Duran i la sociovergencia, qui al servei de qui?

En una entrevista a El Punt i avui en una conferència (crec haver entès per la ràdio del cotxe), que Duran ensenya de nou la bandera de la sociovergència, la fórmula política conservadora per excel.lència de Catalunya.
Esgrimeix que Esquerra condiciona massa la política i que això no és bo per Catalunya.
Duran ha assenyalat qui li fa nosa, de qui és antítesi la seva Unió. La Unió de Duran cada cop és més UPN (Unión del Pueblo Navarro) i menys el partit de Carrasco i Formiguera.
En la conferència esmentada per la ràdio hi eren presents Pujol i Mas, d'un sobiranisme agitat per part dels dos, si més no en els últims temps d'oposició convergent. Què deurien pensar? suposo que no veien amb gaire futur la casa comuna del catalanisme (o la comuna del catalanisme), perquè entre el llibre-matrelleta del Patton català (Madí) i la diana (de tir al blanc) posada damunt d'Esquerra per part del líder d'Unió, la família catalanista difícilment podrà conviure en pau dins un mateix sostre.
La sociovergència no és un pacte nacional, és un pacte immobilista, del poder pel poder, de la sinergia entre el PSC més conservador i la CiU més conservadora.
La sociovergència no està al servei de la ciutadania, està al servei dels partits... i de Duran!