Diari de campanya 22: andalusos, primer debat, empresaris, pancartes a Vic i molta cafeïna

Aquest dilluns en Freixanet ha tingut el primer debat de campanya, ha estat a Styl FM, de Manresa, amb candidats de CiU, PSC, PP i ICV de la Catalunya Central. N'hi havia del Bages (ICV i CiU), del Berguedà (PSC), l'Anoia (PP) i Osona i Lluçanès (ERC). Menjant un xuxu de crema i bebent cafè he pogut constatar que ni mediàticament ni psicològicmaent la Catalunya Central està madura.
No puc dir com ha anat, perquè a l'estudi no hi cabíem i no hi havia manera de sentir què deien, així que he aprofitat per fer feina i fer un cafè (el tercer i no eren ni les 11!!) amb l'Anna, periodista. Hem parlat sobretot de sí el tripartit repetiria o no, si sumés. És curiós que malgrat que ni PSC vol pactar amb ERC, ni ERC vol fer un pacte que no contempli el dret a decidir, encara volta per l'ambient que el tripartit és possible. Curiosament tothom parla del tripartit d'esquerres, i ningú parla del tripartit de dretes (Convergència, Unió i PP).
Tornats de Manresa hem dinat (abans un netejador de vidres ens ha cridat que ens votaria) i hem fet el cafè amb l'Argemí, en Sanuy i en Sergi, hem aprofitat per fer conya per la derrota de l'Alonso. El Freixanet és Alonsista... Moment de distensió (i de gaudi per un de McClaren, com jo).
Després, amb el Freixanet hem preparat el debat de demà a El9TV, el primer de les teles d'Osona.
Després he anat a una reunió de la Secretaria, que s'ha allargat més del compte i he arribat just per la trobada del Conseller Huguet amb els empresaris del Consell d'Empresaris d'Osona, on el contertulià de la SER, Joan Rovira, ha fet d'amfitrió. Huguet, com sempre, ha fet una exposició molt interessant.
I després, un cop haver fet un sopar de cafeteria de policies americans (pastís de nous i cafè, el sisè del dia), amb el Ballana i l'Argemí hem penjat pancartes i cartells per Vic. Sabeu que als EE.UU. no existeix la campanya elecoral com a període específic i la propaganda electoral a partir de pancartes i cartells en prou feines existeix? És le que té està en campanya electoral permanent.

No ho esmentat al principi del post, però el dia ha comença amb les enquestes de El Periódico i del Racòmetre, una allau de mal rotllo per ERC (no és nou, fa quatre anys la Hecatombe també arribava). Però això ha estat tapat per la controvèrsia creada per les paraules de Puigcercós sobre la pressió fiscal a Catalunya i a Andalusia. Llegiu aquest apunt de Puigcercós: Cansats de pagar.
A Puigcercós li han caigut pals per tot arreu, en un atac del políticament correcte, ningú ha volgut entrar en el fons de la qüestió, llàstima. Bé, hi ha alguna excepció fins i tot del PP!
En quan a les enquestes, després de les eleccions el col.legi de sociòlegs hauria de dir alguna cosa al respecte, com pot ser que es donin resultats tant dispars?

Llegeixo una entrevista d'ABC a Mas:

—Es previsible que ni PSOE ni PP accedan (al concierto). ¿Hay plan B? ¿Un referéndum sobre la independencia?

—Si la respuesta es «no», nosotros no podemos ser socios estables en la política española. Pero no vamos a poner encima de la mesa un referéndum. Prefiero tener una tensión controlada con el Estado que no un problema de dimensiones incalculables dentro de Cataluña.