"Un assassinat que matava els anhels de TOTA una nació" em sembla una sentència poc curosa, per molt que sigui aquest un acte de partit. Definir els anhels de tota la nació als anys 30 és tan complicat com intentar esbrinar els anhels de tota la nació l'any 2008. Els anhels dels osonencs morts fins l'any 39 també compten, també formen part dels de la nació; i en molts casos no deurien ser els de Companys. El president màrtir sabem que, malauradament, en molts casos no resistiria un estudi biogràfic si descomptessin la seva mort. No m'agrada ser tan dur però aquesta, la seva mort, ha estat la seva salvació històrica.
Ferran, som a historiadors que som, sabrm que hi el debat sobre l'analisi de la història segurament no es pot donar mai per tancat. Ara bé, entenc les teves paraules sobre Companys absolutament esbiaixades, potser fruit de la ignorància de la seva biografia i de l'última tendència periodistica de dir que Companys era un fracassat. Jo com a historiador no ho crec. Entenc que per un sobiranista trist com tu, amb tendència a la depressió nacional, aquesta sigui la teva visió. En quan als anhel de la nació, un President elegit democràticament els representa. I no oblidem que a Companys el varen assassinar per ser President d'una Catalunya nacional. Salut company!
Ja admeto la possiblitat de ser un ignorant, un sobiranista trist i depressiu i tot el que tu vulguis. No crec que això sigui rellevant ni tingui consistència com a argument. El que no és fruit de cap tendència periodística és que ell era, entre d'altres coses, responsable de la seguretat i que aquesta no estava garantida. Va salvar molta gent, jo ja ho admeto, no tinc cap problema en això; se li ha de reconèixer, però molta altra no. Ell tira endavant uns fets d'octubre sense que el poble el segueixi; com a reacció testosterònica fou excel·lent, però les conseqüències fores nefastes. Ell obre les portes al govern d'Espanya perquè s'estableixi aquí amb tota la cort de funcionaris. Ell posa al seu govern primer els anarquistes i després per por els comunistes. Si no hagués estat assassinat hagués rebut el mateix reconeixement que ERC donà a Tarradellas, que fou escàs. Jo ja ho admeto, va ser assassinat com a President de la Generalitat, se li han de fer els reconeixements que calgui. Però s'ha de ser molt prudent amb aquesta figura. Sé que no em donaràs la rao, però admetem si us plau, això darrer que et deia: Si no hagués estat assassinat hagués rebut el mateix reconeixement que ERC donà a Tarradellas.
No t'ho admeto. A tarradelles no se'l tracta des d'ERC amb fredor per cap altra raó que per desmarcar-se del seu partit (projecte polític). Crec, per altra banda, que fas un analisi molt simplista de la conjuntura política de la Guerra Civil. Salut!
"Un assassinat que matava els anhels de TOTA una nació" em sembla una sentència poc curosa, per molt que sigui aquest un acte de partit. Definir els anhels de tota la nació als anys 30 és tan complicat com intentar esbrinar els anhels de tota la nació l'any 2008. Els anhels dels osonencs morts fins l'any 39 també compten, també formen part dels de la nació; i en molts casos no deurien ser els de Companys. El president màrtir sabem que, malauradament, en molts casos no resistiria un estudi biogràfic si descomptessin la seva mort. No m'agrada ser tan dur però aquesta, la seva mort, ha estat la seva salvació històrica.
ResponEliminaFerran, som a historiadors que som, sabrm que hi el debat sobre l'analisi de la història segurament no es pot donar mai per tancat.
ResponEliminaAra bé, entenc les teves paraules sobre Companys absolutament esbiaixades, potser fruit de la ignorància de la seva biografia i de l'última tendència periodistica de dir que Companys era un fracassat. Jo com a historiador no ho crec.
Entenc que per un sobiranista trist com tu, amb tendència a la depressió nacional, aquesta sigui la teva visió.
En quan als anhel de la nació, un President elegit democràticament els representa. I no oblidem que a Companys el varen assassinar per ser President d'una Catalunya nacional.
Salut company!
Ja admeto la possiblitat de ser un ignorant, un sobiranista trist i depressiu i tot el que tu vulguis. No crec que això sigui rellevant ni tingui consistència com a argument. El que no és fruit de cap tendència periodística és que ell era, entre d'altres coses, responsable de la seguretat i que aquesta no estava garantida. Va salvar molta gent, jo ja ho admeto, no tinc cap problema en això; se li ha de reconèixer, però molta altra no. Ell tira endavant uns fets d'octubre sense que el poble el segueixi; com a reacció testosterònica fou excel·lent, però les conseqüències fores nefastes. Ell obre les portes al govern d'Espanya perquè s'estableixi aquí amb tota la cort de funcionaris. Ell posa al seu govern primer els anarquistes i després per por els comunistes. Si no hagués estat assassinat hagués rebut el mateix reconeixement que ERC donà a Tarradellas, que fou escàs.
ResponEliminaJo ja ho admeto, va ser assassinat com a President de la Generalitat, se li han de fer els reconeixements que calgui. Però s'ha de ser molt prudent amb aquesta figura. Sé que no em donaràs la rao, però admetem si us plau, això darrer que et deia: Si no hagués estat assassinat hagués rebut el mateix reconeixement que ERC donà a Tarradellas.
No t'ho admeto. A tarradelles no se'l tracta des d'ERC amb fredor per cap altra raó que per desmarcar-se del seu partit (projecte polític).
ResponEliminaCrec, per altra banda, que fas un analisi molt simplista de la conjuntura política de la Guerra Civil.
Salut!