La Transició d'Artur Mas a... on?

Avui no hauria d'estar escrivint això, si més no des de casa, perquè hauria d'estar atravessant l'Atlàntic, però la neu em condemna a l'espera de 48 hores.
Però bé, aprofitem-ho. Us deixo l'enllaç del nou article publicat en la meva columna al diari digital Nació Digital: La Transició d'Artur Mas a... on?
L'article fa una reflexió no tant sobre el que es proposa Mas, si no sobre el que podem ser capaços de fer els catalans. Espero que el trobeu interessant.
(I no és una innocentada, tot i que el post més llegit del meu bloc ha estat aquest. Qui sap si ha inspirat a Mascarell...)

Que tingueu un bon Nadal!

Sentenciant la Catalunya nació: Tribunal Suprem contra la immersió lingüística

Avui hem viscut un nou episodi de la guerra declarada a la Catalunya nació per part de les estructures d'Estat d'Espanya. Deixeu-me pecar d'osonenc, però Catalunya per Espanya és com una llonganissa que la van tallant a rodanxes: ara l'Estatut, ara les infraestructures, ara la llengua...
El Tribunal Suprem ha sentenciat que la immersió lingüística ja no és vàlida en el sistema educatiu català, emparat en la sentència del Tribunal Constitucional reclama una adaptació de la llei i obrir al castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament.
Això és tot un torpede a la línia de flotació de la Catalunya nacional, de la Catalunya com a un sol poble que es troba en l'espai comú que és la llengua, un espai que tothom hi pot accedir, sigui quina sigui la seva llengua materna, sigui quina sigui la seva religió o color de pell. És per això que els garants de l'Espanya "una y libre" eterna, les estructures pètries de l'Estat i disparen.
I tot enmig d'una negociació per la investidura del nou President de la Generalitat, que sembla ja acordada per CiU i PSC, que també s'han trobat traient ferro a l'espressat pel Tribunal Suprem, uns i altres. Preocupant...

Ara.cat: Els eurodiputats de CiU, ERC i ICV-EUiA defensen la llengua junts des de Brussel·les
La Vanguardia: PSC y CiU coinciden en que el fallo del TS no hace peligrar la inmersión
Nació Digital: La justícia ataca la llengua

Cap a una nova unitat

El passat dissabte, Esquerra va celebrar un Consell Nacional on es va votar una moció de confiança al President Joan Puigcercós, després de la patacada electoral del 28N.
Al final, el que es va votar va ser fer confiança (o no, que va ser que sí) a que Joan Puigcercós liderés el partit fins a les municipals i el Congrés nacional que ha de fer el partit a la propera tardor, llavors Puigcercós no es presentaria a la reelecció.
Amb aquest gest, potser amb un camí massa rebuscat, Puigcercós vol poder encarar les eleccions municipals amb la calma necessària i arribar a un Congrés amb una direcció d'unitat, que sumi a tothom.
Però què vol dir d'unitat? On és ara el consens que ens ha de portar la unitat? Des de la sortida de Colom i Rahola, el consens es va bastir a l'entorn de la opció de l'esquerra nacional (bastir una esquerra hegemònica amb un sentit nacional del país per avançar cap a la independència, és a dir, ocupar l'espai progressista, no el nacionalista). I aquest consens programàtic es va fer a l'entorn de dues personalitats: Carod i Puigcercós.
Un consens de programa, però també de persones, que ha llanguit fins al darrer Congrés Nacional, que mesos després acabava amb escissions dels sectors més nacionalistes.
La revisió de l'executiva nacional que es va fer en el darrer Consell Nacional s'entén amb una lògica de provisionalitat cap a la nova etapa, perquè segueix el mateix paradigma del consens que regia el partit des de la presa del lideratge per part de Carod i Puigcercós.
El repte del partit pel proper Congrés és trobar el punt de consens programàtic i construir uns lideratges clars i sincers, sense peatges apriorístics del passat, capaços de reformular organitzativament un partit que està en la cruïlla de la Catalunya del segle XXI, modernització o estancament.
Jo crec que en Joan Puigcercós, si actua lliurement, és capaç de fer-ho, perquè poca gent com ell viu tant sincerament les sigles del partit.

Nació Digital: Puigcercós anuncia que no tornarà a optar a la reelecció a la presidència d'ERC
Ara.cat: Mas inaugura el debat d'investidura pendent de seduir PSC i PP

PS: En el 15è Congrés de CDC, tots els assistents es van trobar clamant: "Mas President!". En el darrer congrés d'ERC, els assistents sols ens vam trobar cantant els Segadors. Avui comença el debat d'investidura d'Artur Mas...

Inici de la IX Legislatura: un Parlament conservador

Avui comença la IX legislatura de la Catalunya autònoma recuperada, amb una majoria conservadora, que és la que s'ha plasmat en la votació de la Presidència i de la Mesa del Parlament.
De nou, una membre d'Unió presidirà la cambra, un dels pactes de la coalició entre ConvergènciaUnió, entre ells mateixos, que són dos partits. En aquest cas serà Núria de Gispert, la primera dona que presideix la cambra catalana.
A la Mesa hi seran representats CiU, el PSC i PP, quedant-ne exclosos ICV i ERC, a més dels membres del grup mixt. Aquests tres partits són les tres primeres forces del Parlament, però en la Mesa de la darrera legislatura, també hi eren presents la quarta i la cinquena, és a dir, PP i ICV. Dels grups que hi ha a la cambra catalana, tots sabem quina força tenen cada un dels partits catalans, però no és un factor determinant, és una qüestió de voluntat política que la Mesa del Parlament sigui més o menys representativa. Suposo que a CiU ja li està bé tenir companyia conservadora en matèria nacional, no fos cas que es pogués "colar" un debat amb diferents punts de vista amb algun temps, com una IP per fer un referèndum, posem per cas...
Però la Mesa també és conservadora perquè a més d'una majoria de diputats de dretes, hi ha el socialista Higini Clotas, diputat del PSC durant 30 anys, tot un especímen polític digne de la més gran conservació, fet que li va merèixer un semàfor verd de La Vanguardia.
També hi trobem un orador i brillant diputat com Josep Rull, sobiranista reconegut de CiU, que estan a la Mesa, poc podrà parlar al Parlament. Com tampoc podrà la socialista díscola Montserrat Tura, que poca presència tindrà en un PSC opositor asseguda a la Mesa, s'ho podrà anar mirant...
Aquesta IX Legislatura comença amb una Mesa que dibuixa un Parlament de baix perfil polític, un Parlament conservador.

Nació Digital: Gispert, presidenta
La Vanguardia: Núria De Gispert, elegida primera presidenta del Parlament
La Vanguardia: Sánchez-Camacho se sitúa en el escaño detrás de Mas en la sesión constitutiva
Ara.cat: CiU dóna la primera secretaria de la mesa al PP

Què es deia ara fa 4 anys a E-noticies?

Per casualitat, buscant la fotografia d'ahir al bloc, vaig anar a parar a una pàgina antiga de l'E-notícies, un espècie de reality show polític, groc groc, que tothom diu que no llegeix, però que tothom sempre sap el que hi ha.
Curiosament vaig anar a para a una pàgina on hi havia informació de tot just després de les eleccions del 2006, on, després d'una agressiva campanya de CiU per aconseguir tenir més vots que els partits d'esquerres catalans, es va reeditar el pacte entre les forces progressistes.
Rellegir aquella informació fa que hi trobis autèntiques perles com les de Felip Puig tractant el tripartit de "berenar de negritos" (literalment) o bé que la d'un Oriol Pujol trascendental que acaba un article dient: "Ni en Pujol va fer sol el País, ni el nou tripartit sol se'l podrà carregar".
També hi trobem informacions que esquitxen a CiU de casos de corrupció, el cas Pallerols, o bé que Duran i Lleida raja de Madí, així com del responsable d'Exteriors: Carod; el Departament de Cultura no tenia un nom clar, l'apropament de del PP a CiU o bé el líder del nou partit parlamentari, Ciutadans, que es posa com a objectiu l'ajuntament de Barcelona. Ah! i en Sostres tractava de subnormals als catalans.
Quatre anys després, CDC i UDC pugnen i negocien pel nombre de Conselleries i es reparteixen el càrrec de President de la Generalitat per un i el de President(a) del Parlament per l'altre. El tresorer de CDC, Osàcar, esquitxat pel cas Palau, dimiteix; Madí es retira amb tots els honors després d'una victòria sense DVD, exteriors ho portarà Duran i Lleida des de Madrid, encara no se sap qui serà el conseller de Cultura ni quin perfil ha de tenir, el PP festeja a CiU, apuntant a la Moncloa, i el nou partit parlamentari, SCI, es posa com objectiu l'ajuntament de Barcelona. Ah! i en Sostres mostra les seves tendències sexuals cap a les adolescents.
Com va escriure el Pujol (Oriol): El tripartit no s'ha carregat el país, segueix bastant igual a nivell polític (i del Sostres).

