Manipulació o informació a la web de Torelló?

L'ajuntament de Torelló fa mesos que va estrenar nova web, que hauria de suposar un salt endavant en matèria de fer gestions on-line i en informació al ciutadà. Deixeu que em centri en aquesta segona part, al de la informació.
És de lamentar que la línia de comunicació en la web sigui obertament parcial. Ja s'enten que l'equip de govern sempre serà preeminent en la informació en els canals municipals, perquè són qui protagonitzen l'activitat institucional. Però la línia que segueix la informació en la web dista molt de ser sols "institucional".
Mireu sinó què hi ha sobre el darrer Ple. Sols s'esmenten dos punts, un sobre la cessió de terrenys per a construir una residència i un altre sobre les bonificacions per la piscina.
Podríem posar en dubte que aquests són els únics punts a tractar del darrer Ple; hi van haver, per exemple, acords urbanístics importants, alguns dels quals amb conseqüències que la ciutadania hauria de saber, com el del conveni del Cas Anonizados. No és que només posin la versió de l'equip de govern, si no que ni ho esmenten! I això que l'ajuntament ha indemnitzat per valor de més d'1,3 milions d'euros a uns veïns en metàl·lic, en patrimoni municipal (inclosos 3 pisos al centre i en requalificacions de terrenys). No s'hauria d'informar a la ciutadania?
I en les bonificacions és al.lucinant l'entradeta: "En el ple municipal (...) es va aprovar, amb unanimitat de tots els grups municipals, un seguit d’exempcions i bonificacions sobre les tarifes d’abonament a la nova piscina. Aquesta mesura s’ha pres per tal de facilitar l’accés a la instal·lació d’alguns col·lectius". Qui ha aprovat publicar això ha fet ignorar que hi va haver una forta crítica a les bonificacions aprovades per part d'ERC (o que posin algun grup, si no volen identificar el partit) i que han desaparegut bonificacions per a famílies nombroses, nens i AMPAs, per exemple. Podeu llegir també al meu bloc d'Esquerra sobre el tema.
Informació parcial, ensucrada i excessivament manipulada. La informació és bàsica en democràcia, i el pitjor enemic és la manipulació de la realitat a través dels mitjans públics per part de qui ocupa les institucions.

Un moment històric

..

Ser conscient que es viu un moment històric és viscut per un servidor amb una serenitat amb veu ronca, amb el record de molta nicotina, amb la transformació de Cristiano Ronaldo (de Pilota d’Or a quinqui), de moltes abraçades de belles, vells i nous coneguts, de les riallades malicioses tot veient la tertúlia esportiva d’Intereconomia (algú va arribar a dir que el Barça ho ha guanyat tot sense emoció i que així no val la pena!!!! huas!) i, sobretot, amb el record del gran Hleb enfundat amb la bandera del barça! Tots érem un, tots som un!
El meu avi em parlava dels Barça de Kubala, el meu oncle del de Cruyff. Jo he viscut el Dream Team, el del bon Ronaldinho i el de la Triple Corona: tot un privilegi!
Podrà tornar el dualisme catastrofisme/eufòria culé o bé que haguem guanyat l'autoestima de la resta de grans clubs europeus. Pot ser una cosa o una altra, però aquest moment històric ningú ens l'arrabassarà.
Aquest és un post d’un fet històric, viscut més enllà d’uns seguidors d’un Club, viscut pel sentiment d’un poble (amb permís dels pericos). Visca el Barça i Visca Catalunya (lliure, òbviament)!

Sport: Veni, Vidi i Vinci!

Sport: El quinto triplete de la historia

Mundo Deportivo: Les fotos del Barça - Manchester

Avui: Copa, Lliga i ... Champions

La Vanguardia: Cristiano dice que el Barça no mereció superar al Chelsea

La Vanguardia: Ferguson: "Esta noche ganó el mejor equipo"

Nació Digital: Champions, Champions, Champions !!

Som un!

Som els que roseguem bufandes, som els que masteguem les ungles, som els que cridem a la tele, som els que encenem una cigarreta, som els que diem uiiiiiiiii!, som els que diem nooooooooo!, som els que encenem una altra cigarreta, som els que diem eeeeeeeeeeh!, som els que reneguem ben fort!, som els que encenem encara una altra cigarreta, som els que mengem pizza, som els que ens mirem de reüll amb patiment, som els que diem gooooooooool!, som els que vivim el Barça, som els que no ens agrada el Mardrid, som els que ens abraçem i votem, som els que cantem a la televisió perquè som els que no hem anat a Roma, som nosaltres. Som un!

