Un dia que comença a les 6 del matí perquè m'he equivocat a l'hora de posar el despertador, no promet gaire. Si continues amb les múltiples obres de la C-17, les cues a tothora a la Meridiana i voltes com una ruleta per una clínica dividida en tres edificis (3!) i amb una recepcionista que no t'atent fins que: a) acaba de fumar i b) acaba de fer-la petar amb la companya de nicotina fins que puja a l'ascensor. Esmorzes tard i amb un cafè que es pot mastegar del marro que hi ha i llegeixes La Vanguardia que forma part de l'Aliança Internacional contra els independentistes. I després te'n vas a la feina i recuperes l'estona perduda( intentant que t'atenguin a la recepció de la cínica i que t'encabeixin a l'agenda dels metges perquè no et tenen apuntat de bon principi) trucant, fent reunions i responent emails alhora. Llavors dines en 20 minuts perquè et penses que en tens 15 per no arribar tard a una reunió quan tens 1 hora. Fas la reunió, que va bé, mentre digereixes els espaguetis que has engolit amb quatre forquillades i, després, un petit, petit, detall que enfonsa el castell de cartes. I arribes a casa i veus que la crema de llet ha caducat fa un dia i la cuines tota fent carbonara, malgrat que has de dormir d'hora i quan vas a llençar el recipient veus que has girat el mes (veus 10 quan és 01) i ni mires l'any, que és 09. I sopes pasta (altre cop) carbonara que la digeriràs tota la nit... I tot, pensant i repensant buscant la llum en la nit!
Almenys a algú li interessa l'ambulància medicalitzada de Torelló i en fan una notícia a Catalunya Ràdio...
Jo, d'adolescent, vaig llegir centenars de llibres, i amb els ocelletes que tenia al cap, m'agradaven sobretot els d'herois i heroïnes. Un, i ara riuràs (tan de bo!), que em va marcar durant molt de temps va ser "Allò que el vent s'endugué", la novel·la que va donar peu a una versió molt més ensucrada en cine del mateix nom. Fins i tot llegint-lo feia el paral.lelisme del secessionisme dels estats del sud dels EUA amb l'independentisme català! Als meus 14 anys no sabia discernir encara que hi ha independentismes i independentismes! El cas és que l'Scarlett O'Hara, l'heroïna en qüestió, tenia un lema que jo sempre m'he aplicat: "Demà serà un altre dia". Doncs això, Jordi, que dormis bé, i no tinguis malsons pensant en la recepcionista de la clínica engullint-ne amb un espaguetti gegant! Bona nit.
ResponEliminaEi Jordi,
ResponEliminaSi que estas de baixa moral.Suposo que quan no comences bé el dia des de que t'aixeques fins que acabes no és per lloar precisament el dia.Si et serveix de consol els que treballem a sanitat també som éssers mortals...i de tant en tant també fem un crit escatológic de amagat.
Ánims i ens veiem demà a l'acte de conmemoració a Lluís Companys.
Salutacions des de el blog "gai"
Bon dia Jordi!!!
ResponEliminaImpressionant l'entrada del bloc!!
No et negaré que se m'ha escapat algun somriure quan ho llegia! Més per la teva manera d'explicar-ho que pel propi fet! Però cert és que hi ha dies que millor no haver sortit del llit! M'has recordat un dia que a Barcelona, quan estudiava, vaig llevar-me de sobte adonant-me que no havia posat el despertador, em vaig vestir en un "periquet", vaig agafar el bus, i mentre anava a la uni observava els carrers amb una quietud que no m'era familiar... M'havia llevat una hora abans, però no em resultava factible tornar al pis per tornar a marxar; així que...
Res, que avui tinguis un millor dia!
Ospa nen, no t´havia llegit encara! Ahir, però, ja feies millor cara. I vas equivocar-te menjant pasta. Havies d´haver trepitjat un "Mcdo" que mai et deixa tirat i sempre té el mateix gust. Cuida´t i fes bondat que l´hivern serà llarg...(sort tindrem del banc del temple!)
ResponElimina