PS: No sé si la imatge continuarà essent vigent...

Retorn a la columna de Nació Digital: Reformulació del catalanisme d'esquerres

Després d'un bon temps de reflexió, fruit dels resultats, per mi sorprenents de les darreres eleccions, tornaré a escriure al bloc.
No volia fer-ho en calent, ni precipitadament. No volia fer-ho perquè tocava. I primer volia saber si tenia alguna cosa a dir... crec que sí.
De moment us deixo un enllaç a la columna de Nació Digital, la retrobada columna. L'article és "Reformulació del catalanisme d’esquerres". No és un article amb solucions, és gairebé una demanda, no feta des d'un punt de vista eminentment partitocèntric(referit a ERC).
Per cert, en aquest article faig referència a un apunt antic, és curiós rellegir-lo: El caos còsmic post-pujolista.

Aquest bloc està en reflexió

Diari de campanya 34: Un final dur... però peristirem!

(foto de final de campanya amb els caps de campanya del PP, CiU i PSC, no és la millor fotografia que ens va fer l'Isabel Campos, de Canal Taronja, però és la més natural)

Avui ha estat un dia complicat, perquè ha estat la continuació de la nit anterior, que es va acabar bebent una amarga cervesa negra mentres sopava patates xips. Era després d'haver anat a donar la cara (i quina cara que devia tenir!) a El9TV i al Canal Taronja.
Va ser un final molt dur i crec que injust per ERC, excessivament injust. Que hi hauria càstig a ERC estava clar, al igual que el PSC, els dos principals partits del govern, i amb propostes de futur antagòniques, malgrat haver compartit un govern productiu.
ERC no ha pogut escapar de l'escenari tripartit vs Artur Mas, d'una suposada continuïtat vs el canvi. I he dit suposada conscientment. El Tripartit no tenia continuïtat, la retallada del TC, el mur d'Espanya separa els camins dels federalistes estatutaris i dels independentistes. Però la percepció de l'electorat ha estat aquesta, el rebuig d'una continuïtat impossible.
La jornada electoral es va anar emboirant a mesura que es filtraven enquestes a peu d'urna, però la realitat va ser més dura i durant uns moments traumàtica, com quan vaig veure 8 diputats per ERC en directe a El 9 TV... vam arribar fins a 10. Un mal resultat. Una derrota, d'un partit esquinçat.
El dia, però ha anat avançant amb mostres d'afecte, de suport i renovació de compromís. En 7 mesos tenim les eleccions municipals i avui hem fet una etapa més amb un Ple municipal post-electoral (i pre-futbolístic).
Cal felicitar els vencedors: CiU, clars vencedors, tintant de blau tot el mapa electoral, tot, a excepció de les victòries socialistes a l'Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet.
Una abraçada més que afectuosa al Freixanet, el nostre cap de llista, i al Culí, que tinc un molt estret vincle. I també a la resta de candidats osonencs, com la Filo, la Núria i el Diéguez, que també han donat la cara per l'Esquerra Republicana de Catalunya a Osona.
I gràcies als qui ens heu fet confiança, dels que heu cregut amb nosaltres i ens heu donat 10 diputats.
Amics, amigues, persisitirem fins a la victòria final i aquesta comença als nostre pobles.

PS: Gràcies pels que heu anat seguint aquest diari de campanya, un diari que volia ser diferent de la resta de blocs sobre les eleccions. Ens retrobem al bloc.

Diari de campanya 33: la meva campanya en imatges

Diari de campanya 32: ressaca després de l'acte central, a -1,5ºC

(fotografia de Lluís Reyné, tot preparat per dir "Adéu, Espanya")

Avui és l'últim dia pròpiament de campanya. Algú em podria explicar la raó de ser del dia de reflexió i el fet que no es pugui demanar el vot ni en aquest dia ni en el dia de votar?
Si ho pensem bé, no té gaire sentit, però vaja...
Avui ha estat i serà un dia tranquil, amb un deix de ressaca de l'acte d'ahir a l'audiori Marià Vila d'Abadal (Gràcies Frei, per l'acudit...;). Que temporalment ha passat de cop i volta amb l'estona que he estat a Tona, a -1,5ºC... Per un moment amb els de RCat hem tornat a compartir sostre: la boira glaçada! Bromes a part, he anat a saludar al cap de campanya de RCat a Osona, rivals electorals però no enemics. Ens hem desitjat sort mútuament, amb el nas vermell. En front nostre hi havia un cartell amb el Laporta, de cara al sol, el petit sol que tocava a "ratos", massa curts.
Hem pogut llegir El 9 Nou, la crònica de l'acte d'ahir i la crònica de part del debat del dimarts. Crec que se n'extreu una conclusió errònia, sembla que hi hagués hagut un 3 contra 1, un triaprtit contra CiU, però el debat va ser molt més plural que això, però és la meva percepció. Podeu veure el debat sencer a El9nou.cat.
Fruit de l'acte d'ahir a Vic, Nació Digital i Osona.com han publicat entrevistes a Joan Puigcercós i Josep Maria Freixanet, respectivament. També hi ha una galeria de fotografies de l'acte.
Entrevista a Puigcercós: «Per prometre la independència amb 68 diputats no cal una escissió»
Entrevista a Freixanet: Freixanet: «Un notari no ens pot venir a donar lliçons d'independentisme»
En Freixanet, al seu bloc ha penjat el vídeo que va grabar en Miquel Macià ahir, el podeu veure aquí.
A la tarda he hagut de començar a organitzar el diumenge, l'Argemí ja té controlat tot el tema d'apoderats i gairebé ja tinc tancada la llista de persones que seràn presents als mitjans de comunicació comarcals després de les eleccions.
I ara, com diria aquell: Alea jacta est.

Diari de campanya 31: El gran dia de campanya

Avui era el nostre gran dia. Havíem d'omplir un auditori en l'acte central d'Esquerra a Osona, on hi intervindrien Joan Puigcercós, Josep Maria Freixanet i Joan López.

El matí, però, ha començat amb el darrer debat de la campanya, el del Canal Taronja. Aquest cop CiU si que hi ha enviat un candidat.

Jo no m'hi he quedat me n'he tornat a treballar i fins a la tarda no m'he trobat de ple a la campanya.

S'han anat incorporan tots, de mica en mica, el primer ha estat en Diéguez, després la Montse, l'Arnau, els lluïsos i el Jaume, i el Sergi, i ...

Teníem el protocol lligat, l'escaleta feta. Canvis d'última hora, massa d'última hora, alguns nervis.

Notàvem, a més, que l'auditori se'ns quedava petit. Hem hagut de modificar l'escenari i habilitar cadires als laterals i a l'escenari (i quina vergonya que té la gent de pujar a l'escenari!).

Han anat arribant els convidats, com entitats, membres de l'Osonosfera (l'Adriana i el Jordi Vila), el Miquel Macià, el Gerard Fernàndez, el Jordi Fàbrega i el Francesc Codina, entre d'altres.

El Puigcercós ha arribat, volia entrar però li faltava el micro...