Per Franch, ahir no devia ser fàcil felicitar a ERC

El Ple d'ahir va ser un d'aquells on l'alcalde no acaba del tot content amb l'oposició, en aquest cas amb Esquerra.
El fet de posar damunt de la taula la insuficiència de les bonificacions a les tarifes de la nova piscina i el fet de no avalar la conclusió del cas Anonizados, on l'ajuntament ha acabat desprenent-se de patrimoni (2 pisos al centre de Torelló, on segons l'alcalde ha de ser un privilegi viure-hi) i més de 450.000€, a més de requalificar els terrenys que s'haurien d'haver expropiat i que no s'ha fet i que han quedat en mans dels demandant de Torelló.
L'alcalde no ha acabat amb gaire bona cara ni després d'acabar el tema de la piscina amb un "ho hem fet bé" i el tema del cas Anonizados, amb un "defenso com ha actuat l'ajuntament fa 12 anys i ara".
Fruit d'aquest malestar perquè no hem dit amén a tot, li ha provocat un lapsus confonent l'antic CAP de la Plaça Nova amb el Club o bé felicitant a Iniciativa enlloc de a nosaltres.
Si es fa un equipament cívic i per a joves al Club som nosaltres que estarem contents, no ICV que el volia a l'antic CAP l'espai per a joves (per això van dir No al Pla de Barris...).
Clar, que potser ahir, no devia ser fàcil per Franch ser còmplice amb ERC...

Cartells electorals, apel.lant a la por

Sembla que el PSC s'ha abonat al discurs de la por, de la por a una dreta assimilable als gàngster de Quentin Tarantino o de l'eix del mal conservador.
Em va sobtar veure la diputada socialista i regidora de Torelló, Flora Vilalta (bloc), la nit d'inici de campanya de les europees amb un cartell electoral del PSOE amb la cara... d'Aznar!
En algunes carreteres podem veure les efigies de líders conservadors en fons vermell. De lluny sembla un cartell d'un república popular o socialista, però les cares són dels líders europeus conservadors...
No sé fins quan pot donar de sí el discurs de la por, però la veritat és que és molt poc constructiu.
O pot ser que el PSOE confii més en la por a Aznar que en els seus candidats.
I clar, sempre hi ha versions dels originals, com aquest que m'han enviat per correu electrònic:

Comença la campanya per les eleccions europees

El tret de sortida de les eleccions europees ja s'ha fet, a cop de cola per enganxar el primer cartell.
Unes eleccions europees que el màxim objectiu és la participació. Sobretot pels catalans, ja que els eurodiptats catalans són els únics repreentants del país a les institucions europees, la que com que encara no tenim estat, tampoc tenim comissaris ni podem presidir mai la UE.
Jo ja sé qui vull que representi el meu país a Europa, és Oriol Junqueras (bloc i wiki), un gran candidat, sobradament preparat i millor persona.
Jo, JunqUEras! www.junqueras.cat

"Cadàver polític"

..

Porto uns dies perplex, des que vaig escoltar un àudio del Ple de Taradell, a la web de El 9 Nou. En el darrer Ple municipal de Taradell, el secretari de la corporació va titllar al portaveu de l'oposició, en Toni Casassas, d'Esquerra, de cadàver polític. Sí, ho heu llegit bé: cadàver polític.
És molt fort que la figura més important del cos tècnic de l'ajuntament, qui ha de vetllar pel bon funcionament de l'ajuntament, al marge de qui sigui l'alcalde i els partits que governin, des de la neutralitat i la legalitat, sigui capaç de dir a un electe, a un ciutadà elegit per altres ciutadans en eleccions, de cadàver polític.
Tot per una discussió sobre sí l'acta del Ple anterior s'havia de votar l'aprovació o no. Esquerra deia que sí, el secretari que no, malgrat com quedava plasmat en actes anteriors... tal com recorda un altre regidor d'Esquerra. Ho podeu escoltar a l'àudio.
I el paper de l'alcalde, que és qui presideix el Ple, també prou galdós, deixant desprotegit el portaveu de l'oposició fins i tot titllant-lo de provocador. La reprovació només a l'electe titllat de "cadàver polític" per part del funcionari. Tot una manca de sentit institucional que han de tenir els alcaldes.
Podeu seguir el tema al bloc de Taradell: www.taradell.com
Esquerra Osona: Esquerra Osona dona suport al grup municipal de Taradell

