Són temps durs per l'esquerra catalana. La crisi econòmica i l'encerclement a una opció de govern (la coalició dels partits d'esquerres) per totes bandes les fan passar canutes.Però sembla que s'ha oberta la beda de la caça al "progre".
Però de què estem parlant, quan parlem de progres? L'Iu (no té res a veure amb IU) Forn n'ha escrit un llibre i en una entrevista al Singular Digital els defineix així: "El “progre” lluitava per unes idees que eren justes, però ell ha anat canviat al llarg dels anys però no vol renunciar a les seves idees perquè seria contradir-se... I per tant, per no ser infidel a la teva lluita de fa molts anys, manté uns clixés. Per aquesta raó defensa unes coses en públic que en privat són impossibles que defensi".
Una bona definició, però, la qüestió és quan es posa tothom que militi (ideològicmaent) en l'esquerra en el sac dels "progres".
Els grans abanderats d'aquesta ofensiva anti-progre és la d'un nen consentit, pijo, classista i que escriu molt bé, malgrat que a vegades diu unes tonteries (pròpies d'un nen consentit, pijo i classista), com és el Salvador Sostres, o la Pilar Rahola, que en la transició de ser una líder d'ERC a ser una periodista anti-ERC (passant pel PI), ha viscut una transformació cap a la naturalesa neocon cridanera.
I un nou creuat és l'admirat Quim Monzó que segueix l'estela del periodista (convergent, sí, no?) Jordi Barbeta i titula un llibre amb l'expressió berbetiana: "Internacional Progressista Papanates". Això sí, la crítica la fa des de l'escepticisme, sense passió cridanera raholiana.
PS: Ep! a Monzó, un blocaire creuat anti-progre el denúncia per plagi!: Quim Monzó m'ha copiat descaradament o En defensa pròpia i l'atac de Monzó
Iu Forn: Diari d'un progre desconcertat
El País: article de Josep Ramoneda: Entre todols lo mataron...
La Vanguardia: article de Rahola en resposta a l'anterior: Desprecio intelectual
El què és veritat és que l'esquerra de disseny de BCN 92 i l'ecopija de d'IC-V ha fet molt mal a l'esquerra
ResponEliminaLA XARRAMECA POCA-SOLTA....
ResponEliminaELS BABAUS,CONVENÇUTS DE QUE SON ESTADISTES......
EL GIRA EL CAP,PER UN PLAT DE LLENTIES......
LES CALUMNIES A BROC-GROS......
LA EQUIDISTANCIA PAMPLINERA.....
AIXO SI QUE ES PERILLOS.
JUGANT AMB BCN.
Jo ja no sé on som tots plegats, però encara que només sigui per nostàlgia, deixeu-me recordar la lletra d'una cançó de l'Ovidi:
ResponEliminaJo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
Una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contra-corrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici:
fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia...
Jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots aquells mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer
em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu "despiste".
Potser un altre en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que no se'm faça vella.
Anònima (crec recordar) que jugues amb barcelona, sempre tant críptica...
ResponEliminaMolt bo, Josep Maria!