El superdissabte republicà

Avui és dia d'eleccions a Esquerra Republicana de Catalunya. Allò que en diuen alguns com a festa de la democràcia.
A Esquerra, que ja érem en l'avantguarda de la democràcia interna per elegir els nostres dirigents i candidats locals, per exemple, que sempre es fa per assemblees, ara, hem superat l'assemblearisme i hem arribat al sufragi universal. Cada militant un vot. Democràcia en la seva essència.
Aquest fer democràtic ha sobtat a algú, sobretot a opinadors escrits i televisius o radiofònics. No acaben d'entendre la democràcia interna i en parlen en termes de caos. Em sona a la cantarella franquista del caos democràtic, on el poble pugui elegir els seus representants. Potser encara resta molt pòsit franquista en el nostre subconscient...
Al marge de les valoracions externes suara esmentades, dir que que hi h quatre candidatures que presenten els seus candidats a la presidència i a la secretaria general del partit.
Jo aposto per la dels joans, sense menysvalorar les altres, però conscient que aquesta candidatura, la de Puigcercós (bloc) i Ridao (bloc), és la de la il.lusió realista i conscient que la independència no ens la trobarem ni aflorarà del no res, sinó que cal una base sòlida, una base social majoritària i diversa.
Avui és el superdissabte republicà, a partir de demà, Esquerra ha de passar a una nova època que ha de suposar la de la socialització de l'independentisme, un cop ja hem guanyat la batalla ideològica del finançament i, en bona part, del sobiranisme.