Jordi Pujol, l'home per qui "mai no toca" la independència

En Jordi Pujol (wiki) és un homenot de la política catalana, de la seva història. Ha estat un dels governants de Catalunya més longeus. 23 anys, un nombre d'anys més digne d'un comte-rei que d'un president.
Jo que he crescut amb la seva figura com a líder nacional forma part del meu imaginari col.lectiu, malgrat que pugui ser crític amb algunes de les seves accions o decisions polítiques, o que no comparteixi el seu ideari polític autonomista i de tall socialcristià.
Pujol encarna l'ambigüitat nacional dels catalans, que parlem de dret a decidir per no parlar d'independència i de federalisme per parlar de confederalisme, que parlem d'Arc Euromediterrani per dir Països Catalans.
En Pujol és un nacionalista que diu que vol fer país però que nega i nega l'independentisme. Ho ha tornat a fer aquests dies, quan corria el rumor que s'havia adherit a la plataforma sobiranista (ergo, independentista) Sobirania i Justícia, impulsada per antics membres dels seus governs.
Pujol pot parlar de fracàs del projecte espanyol, però alhora nega la via independentista. Ens quedarem encallats en el fracàs?
Qui no ha pensat alguna vegada que fer país o construcció nacional, vol dir caminar cap a la independència? Qui no ha pensat que si Pujol digués que la independència "ara toca", tot faria baixada? Però "això no toca".
Segurament Jordi Pujol i Soley, serà el líder no independentista català més respectat i admirat per a més independentistes catalans. Quines coses que té aquest petit país...
Centre d'Estudis Jordi Pujol: www.jordipujol.cat
Sobirania i Justícia: www.sij.cat
La Vanguardia: Jordi Pujol considera que "tiene toda la lógica del mundo" que ex altos cargos suyos se proclamen ahora independentistas
3cat24.cat: L'expresident Pujol es desmarca de l'associació independentista Sobirania i Justícia

Premi Civisme a la Revista Mà

Com diu el bloc de la Revista Mà, aquesta ha tornat a guanyar un premi.
Si primer va ser el Premi Paco Candel de la Fundació Lluís Carulla (mireu el bloc de Cesc Poch), ara ha estat el Premi Civisme al Mitjans de Comunicació, del Departament de Governació.
Aquest fet, aquests reconeixements, mostren la utilitat social i cívica d'una revista que vol incidir en el fet migratori, però no des d'una visió paternal ni multiculti, si se'm permet. Sinó des d'un punt de vista intercultural i inclusiu, que parteix des d'un punt de trobada comú, el de la societat catalana i, concretament, osonenca.
Tinc l'orgull de formar part del consell editorial de la publicació i m'omple de satisfacció que un projecte com aquest es consolidi i tiri endavant, un projecte que segur que incomode a molts, però aquesta incomoditat encara reforça més la Revista Mà.
Bloc de la Revista Mà

Entrevista a El 9 Nou: "Al 2011 aspirem a tot"

El divendres passat a El 9 Nou em van publicar una entrevista, feta per l'Agustí Danés, en tant que portaveu d'ERC-AM Torelló, membre de l'executiva comarcal d'Esquerra Osona i adjunt per la Catalunya Central a la Secretaria de Joventut.
Us la podeu baixar en pdf clicant aquí.
El 9 Nou: "ERC a Torelló vol ser alternativa a la sociovergència. Al 2011 aspirem a tot"
PS: també va sortir publicat un article d'opinió sobre la crisi: "Crisi des d'Osona"

Pla de Barris: videopost i audiopost

..

(Vídeo extret de El9Nou.cat)
Aquesta setmana vàrem presentar la proposta de Torelló del Pla de Barris, a diferència de l'any passat, Esquerra hi donem suport. És així perquè s'ha creat un espai de treball amb tots els partits, hem pogut incidir en el contingut i la participació ciutadana ha estat correcte. Qui no dona suport al Pla de Barris, aquest any és ICV-CdG.
És important, però, que el principal partit de l'oposició, ERC-AM, estigui dins el consens d'un projecte com el Pla de Barris, d'un volum de 10M€ i amb 5 anys, com a mínim d'execució de les actuacions.
Podeu llegir l'apunt que vaig escriure al meu bloc d'Esquerra: Sí al Pla de Barris. Així, sí!
Àudio: "Ens hem sentit motor d'aquest Pla de Barris" (ElTer.net)

Xiulada, copa, lliga i champions!

