Mourinho Vs Guardiola. La pel.lícula...

Diuen que els Barça - Madrid són més que partits de futbol, una pugna entre dues nacions, entre dues grans ciutats. Ho subscric totalment, aquests partits aixequen passions més enllà de la rivalitat esportiva, les victòries es viuen amb una satisfacció que et porten a l'èxtasi i les derrotes a una depressió profunda. No és el mateix perdre fins i tot un trofeu davant grans equips com l'Iner, el Milan, el Manchester Utd o l'Spartak de Moscou, que no pas davant el Madrid.

Darrerament, a més de l'alicient de la rivalitat entre aquest xoc suprafutbolístic i supraesportiu, s'hi ha afegit, amb tints cinèfils la pugna entre Guardiola i Mourinho, la lluita entre el fill pròdig (Guardiola) i el rebutjat (el traductor, que li diuena Barcelona al portuguès, tot mensypreant la tasca tàctica que feia amb Robson i Van Gaal), que ha triomfat a través d'un concepte a les antípodes de l'estil Barça.

Això és una bona base per un guió, oi? En mirem unes seqüències?

Conte curt de Sant Jordi

Havia fet un propòsit per aquest Sant Jordi, i era escriure un relats, ficció. Però el calendari electoral s'ha imposat, en forma de drac invencible. Així que recupero un relat curt, ben curt, de fa un temps. Llavors va ser, entre d'altres, un petit homenatge a Gogol.

Si us el llegiu, gaudiu!

PIETRO VIERCHOWOOD I UNA ORELLA

Al costat de Pietro Vierchowood hi havia una orella.
Envoltats pel sacseig del tren, ell mirava per la finestra els camps que passaven a gran velocitat per la finestra. L'orella escoltava música, restava immòbil.
Pietro va moure sense voler el seu braç, tot tocant la companya de viatge, aquesta restà immòbil. Estava ben adormida, tot escoltant, amb un auricular, una dolça veu.
Vierchowood, va clavar la mirada a la finestra, però, ara, no es fixava en els camps sinó que intentava veure el reflex de l'orella. (segueix llegint)

Duran i Lleida, l'unionista

A la columna que escric quinzenalment a Nació Digital, aquest dimarts he escrit sobre un dels personatges de la política catalana més influents del moment, des de Madrid estant.

Líder d'un partit històric, Unió Democràtica de Catalunya, nascut amb voluntat sobiranista (era confederalista) i a favor de la República. Duran no seguiria pas aquest paradigma...

Podeu llegir l'article a Nació Digital: Duran i Lleida, l'unionista

#juntspertorelló, fem xarxa

La filosofia d'acció a la xarxa, a internet, és això, fer xarxa. Diferents persones són nodes que van teixint xarxa.
En la opció que tots sabeus que lidero per les properes eleccions municipals, Esquerra i Junts per Torelló, comptem amb un gran equip humà, alguns dels quals són persones ben actives a internet.
Un cas paradigmàtic és l'Enric Xicoy, periodista i professó universitari a la Blanquerna. Des del seu bloc està creant i llençant a la xarxa continguts de la coalició que ell mateix elabora i difon.
Visiteu el seu bloc Ges Avall, on hi trobareu vídeos (un exemple), apunts i, a partir d'ara, també entrevistes als membres de Junts per Torelló. La primera és la de Toni Cubí, mireu-la aquí.
Un altre cas del treball en xarxa és el twitter, podeu anar seguint (i fent xarxa tot retwittejant) el hashtag #juntspertorelló
Som un grup ben 2.0, per la presència a la xarxa, perquè fem xarxa i perquè volem i som propers. Sona bé, oi? és que comptem amb tu...

80 anys de la proclamació de la República Catalana

50 anys del vol de Gagarin per l'espai: "No hi veig cap déu per aquí dalt!"

