Sort que els catalans no som independents

Una vegada una persona d'aquelles que sempre s'ha d'escoltar em va dir que "sort que els catalans no som independents, perquè en política exterior sempre ens fotríem perquè algú d'aquí a dins ens vendria al de fora a canvi d'una foto".
La manca d'unitat de les forces catalanistes és clamorosa. Ja ho va ser d'una forma pornogràfica amb el procés estatutari. Ara, el fantasma del trencament de la unitat sobrevola damunt de les negociacions pel sistema de finançament.
Tothom encara té a la retina la foto de Mas amb Zapatero després de la retallada.
Ara, amb una unitat que déu n'hi do, els companys d'ICV passen de demanar unilateralment la compareixença de ZP al Congreso, tot passant de les negociacions bilaterals Catalunya - Espanya. Suposo que Joan Herrera pensava que era una mesura de pressió.
De la mesura de pressió unilateral (amb suport posterior de CiU i ERC), ICV, de mans de Saura, es tira enrere unilateralment, també, renunciant a que ZP doni explicacions.
Els socialistes catalans contents (potser era apretar massa al PSOE en el marc de les negociacions bilaterals?), Ridao que diu que els d'ICV han actuat d'escalfabraguetes, Carod que el finançament no pot dependre d'un diputat d'un partit i Iniciativa lamenta que no hagin entès la seva estratègia ERC i CiU (algú ho ha entès?).
Podeu llegir també l'editorial de El Periódico, fent equilibris governamentals entre PSOE i PSC, el fàcil és fer sortir l'espantall del PP... com sempre! Zapatero se salva de donar explicacions