..

El primer títol ja ha caigut, el primer d'una temporada que com a mínim és impressionant i que pot arribar a ser històrica.
Com també històrica ha estat la xiulada a l'himne espanyol mentre el rei saludava amb cara de circumstàncies. A TVE, han emès l'himne en diferit...
Si voleu reescoltar la xiulada, que portarà cua, cliqueu en aquest enllaç.
Això sí, va ser emocionant veure com van viure la derrota l'afició bilbaïna i amb quina esportivitat es van comportar les dues aficions i els dos equips n cop acabat el duel.
Dues aficions, dos clubs, dos pobles... i una xiulada!
Sport: Barça rey de copas
La Vanguardia: El Barça de Guardiola empieza a forjar su leyenda
Avui: Triplet en marxa

..

La xiulada segons TVE...

Una Copa sense espanyols

El batxillerat nocturn a Vic

..

La comunitat educativa vigatana i osonenca està mobilitzada, amb la ciutadania, pel manteniment del batxillerat nocturn a Vic.
La supressió d'aquesta formació, que permet compaginar la formació i l'obtenció de la titulació de batxillerat a persones que treballen, ja es va intentar fa tot just un any. Podeu llegir l'apunt del bloc del diputat Freixanet al respecte: Batxillerat nocturn, malgrat la nocturnitat.
El Conseller Maragall, en visita a Torelló, va tirar pilotes fora (mireu aquest vídeo de El9TV).
Sobre el tema n'ha escrit en Freixanet al seu bloc, l'escriptora vigatana Najat El-Hachmi a El Periódico i Toni Coromina a Nació Digital.
Fer valoracions numèriques en aquest tema és massa senzill, per una qüestió d'equilibri territorial (és que s'haurà d'anar a Granollers o Manresa? amb quin transport?). I que no ens venguin que ja hi ha la formació no-presencial, perquè aquesta, a través de l'Institut Obert de Catalunya, no ha de ser l'alternativa si no el complement a la formació presencial.
Osona.com: Ple a Vic: tot l’Ajuntament demana que el batxillerat nocturn no se suprimeixi
Esquerra Osona: Esquerra demana que la delegada d'Educació i el Consell Comarcal defensin el batxillerat nocturn de Vic
El meu bloc d'Esquerra: Temps d'Educació: Torelló, LEC i batxillerat nocturn de Vic
(Vídeo de El 9 TV)

La LEC, una llei nacional, el PP un partit nacionalista, el PSOE...

És clar que l'educació és un pilar fonamental en la conformació de les societats, és a les escoles on es formen els ciutadans, ja sigui a través de l'adquisició del coneixement, de valors i de conformació de l'imaginari col.lectiu.
El fracàs de l'àmbit educatiu és el fracàs de la societat.
Que Franco prohibís el català a les escoles era una eina de destrucció de la nació catalana.
Que la Generalitat recuperada fes del català la llengua vehicular a les escoles, era una eina de (re)construcció nacional, però que a més no oferís un sistema dividit en dos, per llengües, era la voluntat de construir una nació no segregada per comunitats lingüístiques. El fet, a més, que el castellà s'aprengui solventment a les escoles catalanes, és el reconeixement que hi ha una realitat lingüística complexa, plural i que no es anorrear el castellà de Catalunya.
Dit això, ja mostro la meva opinió que els sistemes educatius no són neutres, cap. Tenen una funció de construcció social.
Ara em ressonen les paraules amb un to còmplice que va dir el diputat del PP, Rafa López (bloc, abandonat des del 2006), en una jornada de les escoles concertades. Un discurs hostil contra el projecte de Llei d'Educació de
Cataluna (LEC) que s'estava conformant i que s'ha conformat, recolzat per les tres principals forces polítiques catalanes: CiU, PSC i ERC.
El discurs de López era liberal, parlava de llibertat, llibertat d'escollir centre, llibertat d'escollir escolarització segregada per sexes. En cap moment va parlar de llengua.
Ara, el PP ha reaccionat al compàs que marca El Mundo del Pedro J. Ramírez, que ha escrit l'Ària de la independència escolar de Catalunya, amb instruments de percussió de la persecució lingüística al Principat.
El PP ha reaccionat contra la LEC, no amb un discurs liberal com ens feia creure Rafa López, sinó amb un discurs nacionalista espanyol. No ens sorprèn que el PP té voluntat de ser un partit nacionalista, però hem d'estar atents a no caure en el parany d'un discurs liberal fals. No fan les coses per llibertat, sinó per una idea de nació espanyola que exclou la catalana.
I el PSOE de ZP, el de l'Espanya en singular, sembla que vol ser el baríton d'aquesta ària nacionalista espanyola en contra la LEC.
La Vanguardia: El PP critica en un anuncio la futura Ley de Educación de Catalunya
Avui: El president valencià, Francisco Camps, elimina classes en català per fer-les en anglès
El Periódico:Maragall veu "previsible" i "poc interessant" que el PP porti la LEC al Constitucional
La Cope: El Gobierno catalán consuma la marginación del castellano
Bloc de Josep Maria Freixanet: La primera llei nacional d'educació, la llei més important de la legislatura