Però, i en Culí, el candidat de les JERC!? se l'hi havia escapa el tren, arribava tard. L'acte ja ha començat.

Primer, per sorpresa del personal en Puigcercós ha donat la benvinguda als assistents, flanquejat per Freixanet i López. Tot seguit la Petra ha llegit el manifest contra la violència envers les dones i la Montse Juvanteny ha presentat l'acte.

El primer orador ha estat en Joan López, amb un bon discurs. Però s'ha allargat i havia una fita, que era la connexió en directe a les 21.09h (segons el periodista de TV3). Així que en Freixanet ha hagut de comprimir el discurs, cosa que ha suposat l'esforç de retallar durant la marxa sense trencar el fil argumental, ho ha aconseguit. Ha estat fi, amb algun acudit i tot...

Finalment, en Puigcercós ha pogut fer el seu discurs i ha pogut fer la connexió en directe per TV3. Segons els periodistes, avui ha estat el millor discurs del Joan Puigcercós en la campanya. Ha estat francament bé.

I al final, a l'escenari amb els tres oradors, els candidats osonencs (Culí inclòs, finalment) i en Fàbrega i en Ballana (dos exponents de persones progressistes que donen suport a ERC), hem cantat els Segadors i hem clos l'acte.

Ha estat el moment de la baixada de tensió. De gaudir del somriure de la gent que marxava satisfeta. Gent valent i satisfeta, malgrat que molts s'han quedat drets (com en Titot) i alguns fins i tot fora de la sala.

Per cert, avui un mitjà de comunicació m'ha donat un obsequi (igual que a tots els partits) com a cap de campanya per la col.laboració. M'ha sorprès. Agradablement. Hi ha qui entén la relació entre periodista i polític com una guerra freda o obertament calenta... quin error, tots formem part de l'engranatge democràtic.

Diari de campanya 30: la recta final amb debats i a les portes de l'acte central

Ja estem absolutament endinsats en la recta final de la campanya a Osona, enmig dels debats televisats i preparant l'acte central a Osona d'Esquerra, que el fem el dijous a les 8 del vespre a El Sucre.
Ahir es va fer el segon de El9TV, on el Freixanet va estar brillant, imposant el ritme que ell volia, que és la clau dels debats, controlar el marc i el ritme. A més vam aconseguir introduir tots els missatges que ens vam proposar.
El debat es va centrar en el paper d'Osona a Catalunya i de l'encaix (o no) de Catalunya a Espanya.
En el tema d'Osona va sortir, com ja prevèiem, el tema de les delegacions territorials. Espadaler fa setmanes que va dir que eliminaria "les delegacionetes". Deu creure que per aquí tenim unes comarquetes...
El més al.lucinant és quan el diputat de CiU va mostrar una desconeixença total de la comarca quan no sabia quines delegacions hi havia a Vic! Però es que a més va dir que era insostenible tenir delegats de tots els depertaments a cada comarca (sic). De delegats territorials i coordinadors territorials n'hi han per cada "vegueria", no per comarca. Ignorància o demagògia?
I en l'àmbit nacional del debat va transcórrer com l'esperat: CiU: concert econòmic sí, referèndum "ehem! ehem!"; PSC: "un referèndum trencaria el país!"; ICV: "hem de recuperar l'estatut i fer pedagogia a Espanya (sic)", i ERC defensant el dret a decidir i donant suport al concert econòmic, cosa que indigna a PSC i ICV...
Que consti que em vaig mirar el debat d'El9TV a la redifusió de la 1 de la matinada (a les 2.30!)...
Avui el matí ha tocat el debat del Canal Català Osona. La sorpresa ha estat en veure que CiU no ha enviat cap candidat al Parlament, sinó en Xevi Solà, regidor de Vic, un bon orador i home de pes convergent a Osona, però no està a les llistes.
Sincerament ho he trobat una manca de respecte als ciutadans, al mitjà de televisió i a la resta de forces polítiques (amb el PP inclòs, a El9TV no se l'ha convidat). Abans del debat hi ha hagut una conversa entre els partits on s'ha retret a CiU el fet de no aportar cap candidat, malgrat tenir-ne tres. Però amb l'agenda plena d'Espadaler, es demostra que Quico Homs no és candidat comarcal sinó nacional i que a l'alcalde de Vic no l'interessa desgastar-se en debats.
Al vespre hem treballat el míting amb el Freixanet i hem acabat de tancar l'escaleta. Hi parlaran en Puigcercós, el Freixanet i Joan López, sembla que finalment l'Ernest Benach no hi serà.
La dificultat del míting, pels protagonistes és que no hi ha faristol, sols un micròfon amb diadema (estil Madonna, que diuen) i ja està. No és fàcil, no...

En Freixanet ha començat un seguit d'apunts sobre educació al seu bloc, n'ha publicat dos.

Diari de campanya 29: Matí amb Ridao i tarda de debat (amb el cotxe abonyegat)

Ridao i Freixanet i el jutjat penal de Manresa a Vic...

Si avui és dimarts és que toca mercat de Vic. I així ha estat, avui amb el Joan Ridao, secretari general d'ERC.
Amb el Ridao, abans, hem fet una trobada amb advocats de la comarca per parlar, entre d'altres, sobre el jutjat penal de Vic. La veu serena del Joan Ridao dista molt del debat estrident sociovergent de Vila d'Abadal i Tura.
Després hem fet visita al mercat, on avui hem repartit una barbaritat de díptics informatius. El Lluís Reyné, regidor de Folgueroles, se n'ha fet un munt. I la gent parava i parava al Ridao, al Freixanet i al Joan López. Era d'agrair en la zona on tocava el sol... avui a Vic feia un fred que pela! Només veient la cara del Roger Civit, ja et venia rasca!
Continuo sorprès davant la bona resposta de la gent en les paradetes que fem per Osona, diametralment a les projeccions de les enquestes.
Tot seguit hem anat a atendre els mitjans davant del jutjat de Vic, on per cert avui hi havia l'ACN, n'he pogut llegir la crònica a Osona.com.
Acomiadats dels mitjans ens hem dirigit al Canal Català, on en Joan Turró ha entrevistat a Ridao, però abans ens hem aturat a les instal.lacions que té a Vic el jutjat penal de Manresa. M'ha recordat al punt fronterer entre Sèrbia i Montenegro... a fora hi havia la jutgessa amb un mòbil. No hi ha ni cobertura?
En el dinar hem repassat amb el Frei els apunts pel debat a la tarda al 9TV i després ell s'ha dirigit cap a la televisió a gravar el debat. Aquest cop no l¡'he acompanyat. Al vespre, retrobats tot pagant multes a la zona blava, estava satisfet. Ho mirarem a la repetició de la 1 de la matinada, perquè ara mateix l'estan fent a El9TV i jo estic a la Seu comarcal encara.

Aquesta és la setmana dels debats televisats: avui El9TV, demà Canal Català i demà passat Canal Taronja. Déu ni do, per ser una comarca amb menys de 200.000 habitants, no?

Acabo en com he començat el dia: un cotxe m'ha picat per darrere al parquing de la Caritat de Vic i ha fugit, un conductor fortiu! i he acabat el dia pagant una multa a la zona blava... l'Herrera no deu tenir aquests problemes fent campanya amb bicicleta, oi?

PD: 1x1 del debat de TV3: El meu 1x1: Montilla 3 (despistat); S.Camacho 3 (extraterrestre); Rivera 5 (hooligan); Herrera 6 (ara callo ara crido); Mas 7 (austeritat presidencial); Puigcercós 7 (hàbil). (Per cert, no hi haurà, de moment, el cara a cara, que dibuixaria un escenari bipartidista irreal a Catalunya).

