Parafrasejant Torres i Bages als segle XXI

Catalunya serà inclusiva, o no serà

Fa més d'un segle, el que va ser bisbe de Vic, Torres i Bages, va deixar escrit, en el llibre La Tradició catalana (1892): Catalunya serà cristiana, o no serà.
Torres i Bages és un dels referents teoritzadors del catalanisme del XIX, en concret del catalanisme conservador i cristià.
La moralitat, la part espiritual intangible, era un dels reductes del catalanisme de llavors. El romanticisme d'un passat gloriós, la cultura i l'espiritualitat, llavors expressada clarament en el cristianisme.
Així que no ens ha d'estranyar que l'afirmació de Torres i Bages fes fortuna.
La Catalunya del segle XXI, però, és molt diferent que la del XIX. La societat catalana ha canviat (i molt), en la seva sociologia i en el seu imaginari. En l'espiritualitat també.
El paisatge català compte amb diferents religions i amb un nivell d'agnosticisme i ateïsme important. La religió cristiana ja no és el fil conductor, malgrat que és un element molt important que ha format Catalunya com a país. Això no es pot negar.
Però si volem mirar cap endavant, cap al futur, no podem posar el cristianisme com a element que cohesiona el país.
Si fos així, voldria dir que bona part dels resident haurien de canviar de creences (o adoptar-ne una) o quedarien exclosos.
Catalunya és una realitat plural. Podem apostar per la multiculturalitat que des d'una macedònia cultural inicial acaba conformant comunitats que viuen unes d'esquena a les altres, per la reclusió en una idea de país d'una puresa virtual que exclou a bona part dels qui viuen a casa nostra, o bé podem apostar per una Catalunya que inclogui a tothom (qui vulgui ser inclòs) des del respecte a la cultura pròpia i des del respecte a la catalanitat, agafant el país d'acollida com a referent.
Com dic en el títol, Catalunya serà inclusiva, o no serà; perquè el futur d'una Catalunya gran s'ha de fer des de la suma en la catalanitat, la llengua, les lleis i les institucions i respectant l'espiritualitat i les creences per la intimitat personal o grupal.
(Publicat a la Revista Mà)