En els últims anys un militar, Pervez Musharraf, està liderant el país, recolzat pels EE.UU. Amb la fidelitat de la policia, l'exèrcit i el poderós servei d'intel.ligència, ha governat amb mà de ferro la república del país dels musulmans, o dels purs, que és el que vol dir Pakistan.
Les tensions internes, però, amb l'oposició islàmica i la "democràtica", amb el desgast davant de l'opinió pública occidental del directori militar de Musharraf, aquest s'ha vist abocat a abandonar l'exèrcit i convocar eleccions. Això ha coincidit amb l'arribada de dos ex-primers ministres, Benazir Bhutto (wiki) i l'islamista moderat Nawaz Sharif. Ambdós van deixar el càrrec sota sospites de corrupció.
Benazhir Bhutto, que havia arribat apadrinada pels fins ara aliats de Musharraf, els EE.UU., fou assassinada en un míting que feia. El govern pakistanès acusa Al-Qaida, Al-Qaida acusa als serveis d'Intel.ligència. Els EE.UU. callen.
Benazir Bhutto era membre d'un llinatge polític del Pakistan (el seu pare va dirigir el país i va ser executat per un general colpista, i els seus germans van morir en estranyes circumstàncies). El Partit del Poble del Pakistan (PPP) és el partit dels Bhutto, ara el liderarà el fill de 19 anys de Benazir Bhutto, el vicepresident serà el vidu de Bhutto. A molts països dels país en via de desenvolupament hi ha partits lligats a llinatges, a famílies, a clans. Ho trobem a molts països d'Àfrica, a la Índia o al Líban, per citar uns casos.
Aquest enorme país musulmà que és el Pakistan està en el centre del taulell d'escacs, però aquest taulell hi ha més de dos jugadors, no sols hi ha blancs i negres. Musharraf en quin bàndol està? i els seus serveis d'intel.ligència? i els EE.UU. quines peces mou a més de Bhutto? Quin resultat tindran les eleccions davant l'assassinat (martiri) de Benazir Bhutto, la pressió social i violenta d'Al-Qaida i la repressió de l'aparell de l'estat en mans de Musharraf?
Amb 160 milions d'habitants, el Pakistan viu totes les tensions que hi ha en la geopolítica dels inicis dels segle XXI. I amb armes nuclears carregades...
.
Dos articles de Sin Permiso:
El islamismo radical busca el consenso de los pobres. Entrevista a Mohammed Harbi, sobre Algèria.
Buen año nuevo para usted,
ResponElimina