La setmana passada, a Angle Obert, programa de El 9 TV, un dels coordinadors de Reagrupament a Osona em va enviar al psicòleg per escriure aquest apunt: Reagrupament: que el canibalisme no ens faci traïdors!
En Jordi Sans, que és a qui em refereixo, abans de passar-se a Reagrupament va liderar una candidatura a la presidència d'Esquerra Osona. No va reeixir.
No crec que en Sans m'envii al psicòleg perquè hagi llegit "La veritat és que veure nous diputats independentistes al Parlament no em fa cap desgana ni em preocupa, al contrari, m'il.lusiona. Això sí, si no és que no forma part d'un procés caïnita o directament de canibalisme polític" o "El sobiranisme ha de ser expansiu i tenir la voluntat d'abastar els sobiranistes que no voten sobiranisme. Això no és fàcil, si no que ho diguin a Esquerra en la seva estratègia d'esdevenir l'esquerra hegemònica". Suposo que no és per això...
Tampoc crec que el portal Poliblocs.cat, es dediqui a fer referència en la seva portada a blocs que tinguin com a objectiu "escampar escombraries", tal com diu el tal Sans que té per objectiu el meu bloc.
En Sans també fa referència problemes de sexualitat (de moment no he constatat cap queixa, gràcies) per fer servir expressions com "ejaculació precoç" i "coitus interrupturs", i ho diu per un apunt que vaig escriure que es pot resumir en "... ha comportat històricament l'ejaculació precoç, acabar les estratègies polítiques abans de començar, i ara el coitus interruptus, interrompre l'estratègia de crear un espai nacional d'esquerres, que va encetar ERC, abans de veure com acaba.
Em provocaria frustració veure la possibilitat que l'independentisme català sols hagi pogut evolucionar de l'ejaculació precoç al coitus interruptus polític". Podeu llegir-lo sencer a L'independentisme català: del coitus interruptus a l'ejaculació precoç.
Seria una pena que l'aportació dels senyor Sans a l'independentisme fos el d'enviar al psicòleg a altres independentistes que prenen altres opcions i titllar d'escombraries tot el què no hi està d'acord.
En democràcia, la política es fonamenta en la raó i en el debat. Dubto que el paper de Sans en tot aquest afer hagi aportat res a la política ni a l'indepentisme. Democràticament parlant, és clar.
El senyor Sans no em trobarà en la desqualificació, però crec que ell mateix s'hi ha fet caure.
Per cert, el program Angle Obert, és un program de polítca, no un reality d'havent dinat.
Vídeo de El 9 TV
Seria una pena que l'aportació dels senyor Sans a l'independentisme fos el d'enviar al psicòleg a altres independentistes que prenen altres opcions i titllar d'escombraries tot el què no hi està d'acord.
En democràcia, la política es fonamenta en la raó i en el debat. Dubto que el paper de Sans en tot aquest afer hagi aportat res a la política ni a l'indepentisme. Democràticament parlant, és clar.
El senyor Sans no em trobarà en la desqualificació, però crec que ell mateix s'hi ha fet caure.
Per cert, el program Angle Obert, és un program de polítca, no un reality d'havent dinat.
Vídeo de El 9 TV
Molt bon apunt Jordi. El Sans quant era a ERC era més ben educat i semblava més senyor.
ResponEliminaA mi personalment el comentari del senyor Sans em va anar molt bé, doncs 48 hores abans una amic meu de Sant Pere de Torelló em deia que a les properes autonòmiques votaria Reagrupament, el meu principal argument per a defensar que votés Esquerra era que a Reagrupament els ùnics arguments que donaven era Independència, Independència i Independència i que fins al moment tan sols sortien del discurs independentista per a criticar i mal parlar dels dirigents d'Esquerra ...
ResponEliminaEl dimarts passat vaig rebre un sms 5 minuts després d'acabar l'Angle Obert que l'amic em feia saber que tenia raó en els meus arguments ...
Jordi , molts de nosaltres defensem la necessitat de discrepar , debatre i gestionar els conflictes ideològics sota una premisa bàsica: el respecte i la tolerància envers a la opinió dels altres. No aprovo la desqualificació personal i l'insult ( sovint amparant aquests en prejudicis socials i físics / vehicular l'atac a "l'enemic" mitjançant tòpics i prejudicis com la disfunció sexual o la les malalties mentals. L'ús d'aquests instruments resulta decensisador ).
ResponEliminaJordi , aquells que entenem que la política cal gestinar-la al marge de bàndols d'enemics i conduïr-la cap a espais cómuns entre adversaris( pas previ al interlocutor )ens solidaritzem amb l'atac personal rebut.
Des de la discrepància , Salut i inteligència.
Ei bones,
ResponEliminaQuina retratada....i quin lluisssssssssss més llarg!!!Guarda´l bé aquest video que una campanya així val molts calés!!! Pensa que aquells que sembren vents, colliran tempestats. "Ai làs" si els de Reagrupament han de fer forat fent de la boca cul...
T´he deixat el mateix comentari en l´altre post company.
Cuida´t i no afluixis!
Jordi Casals ets un ecspanyol com tots els d'Esquerra, abans ERC
ResponEliminaSi defensar l'extensió del suport independentista entre aquells que ara mateix no es plantegen aquesta opció política és ser espanyol, jo també en sóc doncs!
ResponEliminaPer començar, anònim, podries donar la cara i argumentar les teves afirmacions. No dic que no s'hagi de revisar la forma en com s'ha de dur a terme la construcció de la majoria social, però està clar que des de posicions incendiàries com Reagrupament només s'alimenta l'autoexaltació entre els debots i fanàtics que creuen que cridant "Independència!" tot el poble català s'unirà a ells. Et repeteixo, crec que s'ha de corregir l'actuació d'Esquerra i això es fa des de dins.
Per últim, pregunta't: la declaració unilateral d'Independència que defensa Reagrupament no comporta construir una majoria social que voti prèviament a Reagrupament o a les forces que defensin aquest posicionament? Esteu en la mateixa posició que Esquerra, a veure quina estratègia seguiu per créixer. La del purisme i la indefinició ja et dic jo que no funciona gaire.
Albert Garriga