Diari de campanya 28: Les JERC entren en campanya

El diumenge a la tarda, a Torelló, es va fer l'acte de campanya de les JERC Osona, amb la participació de la Gemma Lago, la cap de cartell de les JERC a les llistes d'Esquerra, i del Josep Culí, candidat de la Catalunya Central de les JERC.
Vam fer l'acte a la seu d'Esquerra Torelló, el casal republicà Joan Girbau, acompanyats d'una vintena de persones, primer per escoltar als candidats de les joventuts independentistes i després per fer una mica de tertúlia mentre vam menjar xocolata amb coca. He dit coca? sí, també ens acompanyava el portaveu nacional de les JERC, el Gerard Coca (he fet un xist...).
Vaig xalar de valent veient com en Culí feia un discurs ben travat i àgil, fent balanç de la feina feta a la Secretaria de Joventut, comandada per les JERC.
En Josep, de Sant Pere, amb qui vam fundar la primera secció local de les JERC a la Vall del Ges, ara ja fa uns anys, va madurant políticament, ha fet camí, forma part de la direcció nacional. M'enorgulleixo.
I la Gemma va fer un discurs brillant, ple de tremp, d'aquells que et carrega d'energia positiva. En aquesta campanya hem descobert una bona oradora, que, a més, és la millor candidata de qualsevol joventut de qualsevol partit. Ja ho va demostrar en un debat l'Àgora amb d'altres joves candidats.
La Gemma no fa discurs de manual i el seu to no és el previsible per una jova candidata, tal com ha dit algun periodista amic. En això no podem està d'acord, Quico.
Les JERC han tingut el seu moment en aquesta campanya a Osona i va ser un plaer que el tinguessin a Torelló.

Diari de campanya 27: L'efecte Norbert

Avui diumenge ha començat amb unes enquestes demolidores de Polanco (El País) i el comte de Godó (La Vanguardia). Ja en portem unes quantes d'enquestes, les podeu veure totes en aquest wiki de les eleccions 2010.
Però el camí s'ha reconduït a Centelles, en una població on Esquerra no va treure cap representant en les darreres eleccions municipals (després d'una escissió) i on el PSC té una majoria absolutista. En aquesta població és on hem anat a fer campanya amb el Josep Maria Freixanet, al mercat.
Allà ens hem trobat la gent valenta d'Esquerra de Centelles: l'Isidre, la Maria, el Màrius, la Rosa, l'Arisa (el Josep!) i el Norbert Gómez.
El Norbert és el nostre candidat a Centelles, l'han escollit fa poc. Tothom en parla molt bé, i ara sé el per què. En Norbert, habituallat amb un gorro siberià (avui feia fred siberià) ha parlat amb gairebé tothom qui passava per la parada d'Esquerra. I no perquè els parés, si no que la gent es dirigia a ell!
I en Norbert els convidava a votar per Esquerra, per Joan Puigcercós, per avançar cap a la independència. Amb un somriure, sempre. El somriure s'apoderava de la zona de la paradeta.
Efecte Norbert, això és el que ens cal. Creure en nosaltres. Si creiem en nosaltres la gent creurà, perquè som l'esperança de molta gent que dia sí i dia també viu immersa en unes enquestes que ens desencanten (alguna cosa de nou?).
De l'efecte Norbert n'ha parlat en Freixanet en l'acte del migdia que hem fet a Sant Julià de Vilatorta, amb l'Anna Simó, que ha estat fantàstica, amb un somriure norberterià constant.
I el somriure que neix de l'efecte Norbert no és el de l'encarcarat que es creu vencedor, ni del forçat de qui es veu perdedor en les seves darreres eleccions. El somriure norberterià és el de qui creu en el progrés del país cap a la llibertat, el de qui s'arromanga les mànigues per treballar pel bé comú, del qui creu que tot està per fer i tot és possible.
Esquerra necessita l'efecte Norbert, Catalunya també.

Avui el conseller Llena ha dit gilipolles a CiU, els de Solidaritat fan vídeos amb una actriu porno mig en pilotes i els del PP han hagut de retirar un vídeo on la seva candidat matava independentistes i immigrants sense papers. Déu ni dó...

Per cert, ahir Esquerra va omplir el Palau de la Música de gent valenta i gent honesta: de gent d'Esquerra. I no ens vam emportar res!

Diari de campanya 26: 15 minuts sobre el cas Millet

Si teniu 15 minuts us recomano aquest vídeo sobre el Cas Palau.

Diari de campanya 25: Dia de cuina electoral i ara fan un diari

Avui he retrobat el candidat Freixanet, hem dinat amb en Lluís en n restaurant de grans finestres que deixen veure pistes de tennis i padel.

Començo a acostumar-me que si menjo alguna cosa que no sigui un entrepà és que és un dinar per treballar. Hem repassat l'activitat en els propers dies i hem parlat dels tres debats televisats que venen la propera setmana (el de dimarts al 9TV, el podeu mirar aquí). Però, sobretot, hem parlat de l'acte central d'Esquerra Osona, el dijous 25, a Vic, amb en Puigcercós i en Benach.

La tarda ha estat de cuina de campanya. Tenir un candidat que a més de ser d'Osona és el d'Educació fa que l'agenda no pugui sé fixa. A més, sembla que el fet d'estar en campanya i que la presència pública de la política fa despertar l'interès de col.lectius a reunir-se amb el candidat o el partit. És una sensació positiva, que es contraposa en la reiterada "desafecció" amb la política.

Al vespre, amb el Freixanet ens hem dirigit a la UVic, on els osonencs Carles Capdevila i Albert Om han presentat el diari Ara, que sortirà el dia de les eleccions, el 28 de novembre.

Ha estat curiós que a l'entrar a la UVic he sentit a Albert Om dir "gent valenta!", estava parlant amb Francesc Codina, amb qui he pogut parlar, juntament amb el Freixanet. Sempre és interessant parlar amb en Francesc, sempre s'aprèn alguna cosa.

La presentació del diari Ara ha estat molt amena, divertida i ens han mostrat una fiolosofia de mitjà molt interessant, basat en diferents plataformes (paper, IPad, Iphone, SMS, web) que no servirà per replicar, sinó per complementar.

En la fotografia, tirada per Antoni Reig (feia de mestre de cerimònies com a vice-president d'Omnium Osona, no com memebre de l'equip de campanya de CiU) i es pot veure el desembarcament de CiU i ERC en la presentació, encapçalada per Vila d'Abadal i Freixanet. També hi era la Montse Ayats d'ICV. Ningú del PSC, estaven al míting central a Osona, amb la Tura.

Al mig del públic estàvem l'Arnau Martí (cap de campanya d'ICV) i un servidor, de costat.

A la nit, reunió i sopar amb en Lluís Sabatés, regidor d'ERC a Torelló. Conversa: eleccions nacionals, municipals i, amb l'arribada d'un veí, bitlles catalanes.

Avui a CiU han tingut la visita de Marta Ferrussola, que exerceix de primera dama fins i tot quan ja no ho és. Se l'aprecien tant a can CiU que perquè no hagués de caminar gaire, han posat uns cubells en una plaça de pàrquing (zona blava) per tal que el cotxe que l'ha portada pugués aparcar davant el local de CiU (que està al costa del nostre). Molta comoditat però no és gare just pels pobres conductors que buscaven desesperadament un aparcament i es trobaven els cubells...

Diari de campanya 24: Artesans i Millet, a Osona

Avui, de nou, ha estat un dia sense el candidat, el Freixanet, però hem comptat amb la candidata, la Filo Tió.

En Freixanet ha tingut de participar en un acte sobre Educació a Rubí, però això no vol dir que la campanya s'hagi aturat, al contrari, avui hem tingut dos moments a Osona.

El primer moment ha estat la trobada de la Filo Tió, alcaldessa i número 2 d'Esquerra Osona per les properes eleccions, amb representants de la Federació d'Associacions d'Artesans d'Ofici de Catalunya (FAAOC).

En aquesta trobada, que hem fet a Santa Eugènia de Berga hem parlat de la feina feta pel Conseller Huguet i també per la feina feta pel Consell Comarcal sota la presidència d'ERC i amb la Filo de Consellera de Promoció Econòmica. I, òbviament, la revolució de l'artesanat a Catalunya no s'hauria entès sense gent com la de la FAAOC. Hem recollit les seves demandes per la propera legislatura i les traslladarem a Seu Nacional.