Estrena a la Catalunya Central amb suport a músics joves de Taradell

..

L'Eugeni Villalbí (facebook), el Secretari de Joventut, va inaugurar els bucs d'assaig de la població de Taradell. Aquesta inauguració va ser la meva estrena al territori com a adjunt per la Catalunya Central de la Secretaria de Joventut (Ràdio Ona, osona.com i ElTer.net).
La construcció de bucs d'assaig i la seva dinamització, properament amb les Cases de Música Popular, és una de les línies estratègiques de la Secretaria de Joventut de suport a la creació artística de joves, en aquest cas de música. El nostre país té una bona tradició de grups de música de joves, el que s'ha de reforçar són les actuacions i les infraestructures per tal de facilitar que aquests grups puguin plantejar-se, els qui vulguin, alguna cosa més que rascar la guitarra.
La llengua catalana tindrà sentit si s'usa integralment, i el consum i creació de música en català de qualitat és una de les potes importants per la llengua.
Per variar, al venir per Taradell el Secretari, va ploure, així que el concert que havien de fer un grup de joves es va fer al Puntàs. Cançons clàssiques (Police, Green Day, etc) ben tocades i cantades per un grup que fa tant poc que toquen junts que encara no tenen nom.
(Vídeo de El9TV)

La passió feta carn (pàlida), suor i pilota

..

Quin encongiment de cor, quantes cigarretes aixafades apagant-les per encendra'n d'altres.
Quants renecs en forma de sospir i quants renecs en forma de renecs.
Ni el millor guionista de suspens hauria aconseguit un partit tant emocionant i vibrant. Amb 10 jugadors i en el temps afegit, amb un gran Valdés salvant-ho tot excepte l'impossible xut d'Essien.
Quines ganes de fer abraçades, saltar, cridar, com en Guardiola a la banda, com els jugadors damunt de l'heroi de Stamford Bridga, Andrés Iniesta... uf, quin partit londinenc!
I ara... a Roma! La ciutat eterna per un equip etern.
Sport: Kaiserslautern II
El Mundo Deportivo: Un iniestazo y para Roma
Vilaweb.cat: Un golàs d'Iniesta en l'últim sospir classifica el Barça per a la final de Roma

Front nacional espanyol: opció legítima però de dubtosa ètica democràtica

..

Després de 30 anys, el PNB ha deixat de governar Euskadi i el PSE, amb el suport del PP, ha ocupat la Lehendekaritza.
Patxi López, líder dels socialistes bascos, és el primer Lehendakari en els darrers 30 anys que no és nacionalista, ho ha aconseguit després d'aconseguir més suports al Parlament que Ibarretxe, el candidat del PNB.
No argumentaré que és injust perquè el PSE no és la llista més votada, en un sistema parlamentari, és qui aconsegueix tenir una majoria suficient al Parlament qui governa.
Ara bé, que la majoria nacional espanyola sigui superior a la nacional basca al Parlament basc no ha arribat sols per les urnes, hi ha un factor clau i segurament estudiat per qui va impulsar la Llei de Partits espanyola, que també es podria anomenar d'antisegonsquinspartits. La il.legalitzacó de les candidatures que podien donar resposta a l'electorat de Batasuna (i EHAK i ANV) ha fet que els diputats d'aquestes forces, que no han existit, s'hagin repartit, fruit de la Llei d'Hondt, a PNB, PSE i PP, modificant la majoria parlamentària nacional/nacionalista basca cap als posicionaments nacionals/nacionalistes espanyols.
Només el plaer del fet d'ocupar el poder pot equilibrar la vergonya d'aconseguir-lo després d'il.legalitzar partits d'una ideologia (només d'una, no la falangista, ni la racista, només l'abertzale).
Patxi López té "l'honor" de governar en minoria recolzat pel seu antitètic PP i pel cada cop més ultra-nacionalista espanyol UPyD, de la cada cop més tètrica Rosa Díez (ex-consellera d'un Lehendakari nacionalista basc). El PSE governa Euskadi amb els diputats nacionalistes espanyols, un front nacional espanyol. Una opció legítima, però a través d'uns mètodes de dubtosa ètica democràtica.
PS: No vull deixar d'admetre l'error d'haver predit un pacte PNB-PSE... però el fet que Patxi López no necessités UPyD, al perdre un diputat en el recompte i el vot exterior un nacionalista basc, López només ha necessitat el PP, malgrat el suport d'UPyD. Suposo, però, que el fet navarrès va ser una advertència i va deixar clar que el PSOE busca el nacionalisme espanyol per guanyar vots mesetaris i no depndre tant de Catalunya.

