Al final l'he trobat! he trobat l'article que denúncia que s'imposa el debat independentista, sobre el dret a decidir. L'he trobat al bloc de l'amic Iñaki Escudero.
L'Iñaki és d'EUiA, per situar-lo políticament, d'esquerra esquerrana i federalista. El post l'escriu arran d'un article de fons, de Miquel Macià sobre si hi ha independentistes a ICV (en Macià diu que sí, però com més aprop s'està de la cúpula, menys independentistes hi ha i, a més, creu que EUiA encara allunya més ICV de l'independentisme).
La tesi de l'Iñaki és que el dret a decdir és un debat imposat, com el de la burka (sic), una cortina de fum per no parlar de la crisi, que fa que hi hagi d'haver un posicionament entre el blanc o el negre. Primer de tot, dir que posar la burka al costat de l'independentisme és una mica barroer i demagog, sobretot si l'argument de l'Iñaki és que de burka no n'hi ha o n'hi ha molt poques a tot Catalunya.
Ara no entraré en la burka (prometo fer-ho més endavant), però crec que si l'Iñaki creu que el debat idenependentista és imposat, lligar la burka i l'independentisme, ja no et dic res...
El què lamento més de les tesis d'Escudero és que caigui en el tòpic, de certa esquerra catalana, que això de l'independentisme és una cortina de fum per tapar els problemes socials.
Ja ho va apuntar un intel.lectual llavors del PSUC, i més endavant ministre del PSOE, Jordi Solé Tura: el nacionalisme català és burgès. És a dir, el nacionalisme (i l'independentisme) són eines d'una classe social, la burgesa.
Ja creia que estava una mica desfasada aquesta tesi, però l'Iñaki la desenterra, suposo que fruit de veure que al costat del debat socioeconòmic, a Catalunya bull el debat sobiranista, sobre el dret a decidir. Bé, més que el costat van relligats.
Que per ell no sigui prioritari no vol dir que no ho sigui pel país, però s'ha d'entendre que li dolgui, sobretot perquè en un debat "identitari", que en diu ell, EUiA queda dil.luida.
El fet de situar el debat independentista en el factor "identitari" mostra que hi ha qui s'ha quedat ancorat als 80 i principis dels 90.
L'independentisme ha virat del sentiment a l'interès, de la identitat al benestar, del nacionalisme romàntic al sobiranisme social. No entendre això, és fer un anàlisi equivocat o desfasat. Només cal veure que en les consultes sobiranistes que es van fent, no hi ha campanyes identitàries, les coses van per una altra banda. Espoli fiscal, infraestructures, col.lapse de l'Estat de les Autonomies, etc. Clar, que llegint el bloc de l'amic Iñaki, per ell les consultes són actes propagandístics d'una minoria...
És clar que ha de ser frustrant pels federals catalans veure com la panacea federalista, del camí del mig, està esdevenint una utopia i que, al costat, l'independentisme va agafant substància i cos, però això no ha de fer que com que el món no gira cap allà on volem diguem que ens enganyen.
El debat sobre l'independentisme no és imposat, Iñaki (com tampoc és identitari). Parlar d'independència és parlar del dret dels pobles a decidir, és parlar de dotar-nos d'un estat que doni resposta a la nostra societat en el context global, que ens sigui útil per sortir de la crisi (com Espanya demostra que és incompetent).
Parlar d'independència és parlar de crisi.
La independència en sí no ens evita la crisi, però està clar que Espanya se'ns emporta cap avall, avall, avall...
Bloc de l'Iñaki Escudero: Debats imposats: del burka a la independència
Miquel Macià, a Nació Digital: Hi ha independentistes a ICV...?
Jordi,
ResponEliminaEn cap moment he volgut comparar burka i independentisme. El que sí que penso és que són dos exemples (d’actualitat) de com t’obliguen a posicionar-te en blanc o negre sobre temes que, crec, són més complexes.
