divendres, 2 de setembre del 2016

Impeachment a Brasil: Franck Underwood a ritme de Samba

Temer, Rousseff i Lula
Impeachment és un terme anglès que es refereix al procés de destitució d'un president d'una República, després d'un judici polític per diputats i senadors.
A dia d'avui, a través d'un impeachment a Dilma Rousseff s'ha posat fi a 13 anys de presidència del socialista Partit dels Treballadors al Brasil, amb un procés iniciat pel President de la Càmara de Diputats i membre del PMDB, i secundat pel seu partit i aliat del PT, malgrat ser un partit liberal, i que ha arrossegat als aliats del PT a abandonar a la seva sort a la presidenta Rousseff, successora de Lula da Silva.
El motiu formal per la caiguda de Rousseff ha estat usar el que es diu "pedalades fiscals", usant diners dels bancs públics per equilibrar els comptes públics. No és nou a Brasil això... Possiblement els motius reals són la pressió d'allò que en diuen mercats financers d'acabar amb les reformes socials i emprendre polítiques neoliberals (privatitzacions, retallades, etc) en un moment de desacceleració de la major economia d'Amèrica del Sud. Però tampoc podem oblidar l'ambició personal de qui ha esdevingut President.
El líder del PMDB, Michel Temer, Vicepresident de Rousseff i poderós i influent polític sempre a l'ombra, ha esdevingut President del Brasil, tot propiciant que els del seu partit (majoritari en diputats i senadors) executessin l'impeachment mentre ell no dimitia com a Vicepresident, esdevenint el substitut natural de la Presidència en moments com aquests... tal Franck Underwood a ritme de Samba.

Altres impeachment famosos: Nixon i Clinton

dijous, 1 de setembre del 2016

Regeneradors des de la promiscuïtat i la mentida

Ciutadans, el partit nascut a Catalunya en contra la immersió lingüística del català, al llarg dels anys (i dels suports mediàtics i de bona part de les elits econòmiques espanyoles) ha esdevingut un actor en la política espanyola.
A més de l'equipació taronja i de l'afiliació liberal (després de presentar-se amb la ultradreta Libertas en unes eleccions europees), han decidit ser el partit de la regeneració espanyola.
La manera d'entendre la regeneració espanyola, però, és fer d'antítesi de Podemos (l'altre partit que ha emergit en el panorama estatal en les darreres eleccions), d'unionisme oficial a Catalunya i de practicar la promiscuïtat política intentant governar amb PSOE i amb el PP al llarg de 9 mesos. Però a més d'aquesta promiscuïtat política, a Albert Rivera, líder indiscutit del partit ha impulsat accions que contradiuen, nuclearment, el que havien manifestat amb antelació, com ara MAI! fer a Rajoy President.
Vaja, que la regeneració a una política espanyola corcada per la corrupció sistèmica, sense credibilitat per la diferència entre el que es diu i el que es fa, mancada de diàleg polític sincer i de respecte a la diversitat nacional, Ciutadans es disposa a regenerar Espanya des de la promiscuïtat política, la mentida, arribant a pactes amb el partit de la corrupció i amb més nacionalisme obtús espanyol.
Si l'Espanya actual ja és insofrible en el seu esdevenir, si la regeneren aquests... Ai, Sepharad!