La crisi econpomica que vivim és de les més furibundes de la història del capitalisme contemporani, una crisi que sacseja els fonaments del cataquesi imperant durant la darrera dècada del mercat lliure com a element suprem .La indústria pateix i els treballadors els envien a casa. Hi ha llocs on les estructures productives estaven concentrades en la construcció, des d'on l'economia havia augmentat espectacularment. Un creixament de bombolla, especulativa. Aquest cas era el d'Espanya.
També hi va haver qui especulava amb els crèdits, les hipoteques. Una especulació que donava resposta a la saturació del mercat hipotecari després que gairebé tothom qui tingués una propietat la hipotecava per consumir. Estats Units va ser el primer a esclatar i s'ha emportat la resta d'occident (i Sud).
Una crisi econòmica que es viu dramàticament en alguns indrets que eren exemple d'economia pròspera, com la miraculosa Sud Àfrica.
Les útimes dades mostren que en alguns estats sembla que ja s'ha tocat fons i, mantenint-se encara en la crisi, comença la recuperació, en termes macroeconòmics. Les economies domèstiques, però, encara pateixen.
Els governs es dediquen a posar pegats (alguns enormes) perquè el sistema no s'enfonsi i, alguns dels que poden, posen les bases per encaminar-se cap a un teixit productiu renovat, si és possible.
Però hi ha una veu que no se sent, la de l'esquerra socialdemòcrata europea. En un moment de cataclisme econòmic (si se'm permet), que alguns han comparat amb la crisi del 29, no hi ha un proposta de canvi, un programa per una petita revolució, com va ser el New Deal de Roosvelt (que va crear la classe mitja americana) als EE.UU. dels anys 30 (i les bases d'estat del benestar de la Catalunya Republicana).
A l'Avui vàrem poder llegir un article (llegiu-lo aquí) de posada de llarg com a presidenciable del francocatalà (no de la Catalunya Nord) Manuel Valls (wiki), pel PSF. Ho fa amb la bandera de Giddens, del socialiberalisme econòmic més clar. Aquesta és la proposta de la socialdemocràcia francesa?
Mentrestant Die Linke (wiki), l'esquerra dels post-comunistes i dels dissidents d'esquerra del SPD, liderats per LaFonaine, creixen a Alemanya. Llegiu-ho a La Vanguardia o a El Periodico
Quina ha de ser la resposta de l'esquerra europea en la nova era econòmica que ens espera? Ha superat l'esquerra europea el trauma del neoliberalisme trimofant, hereu de Tatcher i Reagan, que va fer caure el "socialisme real"?
A l'esquerra hegemònica sols li queda escollir entre els pegats i les renúncies ideològiques?
* Cogito ergo sum: Penso, doncs existeixo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada