ERC: Sumar... o no

Vaig rebre un sms dient "històric". M'havia autoimposat unes vacances reals, així que no havia anat a la conferència de Joan Puigcercós, "L'esquerra que decideix".
Després va sonar el mòbil, un altre company em va dir que sí, que havia estat impressionant. Josep Lluís Carod-Rovira va anunciar que feia un pas enrera i donava suport a Puigcercós perquè lideri Esquerra en les properes eleccions.
Mesos de negociació després d'un congrés nacional tens i mogut havia donat, a la fi, resultat. Ara Esquerra era més unida i més forta. I pel que per molts és important: Polònia haurà de canviar la línia argumental sobre Esquerra...
L'endemà, el divendres, vàrem fer el sopar de la República d'Esquerra Osona, tothom estava realment content, el pas fet per Carod era realment un fet que ha d'estabilitzar el partit. No vol dir que ara Esquerra sigui un partit monolític (mai ho ha estat, ni als 30, ni durant la dictadura, ni dirant la transició, ni durant els 80 ni els 90), però hi havia un consens ampli.
Però ja el mateix divendres a la nit, corria el rumor que Carretero anunciaria el dia següent que creava un nou partit.
L'endemà tothom va poder llegir que Carretero advoca per una "pataforma" electoral independentista, ni de dretes ni d'esquerres, independentista. No creu que cap partit actual doni resposta a l'independentisme social d'avui.
Joan Carretero, líder del sector crític de Reagrupament, deu creure que ja no pot sumar a l'esquerra nacional (i independentista) que és Esquerra Republicana de Catalunya. Les minories són importants, poden sumar i reforçar.
Realment, després que Carretero retirés la seva esmena a la totalitat en el darrer Congrés del partit, vaig tenir al miratge que Carretero exerciria una oposició constructiva dins d'Esquerra. No és així. És una llàstima, però la vida continua i la lluita també!
Bloc de Saül Gordillo: Maduresa a Esquerra
Bloc de Joan Ballana:El repte d´Esquerra
Bloc de Ferran Casas: Carretero busca pis
Article de Joan Carretero: Patriotisme i dignitat (Avui)
PS: Hi ha un article que vaig escriure a La Veu d'Esquerra que parlava de valors, crec que ara és un bon moment per rellegir-lo. Els valors són el que importen