficina que suposa l'acord de tres institucions diferents, amb la presència de tres partits polítics diferents (fins i tot per més inri un servidor està a l'oposició al Consell Comarcal). Per sort, la lleialtat institucional s'ha acabat imposant.
També cal dir que Esquerra compleix també amb els joves!, l'Oficina Jove era un dels compromissos d'Esquerra Osona en les darreres eleccions, a proposta de les JERC Osona.
La inauguració va comptar amb la participació del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí (bloc), i el Director de l'Agència Catalana de la Joventut, el Juli Fernàndez (bloc).

El9nou.cat: Inauguren a Vic l'Oficina Jove d'Osona destinada als 27.000 joves de la comarca

Gent Valenta

Gentvalenta.cat

President Correa: Bolivariano 2.0

En les darreres hores, a Equador, el president Rafael Correa ha patit un segrest en el marc d'una revolta policial.
Aïllat en un hospotal, després d'haver-se encarat amb els policies revoltats i haver estat agredit, la lluita per la legalitat vigent equatoriana s'ha traslladat també a Internet, via twitter i a través d'una web.
El twitter de la presidència de la república i la web www.larevolucionciudadana.com informaven dels successos.
Correa, membre de l'esquerra rupturista llatinoamericana, també coneguts com a bolivarianos, ha estat capaç de connectar amb la gent, tant del país com de fora a través de la xarxa.
Lluny de la iconografia i les formes estridents de Chávez, Correa sap connectar amb la seva ciutadania (tant castigada per l'oligarquia local, com bona part dels estats sudamericans) des del segle XXI. És possible, a més, que l'ús de les eines com twitter, així com Youtube, ha provocat una reacció estranyament ràpida i poc ambivalent en la comunitat internacional, fruit d'una informació puntual.

La Vanguardia: Rafael Correa recupera el control de Ecuador
Nació Digital: L'estat d'excepció a l'Equador, des de Twitter
3cat24.cat: Correa, alliberat: "No hi haurà perdó"
3cat24.cat: Imatges de l'alliberament del president Correa