Després he anat a El 9 Nou per preparar la sala on faríem l'acte sobre Millet, amb el Jordi Portabella. Ho hem fet a l'auditori d'El 9 Nou.

Tot seguit he fet una aturada en la campanya i he anat a la constitució del nou consistori infantil. Pugen forts!

15 minuts de conversa amb la Cristiana Sala, regidora de CiU, i cap a Vic a escoltar en Portabella.

Primer hi ha hagut un passi del vídeo que ha fet ERC sobre el cas Palau (mireu-lo aquí) i després el portaveu republicà a l'ajuntament de Barcelona ha parlat de Millet, del cas Palau, del cas Hotel del Palau (que ha viscut ben a prop el paper galdós de PSC, CiU i ICV) i del cas Pretòria. Un silenci tens, d'indignació, relligava la sala... Me'n faig creus de tot plegat! I compte, que si mireu el vídeo, veureu que els silencis són més indignants que les paraules.

Posteriorment amb els companys de Torelló, hem fet un entrepà (el tercer del dia) i cap a encartellar Torelló, en concret el barri de Montserrat. Quin fred!

I he pogut arribar a casa just per poder veure a Puigcercós a La Sexta. Es fa estrany veure a Buenafuente i Puigcercós parlant castellà entre ells... Encara se'm fa estrany sentir a Buenafuente en castellà.

En Diéguez, candidat d'Esquerra Osona, ha fet un apunt amb un recull dels actes on ha participat, amb les fotos corresponents, podeu llegir-ho aquí.

Des d'avui segueix el twitter de CiU Osona, m'ha sobtat un twit on citen a Vila d'Abadal: "Si tenim majoria absolutat direm a Espanya que ara, aquí a Catalunya, manen els catalans". I és que només CiU són catalans? Ja hi tornem a ser, han engegat la repartidora de carents de catalans... L'enemic de la Catalunya lliure és la Catalunya pura.

Diari de campanya 23: El primer debat comarcal

(La posada a punt abans del debat)

Avui hi ha hagut el primer debat de candidats d'Osona, a El9TV.
S'ha gravat al matí. El meu matí, però, ha començat amb els ulls inflats després d'haver anat a dormir tard escrivint informes de la feina. M'hi vaig posar i em van tocar les tantes.
Una dutxa ràpida amb un últim raig glaçat, un cafè ristretto begut d'un glop i cap a Vic, a buscar aparcament en un dimarts de Mercat: 35 minuts voltant.
Finalment ens hem trobat amb el Freixanet a la paradeta d'Esquerra i hem anat a fer el meu segon cafè. Després ja hem anat cap a El 9 Nou on han habilitat als candidats per ser televisats i s'ha gravat el debat. 80 minuts de debat sobre crisi, educació, salut i immigració. Jo m'hi he quedat al principi i me n'he anat cap a una reunió. En Freixanet s'ha quedat amb en Comajoan, l'Espadaler (CiU) i les torellonenques Flora Vilalta (PSC) i Montse Ayats (ICV). Hi ha un bon viver de candidates al Parlament a Torelló, cal recordar que Beth Font (ICV) també és de Torelló.
Després dinar amb gran concentració de colesterol, comentar la jugada i el Freixanet ha anat cap a l'acte nacional d'educació i jo cap a la feina fins al vespre.
Després d'anar a El 9 Nou per veure la sala on farem l'acte de demà sobre el cas Millet, amb el Jordi Portabella, he anat a la seu comarcal d'Esquerra, on hi havia moviment: en Dani de Sant Boi, amb les seves reflexions de fons molt personals, el Jaume Vidal (recuperat), el Sergi que ha vingut a buscar cola per anar encartellar i en Culí, l'Ignasi i en Joan, de les JERC, que anaven a encartellar per l'acte de les JERC del diumenge, amb la Gemma Lago.
A casa, després de sopar ràpid he fet zapping amb el debat d'El9TV amb el Freixanet i l'entrevista a Canal Taronja de la Filo Tió. La podeu mirar a Taronjadigital.cat
He fet un seguiment del debat pel Twitter, els activistes 2.0 dels altres partits, en prou feines. Ha estat un monòleg twittaire.
El debat: tots molt correctes, i la cosa s'ha animat quan davant la demanda d'un govern fort per CiU, en Freixanet ha dit que un govern fort no és garantia de res i ha recordat els governs forts d'Aznar... Governs valents és el que necessita el país! La conclusió, és que en general ha tingut un to molt suau i que segurament el segon debat d'El9TV serà més animat: Catalunya i Espanya.
Val a dir, però, que és d'agrair donar un espai per parlar de temes com la crisi o l'educació i, per qui volgués (com el Freixanet) en dimensió comarcal. No a tot arreu és possible això.
Per cert, en Carles Banús, de CiU, diu que el debat ha estat massa sovint un Tripartit contra CiU, suposo que ha confós estratègia en realitat, és l'Espadaler qui l'ha buscat i no l'ha trobat.
La setmana que ve, més debats.

Via twitter, però, si que he debatut amb l'Iñaki Escudero sobre la denúncia de Puigcercós del desequilibri en la pressió fiscal entre Catalunya i altres indrets de l'Estat. Per què costa tant entrar en el fons de la qüestió? Llegiu: Les dades d'Hisenda demostren que les inspeccions d'Hisenda massacren Catalunya.

Diari de campanya 22: andalusos, primer debat, empresaris, pancartes a Vic i molta cafeïna

Aquest dilluns en Freixanet ha tingut el primer debat de campanya, ha estat a Styl FM, de Manresa, amb candidats de CiU, PSC, PP i ICV de la Catalunya Central. N'hi havia del Bages (ICV i CiU), del Berguedà (PSC), l'Anoia (PP) i Osona i Lluçanès (ERC). Menjant un xuxu de crema i bebent cafè he pogut constatar que ni mediàticament ni psicològicmaent la Catalunya Central està madura.
No puc dir com ha anat, perquè a l'estudi no hi cabíem i no hi havia manera de sentir què deien, així que he aprofitat per fer feina i fer un cafè (el tercer i no eren ni les 11!!) amb l'Anna, periodista. Hem parlat sobretot de sí el tripartit repetiria o no, si sumés. És curiós que malgrat que ni PSC vol pactar amb ERC, ni ERC vol fer un pacte que no contempli el dret a decidir, encara volta per l'ambient que el tripartit és possible. Curiosament tothom parla del tripartit d'esquerres, i ningú parla del tripartit de dretes (Convergència, Unió i PP).
Tornats de Manresa hem dinat (abans un netejador de vidres ens ha cridat que ens votaria) i hem fet el cafè amb l'Argemí, en Sanuy i en Sergi, hem aprofitat per fer conya per la derrota de l'Alonso. El Freixanet és Alonsista... Moment de distensió (i de gaudi per un de McClaren, com jo).
Després, amb el Freixanet hem preparat el debat de demà a El9TV, el primer de les teles d'Osona.
Després he anat a una reunió de la Secretaria, que s'ha allargat més del compte i he arribat just per la trobada del Conseller Huguet amb els empresaris del Consell d'Empresaris d'Osona, on el contertulià de la SER, Joan Rovira, ha fet d'amfitrió. Huguet, com sempre, ha fet una exposició molt interessant.
I després, un cop haver fet un sopar de cafeteria de policies americans (pastís de nous i cafè, el sisè del dia), amb el Ballana i l'Argemí hem penjat pancartes i cartells per Vic. Sabeu que als EE.UU. no existeix la campanya elecoral com a període específic i la propaganda electoral a partir de pancartes i cartells en prou feines existeix? És le que té està en campanya electoral permanent.

No ho esmentat al principi del post, però el dia ha comença amb les enquestes de El Periódico i del Racòmetre, una allau de mal rotllo per ERC (no és nou, fa quatre anys la Hecatombe també arribava). Però això ha estat tapat per la controvèrsia creada per les paraules de Puigcercós sobre la pressió fiscal a Catalunya i a Andalusia. Llegiu aquest apunt de Puigcercós: Cansats de pagar.
A Puigcercós li han caigut pals per tot arreu, en un atac del políticament correcte, ningú ha volgut entrar en el fons de la qüestió, llàstima. Bé, hi ha alguna excepció fins i tot del PP!
En quan a les enquestes, després de les eleccions el col.legi de sociòlegs hauria de dir alguna cosa al respecte, com pot ser que es donin resultats tant dispars?

