Del vot del català emprenyat al vot del català acollonit

Els resultats de les eleccions espanyoles han estat molt amargants, els resultats d'Esquerra han estat dolents.

Els independentistes catalans hem passat de 8 diputats a 3, perdent el grup parlamentari propi, objectiu real d'aquestes eleccions, ja que mantenir o millorar els resultats de fa quatre anys era impensable pel simple fet que varen ser excepcionals, ja que eren un plebiscit sobre l'expulsió del govern català de Carod-Rovira després de la famosa reunió de Perpinyà (malgrat que sembla que no es va fer allà...).

El transvasament de vots d'Esquerra ha estat al PSC, comptant que molts votants s'han quedat a casa.

Personalment, crec que els qui s'han quedat a casa són els que no veuen clar el panorama polític després de les giragonses de tot el procés estatutari i que estan desencantats en una política catalana que no camina fàcilment cap a nous escenaris de major sobirania. Hi ha una certa frustració davant les dificultats per arribar a escenaris independentistes. Però a mi, ningú m'ha dit mai que la independència fos fàcil.

Però el que ens ha fet més mal a Esquerra ha estat aquest transvasament de vots al PSC, ho hem vist a Catalunya, però també a Osona i a Torelló. Tot el què hem perdut ho han guanyat els socialistes.

Em ressonen al cap les paraules de Pujol dient que "si després de tot el què ha passat (estatut, rodalies, apagades, Carmel, etc.) els catalans no castiguem al PSOE, és que ens ho poden fer tot".

Jo no crec que els catalans no tinguem dignitat, més aviat crec que el pes del català emprenyat ha pesat menys que el del català acollonit.

M'explico. A Catalunya l'argument polític més eficaç, en les eleccions espanyoles, és la de la por al PP, a la del partit d'Acebes, Zaplana, Vidal-Quadras i l'esperit omnipresent d'Aznar.

El 2004, l'enemic número 1 del PP va ser Esquerra, això ens va fer copsar molt vot anti-PP, més del que ens pertocaria com a Esquerra, opció sobiranista i d'esquerres. Però enguany, l'enemic número era el PSOE, mai un govern ha tingut tantes manifestacions en contra com el de Zapatero i totes de la dreta, civil o religiosa.

Davant l'espantall de la por del PP, aquest cop, el vot útil era el PSOE. I el vot del català acollonit davant un possible retorn del PP ha estat el del PSOE, malgrat emprenyamenta que pugui haver tingut o encara tingui.

Els populars haurien de reflexionar sobre el poder que té l'anticatalanisme exacerbat, de moment, l'exercit pel PP en els darrers quatre anys sols ha servit per fer que el PSOE augmenti en 4 diputats, els mateixos que han pujat els socialistes catalans.

Mentre el PP no sigui un partit de dreta civilitzat, el paradigma anti-PP dominarà la política catalana, i guanyarà el partit coaccionat pels populars i les campanyes afirmatives, propositives mai reeixiran.

El possible retorn dels assassins de Reservoirs Dogs s'ha imposat a la proposta d'un país de primera.

.

Resultats electoral al 3/24, cliqueu aquí, per veure els de Torelló, cliqueu aquí