Montsquieu, mort i enterrat a Espanya

Ahir van detenir a Joan Coma, regidor de Capgirem Vic. El van detenir per no haver anat a declarar a l'Audiència Nacional que l'acusa d'incitació a la sedició, per dir que "per fer la truita caldrà trencar els ous", ho va dir en el plenari municipal de Vic en referència al procés d'independència català.
El regidor d'extrema dreta Josep Anglada, de Plataforma Vigatana, el va denunciar per aquestes paraules i el braç judicial de l'Estat Espanyol li va fer cas.
Coma va desobeir a l'Audiència Nacional i no va anar a declarar.

Ahir mateix al vespre, es van succeïr multitud de concentracions davant ajuntaments arreu de país, i a Osona, hi va haver la més multitudinària a Vic, ciutat d'on Coma és regidor. Ciutadania, entitats sobiranistes i partits polítics van estar al costat del regidor clamant "Joan Coma, mai caminaràs sol".
Avui al matí, en una tertúlia a El 9 FM, Mercè Puntí, ex-regidora a Manlleu i antiga professora meva, va recordar una afirmació d'Alfonsos Guerra de ja fa uns anys: "a Espanya, Montesquieu a mort". La frase va ser dita als 80, en un embat del PSOE davant una justícia autònoma, però a una justícia autònoma que era franquista. Quina grandesa la de la democràcia liberal espanyola, que es carrega la separació per debilitar els resorts del poder franquista, enlloc de reformar un poder judicial, que s'ha mantingut com un dels darrers reductes estructurals del franquisme. El periodista Quico Sallés ho va il·lustrar afirmant que "sembla que l'exèrcit s'ha modernitzat més que l'àmbit de la judicatura". Això és el que va aconseguir Guerra assassinant a Montesquieu.
És ben bé que l'Estat nascut del 78 no passaria pel sedàs de la separació de poders de Montesquieu. El poder executiu (govern) i el legislatiu (parlament) es fusionen a la pràctica i parasiten el poder judicial amb nomenaments en òrgans clau com ara al Tribunal Constitucional o al Consell General del Poder Judicial, uns nomenaments en clau partidista, clientelarment partidista.
És per això que davant els embats de la justícia espanyola contra el procés, tots denunciem que la judicalització de la política no aporta res de bo; la qüestió és que més que la judicialització de la política, el que hi ha a Espanya és una politització de la justícia, fent d'aquesta una arma més de l'Estat contra els independentistes, més enllà de l'interès general i els principis democràtics més elementals com ara la llibertat d'expressió i l'exercici democràtic de decidir entre tots plegats el futur del nostre país.

Qui és el jutge que ha interrogat a Joan Coma?
I més...
Ismael Moreno, ese ex–policía franquista metido a juez de la Audiencia Nacional
El expolicía que juzga a los titiriteros
La Audiencia de Madrid ordena investigar la actuación de un juez en su etapa como policía

Els resultats de persistir en treballar pel poble: les propostes acceptades pel pressupost 2017

Ha estat certament sorprenent que haguem acabat l'any polític a Torelló amb una entesa entre el govern de CiU i Fem respecte les propostes que vam proposar pel pressupost del 2017.
La sorpresa no ve tant per les propostes, ja que eren factibles de portar a terme i de prou calat com per mostrar interès, sinó pel fet que el govern s'obrís a acceptar-les, ja que durant el temps que portem de mandat, s'han mogut bàsicament en l'oposició total a acceptar propostes que provinguessin del grup d'ERC-Junts per Torelló (ERC-JpT) a les bones paraules de voluntat d'arribar acords però no arribar-ne ni un. En el primer cas tenim des de rebutjar una moció a favor de mesures per aturats de llarga durada de més de 55 anys a una moció de suport al referèndum, passant per una proposta de crear una mesa de treball multipartita per parlar de les ordenances fiscals.
Celebrem que ara hagin acceptat aquestes nou propostes, d'un total de dotze que vam presentar. En les nou propostes acceptades n'hi ha algunes que fins i tot ens les havien rebutjat, com ara la de protegir pressupostàriament les partides culturals, socials, educatives, d'ocupació i de barris, o d'altres que van ser aparcades des del primer moment del nou govern de CiU i Fem, com ara carregar-se el procés participatiu del Barri de Montserrat, que estava en el tram final del procés per tal que els veïns decidissin l'ús públic de l'espai del camp de futbol del barri.
En el global de pressupost ens vam abstenir, aquí podeu llegir-ne les raons.
En el Ple els hi vaig dir que veiessin l'abstenció al pressupost com una finestra d'oportunitat de col.laboració entre el govern i ERC-JpT, primera força de l'oposició. I recalco el nostre rol de l'oposició, perquè és on ens hi van situar els nostres anteriors socis de CiU i els seus nous socis de Fem. I l'hem assumit en tant com a força que vol vertebrar una majoria alternativa política a l'existent. Però no per això renunciem a treballar pel poble en positiu, al contrari, ho hem fet i ho seguirem fent, sigui quina sigui l'actitud del govern de Torelló vers les nostres propostes.

Llegiu les nou propostes acceptades pel pressupost 2017