Ahir, Joan Puigcercós va fer la conferència: Una mirada republicana als valors.Podeu llegir-la a la web d'Esquerra. No va ser un míting, si no una conferència, serena i amb diferents referències del pensament republicà i liberal progressista. Del liberalisme radical (antitesi del neoliberalisme).En aquest enllaç, de forma molt sintètica, podeu entendre els posicionaments contraposats. Jo m'hi sento molt còmode. Podeu mirar el següent vídeo amb un resum de la conferència, fet per Vilaweb.
Ahir va tocar ser dia mediàtic, vaig participar a la tertúlia del programa Angle Obert, de El9TV, conduït per Agustí Danés. Els company de taula van ser en Camprubí, ex-president de CDC Vic, l'Antoni Llach, alcalde sociovergent de Roda de Ter, i Xavier Bardolet, regidor de l'Entesa a Sant Pere de Torelló. No va ser una tertúlia exaltada, ni molt menys, tot va ser molt correcta. Vaig tenir discrepàncies amb en Llach i en Camprubí sobre el fet d'assenyalar als nouvinguts, per factors culturals, l'augment de la violència de gènere. Sense ignorar aquest, no crec que sigui just apuntar al col.lectiu de nouvinguts quan veiem que gent "d'aquí" també protagonitza episodis lamentables. El context socioeconòmic i factor educatiu i familiar, se sumen al context cultural, patriarcal i masclista de forma universal durant molts segles, si no tots, de la nostra història humana. El fet de la violència de gènere ha deixat de ser un afer privat, a un de públic, convertint-lo en un problema polític a solucionar per part de les institucions. També vàrem parlar de l'afer del cotxe oficial del President del Parlament, Ernest Benach (bloc i wiki). En Bardolet va afirmar que tot era fruit de la ingenuïtat de Benach i d'una política cada cop més superficial i de gestos. Jo crec que hi ha una càrrega de més profunditat en aquest afer. Amb l'atac a Benach s'ha atacat la legitimitat de les institucions (en clau nacional) catalanes. No hem d'oblidar que els 9000€ era per complements per treballar, perquè el cotxe oficial no deixa de ser una eina de treball. S'ha atacat a la segona institució catalana amb l'aportació de la premsa provinciana catalana i la col.laboració del Conseller de Relacions Institucionals i de Feng Shui (quina manera de fer-les, oi?). Tothom parla del 9000€ en temps de crisi, però i de l'espoli fiscal que pateix Catalunya? i dels costos de la família reial? quants cops s'haurien de multiplicar aquests 9000€? Només a un país provincià se li acudeix omplir portades amb el cost dels complements del cotxe oficial de la segona autoritat del país.Perquè la crisi, no se solucionarà amb aquests 9000€... També vàrem parlar del Lluçanès (és comarca? per mi sí, per Llach podria, però no ho hauria).Una tertúlia distesa i amb aigua, que sempre és important. . Article interessant de Saül Gordillo: En defensa del President del Parlament de Catalunya Apunt de Josep Maria Freixanet: El Lluçanès és i vol ser
La Revista Mà, realitzada a Osona, sota la direcció de Cesc Poch (bloc), d'UGT-SICO, va estar guardonada amb els Premis Francesc Candel (de la Fundació Lluís Carulla) per la seva tasca integradora. En aquest projecte, del qual sóc membre del Consell Editorial i hi he escrit algun article, es busca fer un producte de qualitat, que atregui als nous veïns d'Osona des d'una concepció nacional catalana (amb tota la normalitat) i amb la voluntat de ser punt de trobada per assolir un projecte comú en el paisatge social plural que comptem a casa nostra.Una manera d'entendre les relacions entre els immigrats i la societat d'acollida. Tot plegat, a més, amb una qualitat molt alta, gràcies, sobretot, a la tasca de la Sara Blázquez (bloc). Osona es pot sentir orgullosa de la Revista Mà. Podeu llegir la notícia a Osona.com, d'on és la foto.
