Encara amb la ressaca post-blocaire, vaig dirigir-me a Tarragona cap a la Trobada Nacional de Tècnics i Regidors de Joventut que hem organitzat l'Agència Catalana de la Joventut i la Secretaria de Joventut.
Han estat tres dies intensos de conferències interessants com les de Carles Simó (Universitat de València), Lluís Sáez i el filòsof Josep Maria Terricabras , a més de taules d'experiències en l'àmbit cultural, la justícia juvenil, la prevenció de violències, l'autoempresa, la salut jove i unes ponències de la Secretària d'Habitatge, Carme Trilla, i una experiència alemanya en polítiques d'habitatge.
A més, hem pogut presentar l'Agència Catalana de la Joventut i el moment en què està la Llei de Polítiques de Joventut, pendent des de l'aprovació de l'Estatut del 79 que marcava les polítiques de joventut com a competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.
La clausura l'ha presidida el Conseller de Governació, Joan Puigcercós.
Aquestes trobades nacionals serveixen per fer conèixer algunes de treballs existents de la Secretaria de Joventut i l'Agència, de l'àmbit local català o que es portin a terme en d'altres països. Però també és un espai de reflexió, aquest any a través de les conferències de Simó, Sáez i Terricabras. Però sobretot, les trobades nacionals són un espai de convivència i de contacte dels professionals i dels polítics que treballen en l'àmbit de la joventut, molts dels quals aprofiten per reunir-se amb els que estem a la Generalitat.
Enguany ha estat l'any amb més inscripcions amb un total de 425 inscrits tot un èxit.
El dijous, el primer dia de la Trobada Nacional, però, em va tocar anar a la benvinguda a l'Ajuntament de Tarragona i tot seguit marxar cap a l'entrega de premis del Sona 9, on la Secretaria col.labora econòmicament i formem part del jurat i fem l'entrega del Premi Joventut, en aquest cas pel segon classificat.
Després de fer la quilometrada corresponent, em vaig trobar amb Lluís Gendrau que em va explicar que tocarien els tres grups finalistes i llavors aniríem a deliberar i decidir ell guanyadors.
Els finalistes eren Bikimel (una Sheryl Crow catalana en potència), Manel (un grup barceloní a mig camí de Sisa i del Pop britànic) i els contundents i "escandinaus" The Gruixut's, de l'Empordà.
Després d'escoltar-los fent una cervesa vam decidir els guanyadors, fent una cigarreta (a la fi! a la sala de concerts de Razzmatazz no es pot fumar...). El resultat fou: guanyadors els The Gruixut's, segons Manel i tercera Bikimel.
Espero que als tres els hi vagi molt bé i aconsegueixin fer-se un lloc en el panorama musical català.
Tres dies intensos i de molts quilòmetres (i molts cafès). Però tres dies aprofitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Sigues respectuós i seràs benvingut.