Aquesta setmana ens hem trobat una moguda política per una situació que ens indica en quina societat vivim. El fet que una nena, alumna de primària (menor de 12 anys), hagi pogut anar a l’escola amb un hiyyab (mocador que cobreix els cabells) ha aixecat un rebombori considerable.
Cal tenir en consideració que el centre escolar tenia un reglament intern que no permetia els símbols religiosos perquè es considera que fomenta la desigualtat entre l’alumnat.
Malgrat aquest reglament i davant l’amenaça de la mare a no portar la nena a l’escola o fins i tot marxar del país, si no s’accepta que la seva nena portés el hiyyab, el departament d’Educació imposa que s’accepti la nena amb la peça de roba inclosa, perquè en paraules del conseller, “l’educació és un dret”.
Ens trobem doncs, amb l’acceptació o no de l’autonomia dels centres educatius, els límits del laïcisme en l’educació de casa nostra, l’educació obligatòria a casa nostra i el model de societat que volem davant la pluralitat cultural.
Jo crec en un model que fomenti l'autonomia dels centres, que hauria de facilitar un millor coneixement de l'entorn i una capacitat més forta a l'hora de gestionar els problemes que sorgeixin.
En quan al laïcisme dels centres educatius, no podem generalitzar, perquè és una realitat que hi ha una bona part dels centres concertats que són cristians. El què sí que tinc clar és que la laïcitat, més que el laïcisme, ha d'afectar els centres educatius (símbols i continguts) però no a l'alumnat ni al professorat.
El què m'ha sorprès ha estat el raonament del conseller Maragall, forçant l'acceptació de l'escolarització de la nena, amb el hiyyab, davant les amenaces de no escolarització perquè "l'educació és un dret". Però fins als 16, l'educació és una obligació i ningú pot fer un pols a la legalitat. En aquest cas, el primer era l'escolarització i el segon si el hiyyab era acceptat o no al centre.
Del model de societat, en parlaré a la propera...
Què en pensa Agustí Colomines: "Caram amb el mocador!"
Wiki: El hiyyab
els moros no poden venir aqui a viure com viuen a africa, aixo es espanya
ResponElimina"catala" ets molt poc català i molt espanyol.
ResponEliminaI molt poc demócrata i molt facha, això és el que passa!
Jo defenso sobretot el centre educatiu, si ells teneien unes regles posades serà per alguna cosa, peró la progressia pija de maragalla se les ha passat per allà on no direm.
Moltes centres ja estem acostumats a gestionar aquestes situacions i ens en sortim prou bé.
Hi ha masses discursos i massa poc respecte pels professionals.