Guanya Obama: McCain amb patates

Abans que no hagués acabat les primàries de republicans i demòcrates, vaig agosarar-me a predir que McCain guanyaria les primàries i que guanyaria les presidencials si el seu contrincant era Obama.
No és que m'agradés més McCain que Obama, en un país on votes entre dreta i dreta profunda, em costa elegir, malgrat que em captiva la connexió entre Obama i la ciutadania que creu en el somni americà. Jo sols volia objectivar la situació.
Raonava que McCain era un republicà atípic, a les antípodes d'un Bush escorat a la dreta evangelista i amb un perfil de líder absolutament debilitat.
Raonava que McCain podria entrar en l'espai electoral demòcrata més moderat o en els indecisos que tendien als demòcrates.
Raonava que el factor racial debilitaria Obama i, que malgrat el seu discurs era més conservador que Hillary, la seva àuria de canvi (de revolució!) l'allunyaria del centre polític.
Raonava que Hillary es podria imposar a McCain, perquè podia ocupar el centre polític americà amb més força que un republicà a causa de Bush.
No sabia que la crisi econòmica esclatés enmig de la campanya electoral, i que els assessor d'Obama serien millors que els de McCain per escenificar qui està millor preparat per afrontar la crisi.
No sabia que Palin, més a la dreta que Bush, seria el complement de McCain, fet que desdibuixaria el perfil "liberal" (en el sentit americà) del republicà McCain.
Raonava certes coses i no en sabia d'altres. Obama ha guanyat. Ara, em tocarà menjar-me McCain amb patates... McCain!