"En un momento dado", Johan Cruyff m'ha posat la "gallina de piel"

Cruyff (wiki), un mite caigut. Això és el què sento avui al veure com un mite futbolístic, un geni del futbol menyspreant una llengua que no s'ha dignat ni a xapurrejar (tampoc el seu fill) malgrat viure i reviure a Catalunya.

Un geni amb decisions tant espectaculars com eficaces, com per exemple posar a Eusebio (un jugador dièsel en deien) de lateral dret, el millor extrem dret de la lliga anterior, Goiko, reconvertir-lo com a lateral esquerra; fitxar a un desconegut Ivan Iglesias que va ser qui va marcar el cinquè gol del 5-0 al Real Meadrid, i un llarg etcètera. Un geni que, davant la ineficàcia dels marcadors davant un extrem dret com Manolo (Atlético de Madrid) que s'escapava una vegada i un altre del lateral esquerra, decideix jugar sense lateral esquerra perquè Manolo no se li escapi... i va sortir bé!

Només un geni pot guanyar tres lligues seguides a l'últim partit, un dels quals a l'últim minut (Djukic, del Super-Depor, falla el penalty davant González del València).

Però ara, quan el seu assessor Jaume Roures (wiki), capo de MediaPro i productor de la última pel.lícula de Woody Allen (wiki), ha decidit que aquesta última pel.lícula del geni novayorquès (un altre geni!) només tingui versió catalana i original als cines de Catalunya, resulta que Cruyff es despenja amb un menyspreu cap a la llengua de la terra que l'ha adoptat durant les últimes dècades.

En el Bassas li ha dit que no parlaria català a Catalunya Ràdio perquè cal ser més internacional, que potser s'hauria de parlar en anglès en el programa per millorar el nivell dels oients, i que el català és reduccionista perquè si vas a Londres ningú parla català...

Johan, futbol es futbol, no surts d'aquí...

.

Nació Digital: Cruyff va rebutjar parlar en català a Catalunya Ràdio perquè vol «ser internacional