Històries per no dormir i històries per dormir molt bé

L'altre dia, escoltant el Barça al cotxe, a RAC1, vam escoltar una intromissió terrorífica, la veu afònica i rabiosa d'Aleix Vidal-Quadras, català il.lustre vicepresident del PP, no del català perquè es va autoexiliar a la Metròpoli madrilenya.
L'agressiu verb de Vidal-Quadras escupia arengues radicals nacionalistes de fer caure el govern socialista i als seus aliats (?) nacionalistes, de "salir de esta mierda", deia, que la unitat d'EspaÑa (amb Ñ ñ) està en perill.
La reacció dels locutors esportius va ser la mateixa que la meva: quina por...
He buscat al Google i he trobat: Vidal Quadras o Aramís Fuster, apunt al bloc de Marc Vidal del maig del 2006. Algunes coses es queden quietes... i no deixen dormir!
Per sort, d'altres sí que estan canviant, com per exemple que la primera vigatana a guanyar el premi Ramon Llull es digui Najat El Hachmi (Notícia a El 9 Nou). No vull dir que si es diguès Carme o Maria seria pitjor, però que una noia amb nom ple de fonèmes aliens al català guanyi un premi literari català de prestigi demostra que la nostre llengua està avançant i que és viva.
No sé si ajudarà molt, però segurament que també és positiu que el Departament dels Pirineus Orientals (ergo Catalunya Nord) ha aprovat un text que reconeix el català com a llengua oficial (llegir a l'ACN aquí).

PS: M'agradaria trobar un enllaç amb el tall de veu terrorífic del Vidal-Quadras, si algú em pot ajudar...