Mercadejant amb la identitat

El President Pujol va dir en una conferència, al costat de Ferran Adrià (cuiner internacional català que fa espots a favor de les forces armades espanyoles i diu que està a favor de l'oficialitat de les seleccions catalanes), que les institucions espanyoles pressionen a catalans internacionals perquè amaguin la seva catalanitat i projectin la seva espanyolitat.
El President apunta directament a la Casa Reial (curiosament quan s'anuncia que el cap de la Casa Reial rebrà una Creu de Sant Jordi -per què!?-).
Al veure la notícia i el vídeo, m'ha vingut al cap que la identitat creava empatia a l'hora d'identificar-me amb esportives.
Si ens centrem en el camp de les motos, recordo donar suport a Garriga (a vegades primer, normalment segon) abans que a Sito Pons (el que guanyava normalment i a vegades quedava segon). El primer quan triomfava passejava la Senyera. Sito, l'espanyola. Els dos eren catalans, el pes dels patrocinis, però eren diferents. La difusió mediàtica també.
Un altre cas era el de Crivillé que va passejar-se amb la Senyera en les seves victòries a 125cc, però que a la categoria reina, de cop i volta apareixia amb estranyes banderes amb un fotimer de ratlles grogues i vermelles, barrejant franges gruixudes (espanyola) i primes (catalana).
La projecció internacional de Catalunya és una de les pedres de toc del reconeixament nacional del nostre país.
Nosaltres ho sabem, ells ho saben.
Per això l'atac furibund a les "ambaixades" catalanes, a les mostres de sobiranisme desacomplexat al Barça o comencen a imposar banderes estranyes als campions del món, com la de Crivillé. O directament la rojygualda.

La Vanguardia: Pujol ve "presiones" de alto nivel para que algunas personalidades disimulen su catalanidad
Bloc d'As de Mela Charcoles: Forza (sic) Crivillé! (s'hi explica com se li va donar la bandera espanyola a Crivillé per part d'un periodista de l'As)