Llegeixo una entrevista d'ABC a Mas:

—Es previsible que ni PSOE ni PP accedan (al concierto). ¿Hay plan B? ¿Un referéndum sobre la independencia?

—Si la respuesta es «no», nosotros no podemos ser socios estables en la política española. Pero no vamos a poner encima de la mesa un referéndum. Prefiero tener una tensión controlada con el Estado que no un problema de dimensiones incalculables dentro de Cataluña.

Diari de campanya 21: cap de setmana de mercats, amb Ernest Benach

(A vegades, a un li toca fer diferents papers de l'auca)

Ha estat el primer cap de setmana de campanya, amb dos matins de mercat.
Buscar la proximitat durant la campanya es pot fer a través de muntar actes dimensionats perquè el contacte amb els electors sigui real i aquests vinguin, o bé anant a buscar els electors.
Si en els darrers sis mesos hem estat fent actes de petit format en el marc de la campanya Esquerra Compleix, durant la campanya anirem a buscar els electors.
Un bon lloc per anar és els mercats, hi ha moviment i bastant diversitat d'electors.
El dissabte al matí ens vam centrar amb el de Vic, on el President del Parlament, Ernest Benach, va visitar-lo durant dues hores, al costat del diputat Freixanet i del candidat a l'alcaldia vigatana, Joan López.
Això d'anar al mercat de Vic, però, no és gaire original, hi eren PSC (la Flora Vilalta em va pagar el cafè), CiU i ICV també.
Per uns moments vaig pensar que la desafecció política era una cosa que està de moda dir-ho, veient com la gent s'apropava a la paradeta d'ERC (i de la resta de partits) i en especial a Ernest Benach.
A Osona.com han fet una galeria de fotografies del mercat de Vic i els partit, cliqueu aquí.
El diumenge hem repetit mercat, aquest cop a Calldetens i sense cap altre partit. I la gent també s'ha apropat. Ha estat agradable i algun moment divertit, quan un home s'ha apropat i m'ha dit: "no us penso votar, votaré a Esquerra Republicana" i se n'ha anat... No serà perquè la pancarta no es veigués!
Entre els dos mercats, però una nit de sopar i alguna copa amb un company d'universitat, el Ferran, sempre interessant de parlar. Però per conversa la tinguda apassionadament a Xauxa. La batalla electoral també té lloc als pubs!
I també es juga en inauguracions, com al del camp de gespa artifical de Torelló, que l'ha fet el socialista Fogué, president de la diputació el diumenge a la tarda.
Dilluns en Freixanet té el primer debat, en aquest cas a Manresa, en una ràdio. Al vespre el Conseller Huguet es reuneix amb empresaris osonencs. La temperatura puja!

Diari de campanya 20: caps de campanya

És curiosa aquesta campanya per la importància que dóna El 9 Nou als caps de campanya dels partits a la comarca.
En Comajoan va fer esment d'alguns caps de campanya en un dels seus articles "A corre-cuita". Després han fet un vídeo al respecte i el divendres van obrir en portada amb una fotografia amb tots els caps de campanya.
Cada cop ho tinc més clar, en època electoral, Osona és diferents, tant per la intensitat dels mitjans de comunicació com pels partits polítics. I, jo crec, això és bo.

Diari de campanya 19: Primer dia de campanya: Vídeo de campanya, UGT i el lipdub

Ja estem en campanya, el primer dia. És per això que he penjat el vídeo de campanya d'Esquerra Osona: Frei, Valent.
Avui ha marcat molt l'agenda la visita de Josep Maria Álvarez, líder de la UGT, a la comarca. Al matí ha fet una conferència a la UVic sobre la reforma laboral i, a la tarda, Àlvarez acompanyat de Cesc Poch ha visitat l'ajuntament d'Olost i el seu alcalde, el Josep Maria Freixanet.
Està clar que la crisi econòmica i el respecte als drets socials són dos aspectes importants dels nostres dies.
A l'hora de dinar hem repassat, amb el Freixanet, l'agenda per la setmana que ve. Caldrà preparar dos debats, un per una ràdio manresana i l'altre per El9TV. A més, El 9 Nou ja ens ha posat feina de cara a l'exemplar del dilluns, i no només respondre sinó també preguntar...
I continuant parlant d'El 9 Nou, avui a la portada hi havia la foto dels caps de campanya osonencs. Podeu veure la foto i veure el vídeo aquí. En el bisetmanari també hi podeu llegir un article del Freixanet: Economia, independència i comarca. Prou interessant.
La tarda me l'he passat davant l'ordinador, navegant, llegint i escrivint, alhora que revia les visites fugaces de la Marta Rovira, de Jordi Argemí, d'en Ventura, en Jordi Bertran, el veterà Joan Colom i el David Bosch. La majoria volien talonaris de loteria d'Esquerra Osona.
Després amb el Freixanet hem anat a l'acte a la Central d'homenatge als participants del Lip dub per la independència. Veure els organitzadors amb els ulls negats ha fet posar la pell de gallina.
I al final, ja tard, ha sorgit una tertúlia improvisada sobre la política educativa de l'Ernest Maragall (que avui visitava la comarca), amb el Freixanet pel mig, òbviament...

Diari de campanya 18: Què passa quan et quedes sense local per l'inici de campanya 5 hores abans?

(Aquesta foto capta el moment abans de fer la foto oficial de l'enganxada de cartell)

El dia ha arribat, la campanya ha començat. Tot plegat després d'un dia excessivament intens.
Al migdia, abans d'anar a la tertúlia de SER Osona (no electoral, de la que que hi vaig normalment), tots els caps de campanya osonencs hem anat al segon pont de Malla, on els d'El 9 Nou ens han posat de cara el sol (i només un de nosaltres no s'ha queixat) i ens han tirat múltiples fotos i ens han preguntat per les perspectives de la campanya.
Tot seguit, ha tocat anar cap a la tertúlia de SER Osona, on m'han dit que havia de fer els apunts del diari de campanya més curts... potser sí. Què hi dieu?
Una qüestió amb interessant debat que ha plantejat el Joan Lagunas: I si votar fos obligatori? Ho deixo aquí.
Just després de dinar ha començat un tornado vital: ens hem quedat sense espai per fer la festa d'inici de campanya! Menys de 5 hores abans de començar la festa l'espai sdel Casino s'havia esfumat (no físicament). Què fer? On anar qui hi tingués cabuda un grup de música? Un espai de la UVic? l'auditori d'Unnim? la pròpia seu d'Esquerra?! La Casa Galadies... uf! Gràcies al Centre Excursionista de Vic per la seva generositat i deixar-nos un espai.
Però quan hem tingut nou espai ja eren quarts de sis! Llavors ha tocat avisar a la gent que havia confirmat l'assistència, avisar la premsa i retular el canvi d'espai.
Un cop hem estat a Casa Galadies veiem que no hi ha cobertura i no podíem baixar el vídeo de campanya que havíem de presentar i el DVD no ens el suportava l'ordinador... Però sorprenentment algú porta un pen-drive amb un programa de reproductors de vídeos que ho ha solucionat! L'Albert ha estat el nostre salvador!
La resta ha estat un exitàs, la sala plena de gom a gom i amb gent dreta, el Conseller Tresserras ha estat brillant i el concurs "per girar la truita a les enquestes" també ha estat exitós, i l'Òscar Pitarch ha guanyat el concurs.
Hem presentat el vídeo de campanya i després de les paraules del Freixanet ens hem dirigit bona part dels assistents a fer l'enganxada del primer cartell, amb el Freixanet i el conseller.
Premsa i partits barrejats a la Plaça Major entre flashos i cola.
És important començar amb energia i força i la gent valenta d'Osona ho hem fet. Un bon inici de campanya, després d'un dia ple de reptes gairebé sobrenaturals.

