Les dues Espanyes a la tele

Sembla que, amb l'aparició de la TDT i la proliferació de canals privats de televisió, hi ha un desacomplexament en els mitjans per assumir un rol de publicistes polítics, més enllà de l'estratègia comercial i de continguts dels canals.
Quan hom mira els informatius de canals com Cuatro (i CNN+), la Sexta o Intereconomía queda bocabadat pel sectarisme i partidisme desacomplexat d'uns i altres, els dos primers a favor del PSOE i l'últim del PP.
S'ha encetat una pràctica de guerra política en els mitjans, com he dit, d'una forma desacomplexada.
Podem arribar a veure tertúlies sobre les eleccions basques amb dos únics contertulians pro-PSOE, a l'igual que el moderador...
Podem arribar a sentir en un informatiu afirmar que la crisi és més dura a Espanya fruit de la mala gestió de les autonomies i de la incapacitat de ZP (repeteixo, en un informatiu, res d'editorial!).
Fins i tot podem arribar a sentir, en una retransmissió d'un partit de futbol, que just acabar el partit, els espectadors podran veure l'últim cas de corrupció del partit de Rajoy.
El frontisme de trinxera (amb algun que altre míssil...) s'ha traslladat de la premsa escrita i la ràdio a les televisions, la guerra política mediàtica s'ha traslladat al mitjà de masses per antonomàsia i impregna a la majoria de programes: informatius o d'oci.
Sembla que volen segmentar el mercat audiovisual segons la ideologia. Les dues Espanyes surten per antena, això sí en dials diferents.