El Ple d'octubre ha estat tranquil, sobretot si el comparem amb el darrer on vaig tenir un debat amb un agre alcalde. Podeu veure el vídeo del debat clicant aquí, a Casalsprat TV. Podem dir que un dels moments més tensos va ser quan en l'aprovació de l'acta del darrer Ple vaig demanar el per què no s'havia transcrit el debat entre l'alcalde i un servidor (el del vídeo) sobre l'ambulància medicalitzada. El secretari va dir que només hi feia referència sense transcriure'l perquè es notava "certa tensió" que no calia que quedés per escrit de cara al futur. Com a historiador (sense exercir) crec que tot ha de quedar en acta, sigui més o menys tens, més o menys agradable. I així ho he dit. L'alcalde Miquel Franch va respondre amb el somriure glaçat que si el portaveu d'Esquerra no hi tenia cap problema es transcriuria, ell tampoc, malgrat no ser llicenciat en història, cosa que ha fet molta gràcia al regidor d'Esports. I és que les actes dels plens són un llegat al futur i una font d'informació pels qui vulguin conèixer què succeïa als Plens Municipals de Torelló. Des de ja fa un temps, a més, es pot trobar els plens enregistrats a la web de l'Ajuntament de Torelló, que en breu es presentarà la nova versió, que ja ens cal! La tasca de l'oposició a vegades és dura i desagraïda, mostrar la nostra contrarietat a les propostes de la majoria governant, que sovint se sent més força que la minoria opositora, alternativa. Jo agraeixo que les actes de l'Ajuntament de Torelló reflecteixin el que es diu i el que se succeeix, així com la presència de televisions i Ràdio Ona i la premsa. No per la publicitat, si no perquè tothom qui vulgui pot saber què succeeix al Ple, què es diu i com es diu. I ara que hi penso, tampoc recull l'acta que l'alcalde em va retirar la paraula amb la Moció per posar a un carrer el nom del creador de l'estelada... . PS: Per més informació del Ple: www.esquerra.cat/torello i al meu bloc d'Esquerra hi pode llegir un apunt sobre la Participació del Joves a Torelló, treballant colze a colze la regidoria de Joventut i l'àrea de Participació de l'Agència Catalana de la Joventut que dirigeixo.
Com ja vaig escriure, més de 500 inscrits han participat en aquesta darrera edició, el què ha comportat un sobreesforç a nivell de logística que la gent de la demarcació de Lleida i de la Seu d'Urgell, on s'ha celebrat la Trobada, han donat resposta en escreix.
Però a més, els continguts de la Trobada també van ser un èxit, ja es notava amb el que et comentaven els assistents, regidors, tècnics o inscrits que els interessava la temàtica de la participació, joves i la ciutadania, el lema que presidia la Trobada els interessava. Aquí el meu reconeixement als tècnics de la meva Subdirecció de l’ACJ, la de Programes, i els de l’Observatori Català de la Joventut, després d’una feina brillant.
I, per si no fos poc, un butlletí diari va informar de la Trobada als seus assistents.
En aquesta Trobada Nacional han passat noms il·lustres com Jordi Sánchez, Jordi Serrano o el combatiu Marco Marchioni; a més dels Consell Nacional de Joventut de Catalunya i entitats i ajuntaments que treballen dia a dia amb els joves i en la participació.
En aquesta Trobada s’ha debatut, reflexionat i compartit. Enguany ho hem fet a l’entorn de la Participació i l’any passat a l’entorn de l’Emancipació: els dos grans eixos des d’on pivota les polítiques de Joventut, que la Consellera Capdevila (wiki), en la seva participació en la Trobada, les va titllar "d’innovadors i avantguardistes a nivell europeu", crec, que de forma molt encertada.
Al gran Quico Sallés (bloc) ja li ha arribat la crisi i amb un diari sota el braç. La crisi ja no tornarà ser el mateix...Diari de la Crisi, la secció d'economia de Nació Digital. L'Anna Gorchs, patriota lluçenaire, musicaire i comunicadora, en gabinet oficial o de trinxera periodística, ja té bloc, crític, personal i potser algun dia melòdic i tot!Aquí teniu el seu bloc. I pe acabar, un bloc que pot fer furor, un neocon català. Sense pèls a la llengua entre la irreverència i el políticament incorrecte, però sempre crític (de criteri); el seu nom és Ferran Camps.Per accedir al seu bloc, clica aquí. Bona lectura!
Avui és un dia històric, el Parlament de Catalunya ha aprovat l'Oficina Anti-frau, una eina a favor de la transparència i en contra de la corrupció.Ho explica el Conseller Ausàs a Crònica.cat. L'origen d'aquesta Oficina Anti-frau és el "mans netes" de Carod Rovira al 2003, és a dir a l'entrada al govern d'ERC. Han passat 5 anys des de llavors, no sense dificultats, la mesura s'ha aprovat amb el vot en contra de CiU i PP. Per Xavier Vendrell (ERC), avui és un dia històric per Catalunya i el dia més feliç de la seva vida com a parlamentari. Ell ha estat el vertader motor perquè aquesta iniciativa tirés endavant. Vendrell ho té molt clar, sempre ho ha tingut. El finançament dels partits han d'estar lliures de donacions anònimes i 3%, entre d'altres. A ell, se'l va fustigar gairebé fins a l'infinit pel sistema de finançament d'ERC, la carta financera, una de les mesures més transparents i justes de la política catalana: que els càrrecs de designació d'ERC aportin una part del seu sou. Molt més just que no pas canviar contenidors de deixalles cada cop que passen unes eleccions, oi? A Vendrell se'l va condemnar públicament i se'l va absoldre legalment, però amb silenci públic.Avui és el dia més feliç de la seva vida parlamentària. . Vilaweb: Tots els partits reben part del sou dels seus càrrecs elegits i de lliure designació Bloc de Pere Ribera: Al company i amic Xavier Vendrell Fent la Viu-Viu: Qui té por de l'Oficina Antifrau? (del 2005) La raó surrealista de CiU per oposar-s'hi en aquesta nota d'Europa Press.
