Un animal de Teatre recollint un premi dels qui gaudeixen en la tortura d'animals (no de teatre)

Una de les coses que m'omplen més d'orgull és que en Xavier (Xevi) Boada hagi triomfat com a home de teatre. M'omple d'orgull perquè és parent (llunyà, amb una carambola que mai he acabat d'entendre). I m'omple d'orgull malgrat que no tingui cap mèrit per part meva.
En Xevi és un dels actors principals dels Joglars, segurament la companyia de teatre que em provoca més riure i mala llet a l'hora. Aquesta tragicomèdia agra, per dir-ne d'una manera, m'encanta, és igual com quan llegeixo el Salvador Sostres.

En Xevi ha ensenyat tot el seu potencial en aquesta companyia, ha creat i desenvolupat els seus personatges amb tota llibertat i potencia. És un animal de teatre, que despren la força d'aquest art en la seva essència.

Recordo perfectament que vaig conèixer l'infern en la meva infantesa, concretament el del Teatre Centre de Manlleu pels pastorets. En Xevi feia de Satanàs, si no vaig errat amb un vestit fet per la meva àvia. Hi ha un moment que l'àngel caigut baixava enmig del públic i condemnava a un nen a la foguera eterna. Jo era un d'ells, per enveja de molts d'altres!

A mesura que he anat madurant políticament (encara ho vaig fent, no he acabat!) me n'he anat adonant del tarannà llibertari del Xevi Boada, amb algun tic Boadellià, com en un article escrit a El Ter contra "el nacionalisme identitari" (l'únic?).

El que no sabia és que aquesta simbiosi parcial amb l'antinacionalisme (català) de Boadella també arribés a sentir-se còmode en el món taurí.

He llegit que va recollir el premi que la Peña Taurina de Manlleu va donar als Joglars. Els hi van donar per l'obra Controversia del toro y el torero, on es debat sobre la tauromàquia (l'art de rebentar un herbívor en públic, mentre vomita sang).

En Boada no es declara taurí (ni antitaurí), però assumeix que l'autor de l'obra (Boadella) sí que ho és, suposo que la parcialitat també hi serà a favor dels homes armats, que marquen paquet i porten monyo, els toreros.

I en Xevi, no es vol mullar, però afirma que “hi ha alguna cosa més que els arguments dels antitaurins”. És veritat, el sofriment d'un herbívor com a espectacle. Assassinar i torturar per plaer.

Ah, sí! i els qui els hi agrada...

.

Podeu llegir la notícia a El9Nou.CAT, clicant aquí.

(Foto: Xavier Boada fent de toro i Ramon Fontserè fent de torero)