Que visqueu la crisi en pau

Aquests temps que corren són de crisi, les estructures de la nostra societat trontollen.
Potser és un afecte psicològic, conjuntural, potser no i en sortim amb un nou paisatge socioeconòmic. Hi ha qui diu que potser és el punt històric on l'envellida i aburgesada Europa començarà a ser perifèria en un món on l'epicentre es mou cap a l'Índic i el Pacífic. Potser no...
A casa nostra (la pròpia i la imposada) estem desorientats. A Catalunya no tenim les eines per fer tot el que voldríem fer. Per començar ens falten els recursos econòmics. Per acabar un estat propi que ens permeti ser sobirans per viure en la globalització.
A l'Estat espanyol tot ho mou un ex-reformista anomenat ZP pels seus assessors que viu d'impulsos electorals: txecs per comprar el favor del poble. Renta Básica d'Emancipación, 400 € i ara els milions pels municipis per afavorir l'ocupació (o per frenar la desocupació). Tots els ajuntaments corren a fer projectes milionaris sense una planificació prèvia... quina llàstima que qui governi no ho faci més enllà que les eleccions...
Ni ha que amb la crisi obren un Diari de la Crisi i que actualment escriuen des de Washington, aquest és en Quico Sallés (bloc), l'enfant terrible de la comunicació osonenca. Llegiu les seves dues cròniques des de Washington aquí i aquí, publicades pel Grup Nació Digital.
I si voleu anar a escoltar un debat interessant podeu anar a "Sobreviurà la democràcia al capitalisme financer?", organitzat per la Fundació Pere Ardiaca. M'ha passat la informació el camarada republicà Lluís Pérez Lozano (bloc).