La incineradora o tèrmica (va a gustos) de Sant Pere (wiki) vol tornar a treure fum. Ja han publicat un anunci per a l'autorització ambiental d'una nova instal.lació. El dilluns vaig participar en l'assemblea que van convocar els amics de la Plataforma anti-incineradora, on van poder explicar la informació que varen poder treure després d'estudiar el projecte durant les 3 hores diàries que ha habilitat l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló per deixar estudiar el projecte, d'11 a 14 hores del matí. Complicat que els particulars hi puguin anar... Sembla que es mantenen els dubtes amb el volum del combustible, l'origen del qual i la ubicació, sembla que en un lloc encara pitjor, tenint en compte la realitat de la Vall i la Plana de Vic, amb la inversió tèrmica (la boira!) que fa que els fums es mantinguin i es moguin a través del riu. Ja es comencen a recollir signatures, el termini és curt, s'han de presentar al.legacions amb data límit al divendres.Si voleu tenir més informació podeu enviar un correu a valldelges@valldelges.net La mobilització és molt important, la primera vegada que es va tombar el projecte, que llavors era monstruós (enorme, contaminant, desproporcionat!), un dels elements valorats per la Generalitat va ser la mobilització social. L'alcalde i la regidora d'ERC de Sant Vicenç em van dir que tenien voluntat de presentar algun tipus d'al.legació. A Torelló esperem un informe tècnic.
L'anti-independentisme català és viu i molt fort a casa nostra. Té moltes formes. Una és la més primària de l'escopit, la bilis i el cop de puny. L'altra és la de l'status quo que aposta per la sociovergència (o socioduranisme) immobilista. També trobem la utòpica, la que creu en la utopia d'una Ibèria confederal, quan a Ibèria, no hi ha ningú que es vulgui no federar, a excepció de sectors del PSC i d'ICV. Amb ui us federareu o confederareu, nois? A més, hi ha els oportunistes, el qui aprofiten la conjuntura per arremetre contra l'independentisme català, amb una inconsistència molt gran. La Vanguardia publicava la setmana passada un article, Adiós Independencia, on parlava que l'independentisme escocès estava acabat perquè davant la crisi financera que afecta el sistema bancari britànica, el Banc Nacional d'Escòcia (els directius del qual són independentistes) ha hagut de ser rescatat per Londres. Com es pot demanar la independència si davant d'una crisi és la metròpoli qui t'ha de salvar? En Galeano, per si hi havia algú que no havia entès el motiu de la notícia de La Vanguardia, fa el símil explícit (calia?) entre Escòcia i Catalunya, amb La Caixa pel mig. Com es pot ser independentista si l'Estat de la metròpoli t'ha de salvar els bancs davant la crisi? Doncs ben senzill, per tenir un estat propi perquè salvi els bancs com i quan calgui, o és que una Escòcia o una Catalunya independent no tindria estat? A més, podria ser que Espanya salvés una caixa andalusa amb els calers dels catalans. Potser per això la independència de Catalunya no agrada gens...
Ahir vàrem commemorar el 68è aniversari de la mort del president màrtir, Lluís Companys, assassinat pel règim espanyol franquista després que la Gestapo segrestés al president català. Companys va ser l'únic president elegit democràticament assassinat en el marc de la II Guerra Mundial, va morir pel què representava: les llibertats nacionals i la justícia social a Catalunya. En un altre país, Companys seria recordat amb solemnitat. Aquí, el conseller de la memòria històrica ho tracte com un tema familiar...i se salta els principis anti-feixistes. En la commemoració d'ahir, els republicans osonencs també vàrem voler homenatjar la memòria dels alcaldes republicans osonencs assassinats per Franco durant la postguerra: Leandre Salomó, alcalde de Montesquiu, Pere Gorchs, de Perafita, Ramon Blasi, de Taradell, i Joan Portús, nascut a Torelló, alcalde de Sant Quirze de Besora. Podeu llegir uns apunts biogràfics en aquest enllaç. Podeu veure la galeria de fotografies, d'Adrià Costa (bloc), de l'acte en aquest enllaç d'Osona.com.
Avui, a Vic, Esquerra homenatgem a Lluís Companys (wiki), el president màrtir, el president assassinat per representar les llibertats nacionals de Catalunya i la justícia social. Un 68è aniversari de l'assassinat d'un president d'un país, envoltat per una polèmica massa agre i que té tints d'oportunisme per qui veu la memòria històrica com una eina d'apropiació de la memòria col.lectiva.
