L'humorista ZP: Indecència política d'un governant

Si en el darrer apunt parlava de l’humor com a prova del cotó democràtic, avui vull tornar-ne a parlar.
Ahir el president del govern del Regne d’Espanya es va fer el graciosillo al rebre en Buenafuente, estrella de la Sexta, braç mediàtic del PZOE, com tot el grup Mediapro. Al adduir l’humorista que arribava tard, tot disculpant-se, Zapatero li va dir que suposava que venia amb Rodalies.
Fins ara, havia parlat quan la sàtira es fa des de baix a dalt, quan un caricaturista fa caricatures dels governants (o dels profetes!). Ara, però, parlem que és el governant qui fa una caricatura dels ciutadans, però fa una caricatura d’una desgràcia dels ciutadans. Aquesta caricatura, doncs, es converteix en mofa de la ciutadania. I aquesta mofa, aquest escarni, és una manca de respecte molt gran.
Té un governant dret a ser irrespectuós amb els ciutadans? Bé, ara m’adono que aquesta és una pregunta sofista, del món de les idees, una simple divagació... perquè realment no es tracta de sí té dret o no de mofar-se dels catalans el president del govern espanyol. La legitimitat d’un governant democràtic li dóna la llei i les urnes, la llei no pena la mofa, i sembla que mofar-se dels catalans tampoc no repercuteix negativament les urnes.
En aquest estat que ens té i no ens vol deixar marxar, ja ni es pot ser català per arbitrar un partit de pilota del Real Madrid com tampoc no es pot tenir el país col·lapsat sense que el president (si guanya Zapatero, guanya Catalunya) s’enrigui de nosaltres.
El sentit de l’humor dels governants per aguantar caricatures és la prova del cotó democràtic, però el sentit de l’humor (negre) dels governants per mofar-se dels ciutadans és la prova del cotó de la indecència política.