3 llibres acabats

El què té llegir diferents llibres a l'hora és que n'acabes uns quants de cop. La setmana passada en vaig acabar tres.
El primer va ser El colapso de Rusia, de Alexander Solzhenitsin (wiki), on l'escriptor (nacionalista paneslau cristià -casi res!) ens narra el seu punt de vista del pas del comunisme a la democràcia, tant crític amb els comunistes com amb els demòcrates, que els contraposa als "patriotes", és a dir, els nacionalistes. Per Solzhenitsin, els comunistes són els destructors de l'esperit rus, enemics de la gran nació (russòfobs els hi diu) i els demòcrates són fills de l'amoralitat dels comunistes, saquejadors de les riqueses nacionals.
Pel premi Nobel rus, Rússia s'ha de regenerar a través del cristianisme (ell va proposar a les autoritats soviètiques substituir el marxisme pel cristianisme). Si algú creu que el poble rus és resignat i pessimista, només cal llegir aquest llibre.
El segon llibre, seguint la temàtica soviètica, és Un Imperio Fallido, de Vladislav M. Zubok (web), on narra la creació de l'imperi soviètic amb Stalin i el col.lapse sobtat d'aquest amb Gorbatxov.
El relat de Zubok es basa que Stalin va crear imperi sota el paradigma de l'Imperialisme-Revolucionari, expandint la russa soviètica en zones d'influència que servissin per defensar la seguretat soviètica enfront d'uns EE.UU. Obertament hostils un cop mort Roosvelt, el president americà amic de Stalin. El Vozhd soviètic creia fermament en que tard o d'hora arribaria la III Guerra Mundial.
Després, Khrustxov va seguir amb aquest paradigme revolucionari, però obrint un procés de desestalinització que portaria una obertura de la URSS que serviria perquè es formessin els quadres dels temps de la Perestroika. Khrustxov, però, va seguir una política de provocació nuclear que va amenaçar diverses vegades en un conflicte mundial.
Els conservadors van substituir al temerari i oberturista Khrustxov, liderats per Brezhnev, van dirigir una etapa obsessionada en la cohabitació amb els EE.UU, sobretot amb Nixon, basada en l'equilibri nuclear, forçant més del compte la màquina, iniciant un camí sense retorn cap al col.lapse econòmic, que se sumaria a un ambient d'opacitat stalinista.
Finalment, va arribar Gorbatxov, un dirigent jove (en comparació amb la gerontocràcia soviètica anterior), un idealista humanista que va voler fer el canvi sense saber com fer-lo, tot recolzant-se en el desmantellament de l'imperi soviètic (que no era sostenible econòmicament) i en el conseqüent beneplàcit i suport de les potències occidentals. Amb les reformes idealistes de Gorbi va caure el teló d'acer i de cop i vola la URSS, sense avisar, caient a mans del populista Ieltsin i la KGB en forma d'oligarques capitalistes d'una voracitat insaciable.
El tercer llibrer és més proper, és el dietari d'Amadeu Hurtado (wiki) previ al 6 d'octubre (Abans del 6 d'octubre, un dietari), durant el conflicte per la Llei de contracte de conreus, entre la Generalitat republicana i el govern dretà de la II República.
En aquest dietari veiem un Hurtado que ens mostra la frustració de bona part de l'Acció Catalana, la força política catalanista d'esquerres il.lustrada, que no va saber el seu temps i no van saber donar resposta a la societat de masses que va donar el poder de l'Esquerra de Macià i Companys.
Hurtado menysprea desacomplexadament el seu menyspreu per l'Esquerra i per Companys, així com per Estat Català, quan el seu partit sols podia espirar a tenir representació parlamentària anant coalligats amb ERC.
Hurtado se sent més còmode tractant amb ministres espanyols (de la nació castellana tant il.lustre i noble) que amb el populatxo d'Esquerra (d'una nació catalana immadura i passional).
Hi ha reflexions sobre aquest llibre sobre quina intencionalitat hi ha en la seva publicació ara, per exemple en el bloc d'Eduard López, jo vull destacar més l'aspecte "psicològic" del dietari d'Amadeu Hurtado. També n'han escrit sobre el llibre Antoni Soy i Joan Safont. Una curiositat, els tres són maresmencs...
Tres lectures molt interessants i diverses. Ara toca Gomorra i acabar les memòries de Ion Pacepa (wiki), antic cap dels serveis secrets de Ceaucescu (wiki).