30 anys de democràcia sense protocol

Diuen que les normes estan fetes per saltar-se les. Per sort això és un tòpic, normalment...
Dissabte, en l'acte dels 30 anys d'ajuntaments democràtics d'Osona, organitzat pel Consell Comarcal, el protocol va ser la norma a saltar-se.
El protocol, com a tal, és un còdex molt estricte i molt clar, però que hi ha interpretacions per a tot, com ara per alguna antiga regidora que es cola entre els actuals alcaldes (un demostració d'antigues aspiracions?).
N'hi que l'interpreten a la baixa, amb un accés de modèstia, com alcaldes que es neguen situar-se amb els col.legues (com deien els francesos -?-, segons l'alcalde de Reus), per modèstia.
O en les salutacions, que tothom fa servir un ordre diferents i tots tenen un oblit més o menys mal intencionat.
O com l'orador que no li toca parlar (Josep Palmerola, demanant la independència) i és el que fa el discurs que no deixa indiferent a ningú, ni als regidors de Torelló que no l'aplaudeixen, ni els qui l'aplaudim.
Però potser perquè el protocol vagi bé, cal que hi hagi un responsable de protocol. Però qui hauria estat capaç d'aturar a l'ex-regidora, el Palmerola o hagués pogut arrossegar a l'alcalde modest o hagués rectificat als il.lustres oradors? No hauria estat protocol.lari...