Un vespre amb l’escola concertada

Ahir al vespre vaig estar en un acte organitzat per les patronals de les escoles concertades, una autèntica demostració de força, prop de 2000 persones al Palau de Congressos de Catalunya.
Era un acte perquè la LEC contempli a l’escola concertada. Concretament, vaig acompanyar al diputat de la comarca a una taula rodona amb membres dels grups parlamentaris catalans.
Alguns van dedicar més esforços a parlar de la LEC i d’altres a fer mítings polítics.
Per resumir les aportacions, podríem dir que Rafael López (PP) va adoptar un to populista, mitingero, fent ús de la paraula llibertat gairebé a dotzenes, aixecant ovacions de la platea. Enl de Rajoy té bona oratòria.
Qui no jugava a camp propi era la Dolors Camats (ICV), que va basar el seu discurs en una justificació dels posicionaments ecosocialistes davant la concertada. Ningú la va aplaudir, fins que més endavant va reclamar uns aplaudiments. Llavors els va tenir.
El socialista Daniel Font va fer un discurs de gestoria i administració, no en va és del partit del Conseller Maragall.
La convergent Irene Rigau sí que jugava a camp propi, la gent tenia ganes d’aplaudir-la i ella, en alguna ocasió, parlava de la concertada en primera persona del plural. Aplaudiments i minuts extra en la clausura de la taula rodona. El leitmotive: llibertat d’elecció.
I, finalment, en Freixanet, d’ERC, es va situar en la centralitat, invocant el Pacte Nacional i la voluntat de consens i, a l’hora de parlar de llibertat, també va parlar d’igualtat i responsabilitat. Els aplaudiments, doncs en la centralitat, ni molt ni poc.
Abans de la taula rodona va parlar Ramon Tremosa, tot un candidat europeu parlant de l’escola concertada i va clausurar el Conseller Maragall, mentre li sonava el mòbil.
Bloc de Josep Maria Freixanet: Jornada de l'escola privada concertada sobre la LEC