Vull fer una aturada per parlar d'un dels personatges clau dels últims 30 o 40 anys: Pasqual Maragall. Maragall va ser un dels líder del FOC (Front Obrer de Catalunya), un partit antifranquista minoritari però un magnífic planter de polítics bàsicament a l'òrbita del PSC, però també un il.lustre personatge com Miquel Roca i Junyent.
Quan semblava que esdevindria un tecnòcrata socialista, Narcís Serra li va obrir la porta a l'ajuntament de Barcelona, des d'on farai contrapès, més o menys encertat, a Jordi Pujol des de l'altra banda de la plaça Sant Jaume.
Va ser alcalde olímpic i alcalde díscol, per no estar d'acord amb el PSC va deixar l'alcaldia i va començar un exili acadèmic a Roma. El partit no va tardar anar a buscar el fill pròdig per plantar batalla a les últimes eleccions de Jordi Pujol. Maragall va treure més vots però menys diputats i Pujol va poder governar recolzant-se amb el PP de la majoria absoluta d'Aznar.
En el segon intent Maragall es va imposar per vots a l'hereu Artur Mas, i va tenir prou suport parlamentari per fer el primer govern d'esquerres des de la Generalitat Republicana. Va ser l'anomenat Tripartit, govern espectacular, per la feina i per l'espectacle. Va remoure fonaments de l'oasi català i ho va pagar car, el tripartit i Maragall.
El president de l'Estatut del 30-S, al final ho del pactat per Mas i ZP a canvi del seu cap presidencial.
El nét del poeta Joan Maragall, ha estat l'alcalde olímpic i el president del nou estatut, ha estat el líder del PSC que l'ha abandonat dues vegades. L'home que es va voltar d'uns ciutadans que volien el canvi (i que ara ja no el volen). El líder de les ziga-zagues institucionals.
El polític més federalista de l'Espanya que el seu avi li va dir adéu. Potser l'únic federalista d'Espanya... i potser ara ni això, perquè ja no mira Madrid sinó Brusel.les.
Maragall vol treballar pel mediterrani, per l'Euroregió (Països Catalans a l'estil barroc-europeïsta de Maragall), per un nou partit de centre-esquerra europeu (el Partit Demòcrata) i, a la força, haurà de lluitar contra un dels enemics pitjors que es pot trobar un, l'Alzheimer, el major destructor de l'ànima humana.
Maragall: olímpic, heterodox, federalista (espanyol) i nacional (català), alcalde i president, estimat i odiat. Socialdemòcrata i burgès. Valent, agosarat, i impacient (per això no ha acabat gaires coses de les moltes que ha començat). Geni i figura.
.
Saül Gordillo ha dedicat dos apunts a Pasqual Maragall:
.
Notícia a l'Avui: L'Alzheimer no atura Maragall
.
Alguns apunts meus sobre Maragall (em sorprèn la duresa dels meus apunts):
En paskis sempre ha estat molt paskis... i en el fons un bon president assassinat per Brutus Montilla.
ResponEliminaÀnims president!!
El Quijote català contra un molí de debò
ResponElimina