Diari de campanya 17: Conflicte de bander(ol)es i judicials, en Vilarrodà i la Núria, valenta

D'aquí a 24 hores començarà la campanya, el primer cartell i tot començarà a rodar fins que la gent posi la papereta a les urnes.

El dimecres s'ha llevat abusivament roig, de nou, roig de rosa al puny i la resta ens hem queixat, sortia la notícia primer a Osona.com i després a El9Nou.cat, un cops s'ha fet públic el comunicat conjunt de CiU, PSC i ICV (sense Reagrupament, tal com diu Osona.com) mostrant el malestar amb el PSC per l'actitud concretament a Vic i per extensió a tota la comarca, sobretot a Torelló i Manlleu.

Sembla que al vespre, després d'una trobada s'ha arribat a una entesa. Però el PSC ha donat una pèssima imatge. És una llàstima haver de perdre el temps amb això.

El dia també ha estat marcat per la picabaralla entre PSC i CiU, entre la candidata Tura i el candidat Vila d'Abadal pel jutjat penal de Vic. Molt de soroll, però Vic continua sense jutjat penal propi. En uns dies Esquerra Osona farem quan trobada amb gent del món del dret de la comarca amb Joan Ridao per tractar el tema.

Qui ha mostrat interès sobre el tema i si es debatrà durant la campanya, com a profà però com a ciutadà actiu, ha estat en @JoanAyats.

Enmig d'aquest soroll de banderoles i de jutjats penals, he pogut dinar amb la Gemma Boix, la delegada de Cultura a la Catalunya Central, hem pogut celebrar que el Conseller Tresserras pugui ser demà a l'enganxada del primer cartell a Vic. Abans estarà a la festa d'inici de campanya d'Esquerra Osona.

Quan hem acabat, hem entaulat tertúlia amb en Jordi Vilarrodà, d'El 9 Nou, sobre les eleccions, sobre la campanya i sobre el futur govern i el futur del país. Viurem temps claus i unes eleccions diferents a la resta, per tothom qui es presenta (l'Anglada, ai!) i pel debat sobiranista que sembla que s'està consolidant.

I al vespre, mentre enviava els anuncis i els banners de publicitat, ha arribat la notícia que es presentava el vídeo de campanya d'Esquerra, amb en Joan Puigcercós, valent, i la Núria, valenta. Catalunya també ha de ser valenta i afrontar d'una vegada per totes el dret a decidir què vol ser quan sigui gran. Un espot serè i contundent.

El que ha estat estrany és que avui no he vist el candidat, només hem parlat per telèfon i ens hem enviat correus, s'ha estat tot el dia a l'ajuntament, i també deu haver preparat pel dijous un acte d'Educació que té a Argentona. En Freixanet, a més de ser el candidat d'Osona, també ho és d'Eduació, fet que dificulta encara més quadrar agenda a vegades...

Diari de campanya 16: Marea Roja socialista, en Pere Prat es reafirma en sumar i fets paranormals al MIT

La marea roja en que s'ha convertit el meu matí a Torelló, amb tant (i tant i tant) de banderola socialista a Torelló m'ha sobresaturat del meu color preferit, el vermell, però m'he sobreposat, fins que he arribat a Manlleu i la marea s'ha multiplicat. Per sort no he passat per Vic, cosa que sí que ha fet l'Argemí.

Les dimensions roges a la ciutat episcopal ha col·lapsat al company. Sembla que als altres partits (excepte el PSC) també, perquè hi ha malestar davant uns socialistes que han inundat Osona de vermell montillesc sense permís de la Junta Electoral. Malament.

La resta de la jornada, amb un interval d'hores a la Secretaria de Joventut, a Barcelona, ha vingut marcada per la roda de premsa de confirmació que en Pere Prat repeteix a Manlleu i per tancar, gairebé totalment, la publicitat per aquesta campanya.

El fet que en Pere hagi fet públic que es tornava a presentar, només fa que reforçar el projecte republicà i independentista a la nostra comarca i al país. Una molt bona notícia.

Com ha dit en Pere, el més fàcil és no fer gaire cosa i esperar a les eleccions per fer alguna inauguració (per cert a Torelló aquest diumenge s'inaugura les noves instal.lacions del camp de futbol). Però els valents treballen per millorar, i en Pere i al gent d'Esquerra a Manlleu són valents.

Parlant de reforçament d'Esquerra, el nou i flamant militant Joan Manuel Tresserras, Conseller de Cultura, sembla que ens acompanyarà en l'enganxada del primer cartell a Vic, aquest dijous. Seria una molt bona notícia per Vic i Osona.

Avui en Freixanet ha fet una nova blocada lligada al turisme: Osona i el Lluçanès en l'agenda política del turisme de Catalunya

Ja tenim 5 valents que volen participar al concurs de truites, per "Girar la truita de les enquestes", t'hi apuntes? dijous al vespre al Casino a Vic (però avisa, eh!?)

Per cert! avui m'he emportat un ensurt típicament de campanya: per uns minuts, just quan estava al MIT de Manlleu, a la roda de premsa del Pere, el meu iPhone ha deixat de rebre trucades i connectar-se a internet, sense cap motiu ni cap símptoma, tenia cobertura, i bona! Ha estat apartar-me del museu i tornar a funcionar... Si mireu el vídeo de El9TV, em veureu preocupat mirant el mòbil, queda fatal, però ho he passat pitjor!

Diari de campanya 15: Últim dilluns abans de campanya, banderoles socialistes i debats

L'últim dilluns abans d'entrar en campanya. El proper dilluns ja comencen els debats pel diputat Freixanet.

Avui a l'Àgora, han fet un debat amb membres de les candidatures dels partits parlamentaris. L'Ernest Benach, ha estat el representant d'Esquerra. Per què l'esmento? doncs perquè al twitter ens ha mostrat com repassa els documents per preparar el debat. Normalment no es posa mai el descobert la rerabotiga de la posada en escena dels polítics.

És evident que ningú sap de tot absolutament, darrera dels debats i les entrevistes hi ha un treball a fer.

Amb en Freixanet ja hem fet unes quantes entrevistes i el dilluns que ve li toca el primer debat, en una ràdio de Manresa, Styl FM, i l'endemà al primer debat d'El9TV. Això vol dir que tocarà treballar-los. La sort és que en Freixanet se sent bé en les entrevistes i en els debats i li surt la vessant més creativa, així que sempre ens sorprèn (per bé). Recordo fa 4 anys, al debat d'El9TV va estar brillant.

Per cert, el Benach ha estat bé, com sempre.

Tornant de l'ajuntament he notat un to rogenc pels carrers. Eren les faroles. El PSC estava instal·lant les banderoles. De moment tenen el monopoli electoral a Torelló, hi haurem de fer alguna cosa, no?

Després del suport públic a ERC per part d'històrics de l'independentisme d'aquest cap de setmana, avui el Conseller Tresserras, un dels consellers més respectats de l'últim govern, ha fet el pas d'entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Més compromís amb el projecte.

Per cert, avui ja hem fet pública Esquerra Osona TV, a veure quin ressò tindrà als mitjans, de moment a la xarxa ha anat prou bé.

Diari de Campanya 14: televisió d'Esquerra, febre i preparant la festa d'Esquerra.

Dilluns és un dia de llançaments en públic: farem la difusió d'EsquerraOsona.tv i farem la primera tramesa de La Veu.cat, butlletí de campanya.

El diumenge ha estat una jornada de febre, així que he estat out, abans i després del dinar familiar de celebració d'aniversaris (concretament, 4).

Espero que les forces hagin tornat el dilluns, en tres dies, al dijous 11 de novembre, tenim la festa d'inici de campanya, amb el Conseller Tresserras, que no va poder venir durant la campanya Esquerra Compleix, però que ha mostrat el seu interès de ser amb la gent valenta d'Osona a l'inici de campanya.