Jo no crec que (tot) l’independentisme sigui identitari. Jo el que faig és comentar un article ple de tòpics que fixa la posició en aquest debat d’EUiA (i també d’ICV) en base a unes consideracions totalment subjectives: EUiA=IU per tant espanyolista, el tema dels castellanoparlants... En fi, no crec que sigui el meu post el que més apel·la a qüestions identitàries. És l’article d’en Macià el que més rebusca en no sé quines consideracions històrico-identitàries per a fixar el posicionament actual d’EUiA (i ICV).
Tampoc dic que el debat sobre l’independentisme es faci per amagar el tema de la crisi, dic radicalment el contrari: que als que volem centrar (legitimament, no?) el debat en parlar de crisi, de classes socials, capitalisme, etc, se’ns acusa sovint de fer-ho per defugir del debat sobre la independència. Per desgràcia, Jordi, EUiA queda diluïda (més aviat amagada) en molts debats, però no per això deixarem de defensar el que considerem més oportú.
El nostre model de relacions entre Catalunya i Espanya crec que ha quedat prou clar. Si voleu el podem repetir cent-mil vegades, però serà inútil. Sempre hi haurà gent que quan dius vermell diu, sí, sí, però el que realment vols dir és negre, com que no dones suport al blanc...
I sí, penso sincerament que el debat és imposat. I ho és des del moment en que contínuament t’has d’estar justificant sobre si dones suport o no a no sé quina qüestió, si no li dones, perquè no ho fas... Mai he rebutjat, ni EUiA tampoc, el debat sobre el model d’estat, la independència o el dret a decidir, però per a mi no és el debat central del meu programa polític. Tan difícil és d’entendre? Dius que el fet que per a mi no sigui prioritari no vol dir que no ho sigui pel país. Jo opino semblant, que per a tu sigui el debat prioritari no vol dir que ho sigui pel país. Penso que tan legítima deu ser la teva opinió com la meva, oi?
Dius que parlar d’independència és parlar dels drets dels pobles a decidir. Sí, igual que parlar de federalisme plurinacional. El dret a decidir és aliè a l’independentisme, federalisme o autonomisme, és un dret de base democràtica que EUiA (i jo) acceptem i defensem (tot i que en Macià ho posi en dubte). El poble de Catalunya, com a nació, té dret a decidir, però a decidir el que vulgui, no només una opció.
Crec, Jordi, que el teu posicionament i el meu són més semblants que divergents. És veritat que tu defenses la independència i jo el federalisme plurinacional, però tots dos tenim un punt important en comú: la defensa del dret a decidir i de l’existència d’una nació (Catalunya) que té una sobirania pròpia que no s’ha de diluir.
Sempre he defensat que aquest podria ser un bon punt de partida per a unificar les forces del catalanisme que reconeixen l’existència d’aquesta nació.
Una abraçada!
Hola Iñaki,
ResponEliminaaixò més que un comentari és un post! ;)
Jo ja sé quin posicionament tens, fa poc vam tenir un debat pel facebook. Jo no m'hi fico, però no està de més que en un debat ben viu com és el de la indeèndència si no hi esteu d'acord es digui, i en Miquel Macià ho fa, faci servir uns argumetns que t'agradi o no.
Però dir que és un debat imposat, i que pel fet que s'informi que no sou independentiste, però que hi ha independentinstes a ICV (suposo que EUiA, també) no és imposar res.
Els debats són vius si tenen interès, amb certa base, si no, decauen.
Jo no he dit que cap debat no sigui important pel país, això la realitat ho demostrarà, però tu si que negues que sigui important (és imposat, és artificial). No em tornis l'argument en contra meu, perquè no resulta... ;)
Això qie sempre us heu de justificar, no sé, vosaltres teniu un posicionament clara:
- Dret a decidir: Sí
- Independència: No
Amb la independència només hi ha blanc o negre... I no passa res!
I dins el No, hi ha el federalisme, l'autnomisme, el regionalisme, l'unitarisme, etc... però dins el No.
Però el que no es pot fer és jugar a una ambigüitat calculada com ha fet sovint l'Herrera (i CiU, sempre), per això entenc el motiu de l'article del Macià.
I per últim, per què no planteges el debat de la independència en el marc del debat que tu en dius de crisi, de classes socials, etc...?
