El Conseller Castells se sent amenaçat pel PSOE, més ben dit, per Espanya i el seu govern. Concretament ha dit que la intimidació és l'especialitat de la casa del govern Espanyol, de ZP i de tots els temps. Cada dia em sorprenen més els socialistes catalans, posen molta carn a la graella, no sé si estaran a posar el bou, és a dir, el vot dels diputats del PSC a l'hora de votar els pressupostos del 2009. Potser haurem passat del "Si guanya Zapatero guanya Catalunya" al "Si guanya Catalunya guanya Zapatero"... Ara bé, amb tot plegat, tinc el temor que acabin passant dues coses que no desitjaria per a res:1. Que al no posar número a un bon finançament (per què no ho posen damunt la taula?), s'arribi a un acord, que sigui quin sigui s'activi tota la maquinària afí als socialistes per dir que és un bon acord, com quan l'estatut retallat.
2. Que el PSC i el PSOE hagin pactat tot aquest enfrontament dialèctic (el polític arribarà quan s'hagi de votar alguna cosa) per escenificar que el PSC pot ser el partit central de Catalunya, i que, lligat amb el temor número 1, acabem pactant amb molta passió un mal finançament.
Déu, si existeix, no ho vulgui...
Em sembla evidentíssim que passarà això, i que "serà el millor finançament de tota la història" ;) no hi ha altra sortida que muntar una gran ficció. Però ho tenen difícil aquest cop, perquè la gent ja no se'ls creu i amb l'economia de davallada...la majoria pensarà que això de "gran finançament" és pur cinisme perquè si es notarà quelcom serà que tot va a pitjor.
ResponEliminaEls del PSC suposo que no tenien cap altra sortida que enfrontar-se, ni que sigui verbalment, al PSOE abans de cometre un suïcidi polític per inacció absoluta. No és patriotisme, és que la dinàmica de les coses ho exigeix.
Però d'aquí a plantar-se i reclamar clarament què es vol, és a dir, home, posar un número...ho veig difícil pel temor reverencial que tenen al PSOE. Si ho fan la cosa es pot posar una mica interessant en el front unionista. I es pot aprofitar :)
Em sembla una reflexió molt encertada.
ResponEliminaVeig que estàs molt prolífic, fas vacances ja?
Petonet!
Dios! Dios! Ha dicho Carod Rovira que Catalunya vive en la pobreza!!! Joder, si hace falta os envío productos de mi huerta, que son ecológicos y criados con esmero. Ropa también os puedo dejar, aunque yo uso tallas grandes y no sé si os valdrá.
ResponEliminaDesde fuera de Catalunya, las tensiones PSOE-PSC no se ven como una farsa, no sé si acertada o equivocadamente. Zapatera está agarrado de los huevos por el PSC (con todo el peso electoral que tiene); y el PSC está agarrado, ugualmente, por ERC (con todo... bueno, con el peso electoral que tenga). En este estado de cosas, no sé qué camino elegirán, aunque supongo que ZP se bajará los pantalones, como siempre.
Esta situación (PSOE>PSC>ERC) me recuerda a unos versos de Borges sobre el ajedrez: "Dios mueve al jugador, y éste la pieza: ¿qué Dios, detrás de Dios, la trama empieza?"
Pues eso!
Sincerament a mi no em preocupa el que fagin ni CiU ni PSC. El que hem de fer és ser forts i conseqüents igual que ho varem ser al final amb l'Estatut. Si no es compleix el que diu l'Estatut, que tot sigui dit de pas és una misèria respecte el que necessita Catalunya i els PPCC, en l'acord de finançament ERC ha d'arribar fins a les últimes conseqüències i plantajar-se molt seriament les eleccions anticipades. Que decideixi la ciutadania.
ResponEliminaRecords als extremenys i especialment a l'espantanubes que son gent molt maca i tenen un territori molt ric. Per exemple ara estan en plena recolecció del tomàquet que en produeixen millons de quilos i a la primavera tenen el valle del Jerte que és preciós. I què no dir dels pernils Ibèrics!!!!
A mi m'interessa què fa el PSC-PSOE perquè vull que desaparegui.
ResponEliminaVull un país amb partits del país, d'esquerra i de dreta: ERC i CiU