Wiki de Yuri Gagarin
La vida en fotos de Gagarin
Yuri Gagarin, una web

Després de les consultes: front cívic i front institucional

Des del 13 de setembre de 2009, quan a Arenys es va fer la primera consulta per la independència, fins el diumenge, que es va fer la darrera onada liderada pel cap i casal, Barcelona, l'independentisme català ha fet un salt social.
L'independentisme ha encetat un nou estadi, el de l'espai cívic, després que hagi transitat per l'estadi més combatiu, el dels grupuscles polítics i intel.lectuals i els dels partits i les institucions.
El nou segle ens porta noves formes d'acció política i nous agents, que segueixen les lògiques de les xarxes socials d'internet, on s'és capaç de crear comunitats d'interès compartit que poden prendre una volada important.
En un altre situació (social, geogràfica i política) trobem els moviments populars al món àrab, que han pres forma ingent des de les xarxes socials d'internet.
Els moviments civils ja són un actor central en les democràcies de principis dels segle XXI, i a casa nostra no en som una excepció.
Ara bé, no podem perdre de vista, però, que vivim en unes democràcies que s'expressen institucionalment a través de la representació política que surt de les eleccions legislatives.
Ni els moviments cívics poden ignorar les institucions democràtiques i representatives ni els partits polítics i les institucions poden ignorar els moviments cívics. I l'independentisme, si vol ser exitós ha de saber conjugar, amb intel.ligència i pragmatisme els dos fronts: el cívic i l'institucional.

Nació Digital: Barcelona decisiva
Vilaweb: Més de 880.000 vots des d'Arenys de Munt
La Vanguardia: El Govern avala las consultas pese a las reticencias de Duran
Ara.cat: La vicepresidenta es nega a confirmar el seu vot contrari a la independència
Avui.cat: Duran asssegura que les consultes no crearàn divisions entre CDC i UDC
El Periódico: Duran considera que la consulta no ha canviat i res i subratlla que CiU només va prometre el pacte fiscal

Del 13D al 10A, consultes per la independència

En la columna que escric cada 15 dies a Nació Digital, he escrit sobre el 13D i el 10A, sobre la primera onada de consultes després de la d'Arenys i la que toca aquest dissabte, una data clau, ja que la ciutat de Barcelona viurà la seva jornada per mostrar la voluntat de poder decidir sobre la independència de Catalunya.

L'article és: Del 13D al 10A

Ahir, l'alcalde de Vic Vila d'Abadal també va escriure sobre la consulta de Barcelona, incitant als barcelonins a votar, tot contraposant-se al seu líder demòcratacristià, Duran i Lleida, ariet de l'independentisme català, des de la seva habitació de 5 (o 6!) estrelles estant... Llegiu l'article aquí.

Som gent ben normal, però compromesos i preparats

Aquest és el vídeo que vam passar durant la presentació d'ahir.
Si voleu llegir com va anar, de moment, podeu mirar-ho a la web d'Esquerra Torelló, però ja us avanço que Gestiomat es va quedar petit!
Gràcies a tots els que m'heu donat ànims i suport, ja sigui en directe o via email, sms o trucada.

Per cert, el pessigolleig es va mantenir fins al final. Bona senyal!

Pessigolleig a l'estómac, per Torelló

En un vídeo que em va fer El 9 TV em van tractar de veterà de la política. Crec que és la primera vegada que em diuen veterà, excepte a les JERC, que més aviat vol dir jubilat...
Diuen que la veterenia és un grau. Per l'experiència, suposo.
La veritat, però, és que aquell pessigolleig a l'estómac, abans de cada Ple municipal o davant qualsevol acte públic del grup municipal, no me n'he desprès. Potser és el respecte cap a la institució màxima de Torelló.
Per mi és un orgull poder servir als meus conciutadans des de l'Ajuntament. Conciutadans de Torelló, d'un poble que em va acollir una tarda de Carnaval de quan tenia 14 anys i feia poc que anava amb vespino (blanc i sense intermitents, inaudit a hores d'ara!).
Vaig sentir-me torellonenc el dia que vaig notar la gallega morriña o la brasilera saudade, l'enyorança en uns vespres universitaris barcelonins. M'agradava passar pel pas de la Sagrera. És curiós, però vaig enyorar concretament això.
Ser de Torelló és un estat d'ànim. Sentir un intangible que relliga el poble i que dóna una energia i una vitalitat especial que es mostra de diferents formes i colors, però on sempre hi ha persones i petits racons del poble.
Aquest divendres al vespre, em presento en públic com a candidat de la coalició d'Esquerra i Junts per Torelló. Ja sento el pessigolleig ara. Encara falten hores, però les formiguetes de l'emoció ja treballen.
Estic preparat? més que mai!