Em va sorprendre molt llegir aquella declaració de principis liberals per part d'un apparatxik del PSC, com és José Zaragoza, un home dur dins dels socialisme del Baix Llobregat.
Però davant el miratge d'una possible praxi liberal del PSC, que relaxi el seu dirigisme polític absolut, que tingui més confiança i oxigeni l'espai ciutadà (la cultura, la societat civil, etc.), em trobo el poderós Joan Ferran, home fort del partit a Barcelona.
Ferran, de llengua intel.ligent i de mossegada ràpida i mortal, ha estat un dels açots més persistents contra el nacionalisme català, de tot el més ampli ventall.
Avui, a El Periódico de Catalunya, el portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, ha incitat a una depuració ideològica dels professionals dels mitjans de comunicació públics catalans, els de la Corpo. Ha parlat d'eliminar la "crosta nacionalista" de TV3 i Catalunya Ràdio.
Òbviament, els mitjans de comunicació es poden criticar, però una cosa és aquesta (amb el perill que et facin la vida impossible) i l'altra és incitar a la neteja ideològica. I compte, perquè si ara hem d'eliminar la crosta nacionalista, més endavant s'haurà d'eliminar la crosta socialista, o republicana,...
El Giddens que citava Zaragoza podria criticar, però mai podria acceptar les depuracions ideològiques del stalinisme.
He descobert que tens un bloc ben interessant.
ResponEliminaEts una persona ben plurihèdrica.
Sincerament t'haig de felicitar per la qualitat dels escrits i de les teves reflexions.
Un plaer haver-te descobert.
Quina ensabonada, Jordi!
ResponEliminaHaurem d'eliminar la crosta ensabonadora d'aquest bloc. jijijijiji
Petonets
Aquest Ferran deu pensar: si La Vanguardia, El Periódico, El País, la Cadena SER, Localia, Sport, El Mundo Deportivo, Cadena COPE, Tele 5, Antena 3, La Sexta, i tants altres mitjans amb redaccions a Catalunya no tenen "crosta nacionalista" per què carai n'hi ha d'haver a TV3 i Catalunya Ràdio? I els nacionalistes continuen comprant La Vanguardia, El Periódico, l'Sport, El Mundo Deportivo... i així anem passant els anys.
ResponEliminaJordi,
ResponEliminaEm llegiré l'article de'n Zaragoza. Ara, també he de dir que els socialistes són els taxidermistes perfectes dels mots. Un tipus com en Zaragoza, que avui es declari liberal, fa riure. Igual que en el seu dia en va fer n'Aznar exactament pel mateix.
El que si que és cert és que avui el socialisme és un dels recursos més conservadors que hi ha. I cal donar-li algun vernís per rejuvenir-lo.
El mateix que passa quan els socialistes parlen d'autogovern, o sobre la llibertat de Catalunya. Tot el que tu vulguis, mentre no sigui aplicable. T'ofereixen la lluna, vaja.
Hi ha molt de nerviosisme a la família socialista i em temo que ara ha arribat l'hora de fer el tastaolletes taxidermista. Tocar-ho tot, a veure si arrepleguen algun despistat, però res més. Socialisme i liberalisme són antagònics. Com vols fer casar el dirigisme amb la llibertat de l'individu?. Amb algun invent de la Senyoreta Pepis. Altrament, és impossible.
Les declaracions de Joan Ferran a El Periodico són la perfecta exemplificació de la frase: "qui mal fa, mal pensa".
ResponEliminaEspero que no s'embruti massa traient crostes, a sota a vegades hi ha pus.
Jordi,
ResponEliminaHe llegit l'article que "recomanes". M'ha semblat un poti-poti producte de la desubicació que pateix la "crosta socialista". El liberalisme que proclama, surt d'un intent que comença a ser desesperat per trobar lloc en aquest món. Parla de la desorientació, però li passa el mort als socialistes francesos, que fins abans d'ahir eren el model a seguir.
Més que un article, és una redaccioneta i ha tret d'aquí i d'allà a base de fusellar amb el "cute and paste". Parla de liberalisme com aquell qui parla del fuet per referir-se a l'espetec o a la llonganissa. Et sona, però no saps que punyeta és un o altre. Si realment es creu tot el referent a la responsabilitat individual, la mobilitat social, la societat de les oportunitats i tot aquest bla bla bla, el que ha de fer és deixar el partit socialista i anar a Convergència.
Quan fa la referència a que els socialistes han d'assumir la identitat nacional com a pròpia i no renunciar a un projecte nacional pel seu país, no està clar si fa seva la cita a Rosselli. Si parla de fuet o llonganissa. Si critica la crosta o la vol fer més grossa. Sincerament, ratlla la presa de pél.
Crec que hi ha un cert nerviosisme en els socialistes que els fa anar foten perdigonades amunt i avall, motivat sobre tot pel que li pugui passar a en ZP. I per això faran moltes coses.
El que més m'ha sorprés és que hagi tingut el valor de lliurar aquest exercici de mecanografia a un mitjà de comunicació.
Finalment, a mi més que el liberalisme convençut, m'ha sembla una mostra més de voler fer l'abraça de l'ós a ERC. Si en aquest país en algun lloc s'han pogut trobar liberals convençuts a estat a ERC, encara que avui sembli mentida. L'ERC de Barrera (jove) i d'abans d'ell era un niu ple de liberals. Jo vaig conèixer en Jesús Prujà, per exemple, que va morir no fa massa. Un tipus excepcional. El liberalisme a l'esquerra, en aquest país, ha estat patrimoni d'ERC.
No recordo en motiu de que, però en temps de la Generalitat maragalliana, van sortir uns cartells amb la imatge de Companys i el segell PSC. Jo vaig flipar. Aquesta mena "d'opes" s'aniran repetint, mentre hi hagi aquesta desubicació. I el referent més solvent de l'esquerra a Catalunya és ERC. I d'allí aniran tirant de veta els socialistes. Com no pot ser d'altra forma. No aniran a veure de la font d'Unió, del PP o de Convergència. Però, en fi, vista la bogeria que gasten certament que tot és possible.
Quan sento parlar de liberalisme a en Zaragoza em passa el mateix que quan sento dir a en Montilla "visca Catalunya lliure". Exactament el mateix.