En un altre registre, farem un concurs de truites, per girar la truita totalment a les enquestes. T'hi vols apuntar? enviar un correu a osona@esquerra.org.

En quan al candidat, el Josep Maria Freixanet ha estat centrat a la fira d'Olost, amb en Rocaguinarda i els seus bandolers. Un exemple de suma de cultura, turisme i identitat.

Diari de campanya 13: L'art d'estimar entre periodistes i polítics, eines 2.0 i la irrupció de Fàbrega en la campanya

El dissabte va ser una dia força 2.0, vam fer formació i vam presentar una nova eina comarcal, EsquerraOsona.TV.

Ben d'hora al matí ja feia un cafè amb en Jordi Bertràn i amb el David Camacho per tot seguit rebre al periodista de Nació Digital, Quico Sallés, que va encetar la jornada de formació de comunicació, amb una xerrada titulada: "L'art d'estimar entre els polítics i els periodistes". Genial, com sempre. Repartint a tort i a dret, però sempre fent reflexionar després d'haver-te posat el dit a la nafra.

Durant el descans per esmorzar, el més comentat eren els sms sobre l'article, a El Periódico, de Jordi Fàbrega, líder l'Entesa del Progrés Municipal (lligat a ICV) i alcalde de Sant Pere de Torelló. L'escrit sotasignat per altres històrics de l'independentisme, donava suport a ERC. La irrupció en campanya de Fàbrega portarà cua a Osona...

A nivell nacional, podem dir que ERC ha pogut fer una bona carambola amb la millora en l'enquesta del CEO i l'apropament de històrics de l'independentisme. Llàstima que l'agenda està gairebé monopolitzada pel Papa...

Just després vam començar la part on en David Camacho i un servidor vam treballar les diferents eines 2.0 i una bona pràctica de la comunicació 2.0 a nivell polític, respectivament.

Finalment, i a mode de cloenda, vam presentar la nova eina 2.0 que hem creat des de la federació comarcal: Esquerra Osona TV, accediu-hi clicant aquí. A continuació podeu veure un vídeo de promoció de l'eina, protagonitzat pel Biel Barnils. Demà en penjaré un altre.

El matí les JERC, la gent d'Esquerra de Vic i el diputat Freixanet van ser presents al mercat. El 2.0 és necessari, però cal estar al carrer. Aquesta campanya, a Osona, es juga al carrer, perquè cal lluitar sobretot contra l'abstenció provocada per la desconfiança davant uns moments de crisi econòmica i institucional amb Espanya.

Diari de campanya 12: Dia de càmeres i un final amb Marina Llansana

Aquest divendres ha estat un dia de càmeres.

Hem començat de ben matí a gravant el vídeo de campanya del Freixanet. Ho hem fet a davant l'edifici del sucre. Hem creat força expectativa pels qui passaven per allà, algun fins i tot ha saludat al Freixanet a mitja gravació i tot.

Ara queda muntar-lo, ja el veureu penjat per aquí.

Després d'un cafè infecte he anat a Barcelona i he tornat a la tarda, per preparar l'entrevista que al Freixanet li ha fet David De Dios, al Canal Taronja. Sembla que ha anat prou bé.

Just després he repassat dues noves eines comunicatives que tindrem actives a partir d'aquest cap de setmana, un televisió d'Esquerra Osona per internet i un butlletí electrònic, La Veu.cat.

Mentre em mirava les proves de les dues noves eines, he vist que el material ja comença anar cap a les seccions locals: cartells, díptics, globus, etc... La presència al carrer ha de ser una constant per lluitar contra l'abstenció, ens hem de "patejar" el carrer i els mercats.

Just després hem anat cap a l'Esquirol, on la Marina Llansana ha participat en una trobada amb electors de l'Esquirol, on entre d'altres hi havia els nostres regidors, el Jordi Serra i el Jaume Font, l'il.lustre geògraf osonenc que ha participat en el govern des del departament del Conseller Huguet.

Aquests actes de petit format poden arribar a ser més efectius que els grans mítings. Aquí es dialoga, es pregunta, el debat i la motivació dels presents a l'hora de marxar és més gran que quan han entrat. Els monòlegs no impliquen al qui escolta, en aquests actes tots som protagonistes. Llavors cal estendre la xarxa.

El dissabte al matí, d'aquí a unes hores, es farà una jornada de formació 2.0, on presentarem Esquerra Osona TV.

Aquest divendres, Puigcercós ha presentat un estudi sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, si voleu podeu baixar-vos el document clicant aquí.

També ha sortit l'enquesta del CEO, Esquerra comença a remuntar i estar frec a frec amb el PP, CiU consolida la primera posició i sembla que el PSC consolida la seva patacada. ICV baixa lleument, Ciutadans puja i sembla que cap força extraparlamentària entri. Les enquestes del CEO, després que en el seu moment David Madí es passés amb la paella, a l'hora de cuinar-les en l'últim govern de CiU, ara es presenten en brut, sense comptar els desviaments, el vot ocult, etc. Així que cal mirar-les en profunditat per treure'n conclusions profundes.

Diari de campanya 11: "No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu". Girem la truita de les enquestes

Vídeo de la presentació de la campanya (www.el9nou.cat)

Aquest dijous ha estat un dia de formiga, un no parar sense fer, a primera vista, grans coses.

On m'han vist molt han estat els del grup del Canal Taronja, primer he anat a la tertúlia de la SER Osona (que és del mateix grup), on amb el Joan Lagunas hem parlat de valors, de CiU i el cas Millet i de la visita del Papa, que ja ha provocat una reacció de període electoral a casa nostra, amb la presentació d'una moció per la laïcitat d'ICV, recolzada per la CUP i per Esquerra. El PSC s'hi ha abstingut, sembla que només tenen clar que no són de dretes ni independentistes, per la resta: "abstenció". I PxC i CiU s'hi han oposat (i l'han tombada). El Sant Crist ha presidit, com de costum la sala de plens de Vic (tal com mostra una fotografia de l'Arnau Martí, d'ICV). Mireu el debat a El9TV.

Després de dinar amb La Vanguardia (on he llegit la "pallissa" a Obama), he anat a fer un cafè i he pogut felicitar al Pere Ricart (i amb ell tots els organitzadors) del Lipdub, un autèntic èxit nacional i internacional a Youtube (mireu-lo aquí).

Després he esperat al Freixanet repassant el pressupost (encara) i tot seguit ens hem dirigit, de nou, al Canal Taronja perquè li fessin el tall sobre la presentació de la campanya. Allà ens hi hem trobat el Xavier Tornafoch (ICV), el Lluís Verdaguer (CiU) i el Josep Maria Diéguez (ERC), que feien un debat que es passarà demà al vespre. Més tard s'hi ha incorporat en Pep Paré (PSC).

Mentre li feien el tall amb el Freixanet, he pogut conversar breument amb un entrenador d'èxit de taekwondo, que ha entrat a Canal Taronja i ha marxat després d'explicar-me els seus èxits.

Quan he tornat a la seu comarcal, he preparat la girada de truita a les enquestes. Tots sabem que les enquestes són una arma de guerra psicològica i que mai són neutres (per començar, per les preguntes que es fan). Tradicionalment les enquestes sempre castiguen a ERC, així que les hem de girar, i això només ho farem amb ganes i empenta, i per tenir ganes i empenta crec que s'ha de tenir bon humor.

Com diu la cançó d'Obrint Pas del Lipdub: "no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu". És per això que en la festa d'inici de campanya, que farem a Vic el dijous dia 11, hem organitzat un concurs de truites, per girar la truita de les enquestes. Si hi voleu participar us podeu inscriure a osona@esquerra.org.

Per acabar el dia, abans d'escriure aquest bloc he conversat amb l'amic i camarada Dani, durant 37 minuts. Hem compartit reflexions polítiques i electorals de la "Catalunya metropolitana" i "la Catalunya interior", com li agrada dividir el país a l'alcalde de Vic.

Per cert, a Osona Comarca m'han publicat l'article "Passar comptes és de gent valenta", el podeu llegir a la web d'Esquerra.