Clarividència en temps nuvolosos

Avui vull mostrar una reflexió que va fer una persona que podria ser qualsevol de la que coneixeu vosaltres, lectors, una persona que ronda la seixantena, que ha criat tres fills i ha ajudat a criar dues netes i dos nets.
Persona amb empenta i d'idees clares, que no perd el temps amb grans divagacions metafísiques de la política, malgrat que li agrada, però és pràctica.
És la meva mare i la frase és:
"En aquest país no es necessiten més partits independentistes, sinó més votants independentistes".
Va a camí de ser un referent de clarividència política, sí senyor!

Encomana el català a Rupit!

..

Aquest cap de setmana vaig anar a fer un tomb a Rupit i a comprar embotits i formatge i, sobretot, coca de crema farcida de crema. Quanta crema… i que bona!
Feia temps que no hi anava i no recordava la capacitat per absorbir turistes que té aquest petit poble. Quina munió de gent!
És curiós el dilema estètic que planteja el fet que als llocs turístics per la seva bellesa, com Rupit, queden desvirtuats per la colonització temporal que en fan els turistes (i que un mateix hi forma part).
Ara bé, el que no recordava (ni aconsegueixo recordar) és que a Rupit i al consorci de turisme de la zona hagin adoptat, suposo que en voluntat d’agermanament transfronterer amb els catalans de Perpinyà, l’adopció d’estratègies turístiques comunes amb la Catalunya Nord.
Em vaig dirigir a la caseta del punt d’informació turístic que hi ha a l’entrada del poble, en aquell moment va ser quan vaig adonar-me de l’estratègia comuna, quan l’informador em va contestar el meu “hola” en un castellà amb accent francès. Vaig pensar que, acostumat als nombrosos visitants castellanoparlants de Rupit, m’havia respost amb la llengua de Cervantes, amb tocs de Dumas. No és que els turistes de l’àrea metropolitana de Barcelona tinguin accent francès, eh!? Aquest accent devia ser propi de l’informador.
La qüestió, però, va ser que no, que la explicació donada després de la meva petició per preguntar en quin quilòmetre hi havia el trencant per anar per Tavertet via l’Avenc, en un català força clar, el senyor ho va fer en castellà amb accent francès. Igual que a Perpinyà.
És força estrany que a Rupit l’informador turístic sigui incapaç de parlar en català (o que li faci mandra). Tant com per entendre’ns a Perpinyà ho hagués de fer en castellà...
Serà que el castellà amb accent francès és el que relliga els Països Catalans?
És una nova estratègia dels estrategs locals de turisme?
PS: i que consti, jo ja vaig fer com em diuen al vídeo, "la primera paraula en català!"

La caiguda d'un mite: el 5

Ha caigut un mite, el número 5.
5 gols, una maneta. El 0 a 5 de Cruyff jugador i el 5 a 0 del Cruyff entrenador.
Amb una mà ja no n'hi ha prou, ara necessitem un dit més per mostrar el rostre del nou mite: el 6!
Web del F.C. Barcelona: El futbol és així
Web del Real Madrid: Demasiado líder: El Madrid Cayó con la cabeza bien alta
i si m'ho permeteu... cliqueu a BOQUES i veureu les últimes paraules (fins ara) de Schuster.