Els bisbes i la política

Continua una controvèrsia que sols té tanta força fruit de l'anticleri-calisme (que no agnosticis-me) d'aquest país nostre i el del costat.
La Conferència Episcopal Espanyola s'ha pronunciat a favor del vot al PP i en contra al del PSOE (o viceversa). No ho ha dit explícitament, però sí que ho ha fet implícitament. Pel mig hi han barrejat les converses amb ETA i el fallit procés de pau.
Alguns bisbes catalans, com el de la Seu d'Urgell se n'han desmarcat, així com l'Abat de Montserrat.
Jo, ateu confès, crec que els bisbes tenen tot el dret a opinar públicament, jo diria que fins i tot a fer campanya activa per un partit polític, al cap i a la fi representen una bona part de la ciutadania, però segurament l'Església i els anticlericals sobrevaloren la força social i d'opinió d'aquesta.
Segurament aquestes afirmacions polítiques poden provocar contradiccions internes entre creients catòlics, però potser aquests s'haurien de plantejar el per què els bisbes defensen un partit i no un altre. Per què els bisbes no poden ser elegits democràticament. Per què l'Església catòlica té una estructura tant jeràrquica i antidemocràtica. Però aquestes preguntes se les haurien de fer els catòlics.
El què no és de rebut, és que el José Blanco, Secretari d'Organització del PSOE, amenaci en modificar el finançament de l'Església (ara es pot escollir donar un 0,7% a una ONG o a l'Església quan es fa la declaració de la renda). Aquest revanxisme simplista, utlitzant mesures pròpies de l'Estat en benefici del partit, és tant antidemocràtic com l'estructura de l'Església. I de laïcista no en té res...

Nota de la Comisión Permanente de la Conferencia Episcopal Española ante las elecciones generales de 2008