Curiosament, però, a excepció de casos aïllats com la remota i petita Islàndia, els plats trencats no els paga qui ha creat la crisi, sinó la ciutadania, ja sigui directament o través del desmantellament del sector públic. Tot plegat, amanit per una onada de desprestigi a la política, hora guanyat a pols per la inoperància d'aquest a l'hora de donar resposta a la crisi (plantant cara a qui l'ha creada), hora induïda per certs discursos populistes.
Jo crec, i ho he escrit, que l'única eina que tenim les classes populars per defensar-nos i lluitar pels nostres drets, és la política, l'antipolítica i l'apolítica sempre anirà contra els nostres interessos.
Ara, a Europa, entrem en una etapa d'avenç de l'apolítica a través de la col.locació de tecnòcrates en governs d'estats europeus com Grèca i Itàlia, per tal d'aplicar receptes de reducció del sector públic, del dèficit públic i de... l'atur! Merkozy, sembla que són els injectadors d'aquesta medicina tecnocràtica, però a més hi ha un denominador comú en aquests tecnòcrates: els nous primers ministres italià i grec, Monti i Papadimos, respectivament, són homes Goldman Sachs, consultora protagonista, ves per on!, de la manipulació dels comptes grecs per tal que aquest país entrés a l'Euro, tal com ha dit Sanuy a RAC1. Empreses com Goldman Sachs són el braç armat de l'especulació financera, ni més ni menys. Per cert, Goldman Sachs també té un dels seus homes al Banc Central Europeu: Mario Draghi.
La tecnocràtització no és res més que una funcionarització dels governs, però sense oposicions públiques, menyspreant la voluntat popular (cap d'aquests tecnòcrates ha estat votat) i responent a uns interessos boirosos. Per ser generosos. Ernest Folch parla fins i tot de cop d'estat.
La UE està deixant de ser el far de llibertat i democràcia en què es va erigir, per ser eminentment l'Europa del capital, sinó de Goldman Sachs.
Per acabar, un twit preocupant de Pau Canaleta: Si els tecnòcrates fallen (...)
Hashtags de twitter: #eurotecnocracia #goldmansachsocracia
com a amèrica els mercats es mengen la POLÍTICA. persones com en Mas, Zapatero i Rajoy són simples titelles.
ResponEliminaBo! Molt bo.. Malauradament per els europeus no és gaire engrescador, clar estar que no tardarem massa a sortir de l'Euro zona! ;)
ResponEliminaLa informació fa la força i la repolitització que suposen moviments com el de les consultes sobiranistes o el moviment del #15m i afins són la única sortida. Som en un tombant històric: Ells intenten impossar la eurotecnocràcia de GoldmanSachs(la versió 2.0 dels tecnòcrates de l'Opus dels 60); nosaltres ho hem de confrontar amb consciència global per replegar polítics i ciutadans. O el què és el mateix, llocs de trobada entre "indignats compromesos" i "militants conscienciats" i opinió pròpia.
ResponEliminaApa, salut i punyetes, que lo demés són pessetes