Retorn d'una Podgorica intensa

Avui he retornat a la quotidianitat, d'una forma intensa, amb dos "dinars-reunions" inclosos.

Però la gent de l'Agència i de la Secretaria també, ja que avui han sortit, just connectar el cable d'internet al portàtil, 49 email que restaven a la safata de sortida, ja que el portàtil de la feina em va acompanyar a Podgorica, el problema va ser que el Wi-Fi de l'hotel només tenia cobertura al... wàter! i molt dèbil, així que després de protagonitzar una pintoresca escena amb el portàtil damunt el dipòsit del wàter vaig desistir d'enviar els emails fins que arribés a Barcelona.

Suposo que l'entrada ha estat impactant perquè realment he pogut desconnectar (malgrat l'ordinador de la feina...).

Han estat quatre dies de no parar i amb situacions tant curioses com fer un cafè a l'hotel més luxós de Montenegro (on vam arribar amb un Golf GTI rovellat, que va ser aparcat per un aparca cotxes...) just abans d'assistir a... l'assemblea de l'Associació de Turisme de Montenegro (foto). M'hi van portar la Jadranka i el Vladimir del Carnet Jove de Montenegro. No vaig entendre res de res, però tot responent emails i avançant feina amb el portàtil, vaig poder observar una picabaralla dialèctica entre el ministre de Turisme (socialdemòcrata) i un membre del sector turístic i diputat liberal (opositor). Qui eren m'ho van explicar.

He parlat de política, de Kosovo (volien saber què en pensava un català) i de Catalunya (m'ho demanaven!), de futbol ("Is your name Jordi? Jordi... Cruyff!", quina fixació que tenen amb el fill del Cruyff! a l'estiu, a Sèrbia, ja m'hi vaig trobar), de dones (només volien que opinés com eren les dones montenegrines -"so tall"-) i... d'aigües. Sí senyor, vaig viure i participar en dos debats sobre quina aigua embotellada és més bona. Un dels cops va ser entre dos nois que eren comercials de dues empreses d'aigua. Cap dels dos, però, ho era de la millor: Voda Voda.

També van intentar parlar de cotxes, però aquí ja no hi arribo.

Aquesta estada ha estat bé per desinfectar l'estómac a base de cervesa, tequila (jo no volia...), gintònic i rakjia (aiguardent montenegrí). Aquella gent d'allà té la costum que tothom qui està en una taula d'amics ha de pagar una ronda. Mai tens el got buit. I si no te n'adones vas bevent!

Però el viatge començat amb un Barcelona-Frankfurt-Belgrad-Podgorica i acabat amb un Podgorica-Belgrad-Düsseldorf-Barcelona m'ha servit per endinsar-me en una ciutat de 600.000 habitants i d'arquitectura socialista i amb un munt de cartells i pantalles publicitàries. Podgorica té racons molt bonics, monuments de guerrers, poetes i d'algun rei, i ponts que sobrevolen rius d'aigua maragda. He tingut una bona guia i uns bons amics que m'han ofert tot el que tenien i que podien fer, començant per un cafè turc i acabant per una ampolla de Rakjia (Gràcies Miroslav Popovic, ergo Milna!).

Això sí, definitivament, a Podgorica no hi ha MCDonald's...

.

Aquest és el bloc del meu viatge a Montengro de l'estiu del 2007: http://enjordialsbalcans.blogspot.com/