XXVè Congrés Nacional d'Esquerra, comença la era Puigcercós

Aquest havia de ser un congrés d'unitat, on Esquerra n'havia de sortir ferma i preparada per iniciar una nova època.
Però va ser un congrés ple de tacticisme, dels que veuen el partit com un espai de quotes. El tacticisme és un mal que pateix la política catalana. I quan un partit treballa a llarg termini no es pot permetre aturar-se en batalles tacticistes de curta volada.
Si el Superdissabte la jornada electoral va transcórrer amb tota cordialitat, l'assemblea congressual es va viure amb més apassionaments i, sense generalitzar, ni molt menys, sorgint en algun moment les passions més baixes.
La voluntat de Joan Puigcercós era la de sumar, no pactar quotes si no fusionar les diferents sensibilitats, es van transaccionar la majoria d'esmenes. Ara, la voluntat continua sent la mateix.
La cosa no va poder ser. Ja va ser molt, i crec que important, que Carretero retirés la seva esmena a la totalitat.
Esquerra Independentista sembla que treballi més pel Congrés d'aquí quatre anys que per l'Esquerra dels propers quatre anys. Discursos èpics (López-Bofill) i il.lusionats (una brillant Paluzié que s'estrenava en un Congrés d'Esquerra), però era hora de ser generosos, també.
ERC Futur treballa en clau candidatura a la presidència a la Generalitat de Carod-Rovira, està molt bé, però un candidat no fa el tot i, si arribem al 2010, cal picar molta pedra. I això ho hem de fer tots, sigui quin sigui el candidat.
Joan Puigcercós té una executiva on tota la gent és de la seva confiança, però segurament no hi són tots els de la seva confiança que voldria que hi fossin.

**********************************

Carretero, comptador a zero?
Joan Carretero, el líder de Reagrupament, que anuncia amb vehemència que no és convergent (mai ho he dubtat, però no treu que tingui seguidors de CiU), fa un pas endavant i tanca la porta al coitus interruptus.
Amb el dubte de si ha posat definitivament el comptador a zero o no, el que sí que és veritat és que el fet de retirar l'esmena a la totalitat obre moltes portes a trencar una dinàmica excessivament caïnita. Si l'actuació de Carretero no és tacticista, Esquerra és més forta que abans del dissabte.

*******************************

Xavier Vendrell, fora...
No comparteixo el fet de fer caure el Xavier Vendrell, però les regles del joc són clares.
Vendrell, el cap de la sala de màquines li han fet pagar anar brut de grassa de les mateixes màquines...
Jo em vaig emocionar veient un Vendrell cara a cara amb l'assemblea que l'havia tombat, parlant amb el cor, amb un missatge ple de lleialtat cap a Esquerra i el què representa, que és l'independentisme.
Veient-lo allà vaig sentir frustració, però més tard el seu antidesànim em va fer veure que amb persones com ell tot és possible. També, però, que hi ha molt per fer, com diu el ja
clàssic.
Podeu veure aquest vídeo, amb una part de la seva intervenció en la meva presentació com a candidat a Torelló.

****************************

El partit no està trencat, però sí esquerdat. Ara cal rejuntar les ferides.
L'esperança, és que Joan Puigcercós ha viscut pel partit, se l'estima. Com d'altres. Aquest valor afegit, més la capacitat de lideratge en positiu i les capacitat polítiques del president d'ERC, és el que fa que ens sobreposem a les sorpreses que ens donen els del costat, dels personalismes i dels tacticismes.
Ara és l'hora de sumar. Una suma que està per construir. La suma dels que volen una Esquerra sòlida i capaç de treballar estratègicament, amb paciència i el cap fred per alliberar aquesta nació nostre.

Un treball que només s'entén des de la lleialtat (no parlo de fidelitat) a l'equip.

Sense tot això, sense Esquerra, el procés sobiranista que ens ha de portar a exercir el dret a decidir no reeixirà mai. Nosaltres sols no ho farem, però sense nosaltres, tampoc es farà.