L'independentisme no ha estat mai tant social com ara!
Salut i una abraçada, company!
Ostres Jordi! Aquest és un argument molt trampós...
ResponEliminaLa independència només admet el blanc o negre: o hi estàs a favor o en contra. En contra estan els federalistes, autonomistes, unitaristes... Home! Vosaltres defenseu un estat federal plurinacional? NO! Doncs en el sac del NO estan independentistes, regionalistes, unitaristes... Això és reduccionista.
Jo no dic que el debat de la independència no sigui important, ho és (i molt) per a una bona part del país. Per a una altra part no ho és. I per una altra part, simplement no és el debat principal (tot i que no el rebutgem, ni neguem la seva importància).
Per a mi lo forçat del debat és, precisament, que es vulgui fer en blanc o negre. La independència com a eix central del país (entenc, reconec i admeto que per a tu ho sigui) i tots mirats sota aquest prisma. No, les coses no són blanques o negres: EUiA no és una organització independentista, però està infinitament més a prop (ull, i només parlo del fet nacional, que si parléssim del social...) d'ERC que del PP o del PSOE (i, fins i tot, de molts sectors del PSC). Al seu article Macià afirma que si ICV (dedueixo que també EUiA) aposta pel federalisme, deixant de banda l'aposta sobiranista, s'estarà alineant amb l'eix PSC-PP-Ciutadans. No, no i no! Això és reduccionista i això és forçar el debat.
Ah! i si consideres que el comentari anterior era un post... no et perdis la resposta que li he fet al Miquel al meu bloc. Això donaria per a dos post!
Salut!
Segurament ens trobaríem lluitant contra una involució territorial de l'Estat, però no ens trobaríem en un procés d'independència de Catalunya.
ResponEliminaPotser no faries oposició activa o potser sí, però independentistes no ho ets.
I que no passa res!
El senyor Escudero és comunista i, com a tal, una persona profundament equivocada. Hi ha qui té la desgràcia de néixer equivocat i de no tenir la capacitat d'adonar-se'n.
ResponEliminaEs lamenta de què el seu partit no tingui la suficient presència mediàtica per exposar els seus arguments, fet del que tots els socialdemòcrates ens n'alegrem perquè cada vegada que tenen l'oportunitat de dir qualsevol cosa ens veiem obligats, com a persones d'esquerres, a amagar-nos sota la taula durant una setmana per la vergonya que passem.
Amb el tema que exposa no fa més que lluir la seva equivocació estructural. Per fer que Catalunya es federi plurinacionalment cal que algú vulgui federar-se plurinacionalment amb ella. És així que qualsevol persona amb les més primàries eines de lecto-escriptura posades al dia, se n'adona, en obrir qualsevol diari, de què això no es dóna ni es donarà.
Enhorabona, Jordi! Veig que també comenten al teu bloc persones intel·ligents i que ja van néixer amb la veritat sota el braç...
ResponEliminaAquest social-demòcrata, sobre tot demòcrata com demostra el fet d'alegrar-se de que una part política del país estigui silenciada, no sé d'on caram s'ha tret que jo sóc comunista. No nego les meves simpaties per aquesta ideologia, igual que per altres (com la veritable social-democràcia), però fins on sé, jo no milito en cap organització comunista (tot i que tinc l'enorme plaer de compartir militància amb moltes persones que sí que ho són).
Però, és clar, estant equivocat de neixement com estic, és probable que sigui comunista i no ho sàpiga. Per sort, sempre pot aparèixer per la blocosfera un ésser superior que et faci veure la llum...
Ah, per cert, vaig a buscar en un diccionari que és això de la lecto-escriptura, no perquè m'interessi, sinó per a poder fer servir també aquesta paraulota i axí semblar tan intel·ligent com l'amic Ferran que, aviseu-lo, ja pot sortir de sota la taula ja que aquí acabo aquesta argumentació...
Tranquil Iñaki, en Ferran és histpriador, algú amb tant poc criteri a l'hora d'escollir una carrera encara està més equivocat que un comunista... ;)
ResponElimina