Joves immigrats, joves catalans

Avui, a l'Agència Catalana de la Joventut, comencem un seguit de formacions a informadors juvenils en matèria d'intercultu-ralitat.
Catalunya té una realitat que hem d'encarar, i els joves d'origen immigrat són una part de la nostra població que hem de posar especial atenció, ja sigui per fer una bona política d'acollida (on els Punts d'Informació Juvenil tenen un paper important) i d'acomodació com pels que ja fa més temps que són aquí. No ens podem permetre immigrants de segona generació, això seria el nostre fracàs a l'hora d'incorporar aquests nous catalans a la nostra societat.
Aquests dies podem celebrar que una osonenca ha guanyat el premi literari Ramon Llull, el seu nom és Najat El Hachmi. Una catalana de primera generació. Hi ha qui se'n felicita, sense esmentar plantejaments d'importants companys seus.
A continuació, podeu llegir l'article d'opinió que publica la Revista Mà (bloc), que ja té el número 2 al carrer (podeu baixar-vos la en format pdf clicant aquí):

Joves immigrats, joves catalans
Catalunya ha viscut un nou procés migratori d'entrada de persones provinents d'altres indrets. Si al llarg del segle XX aquests processos havien estat protagonitzats per persones provinents de diferents indrets de l'Estat Espanyol, actualment el procés és fruit de migracions des de països sovint amb models culturals i socials molt diferents als catalans.
Aquest procés no és conjuntural, no és momentani. Al contrari, és estructural, un procés que està canviant el perfil de la nostra societat.
Aquesta realitat comporta molts reptes, que es poden resumir amb el d'enfortir la cohesió social. Això vol dir incorporar els nous veïns a la societat catalana.
Per això hem de prestar atenció al joves d'origen immigrat. Hem de treballar perquè la seva incorporació en la nostra societat sigui plena i que aquest procés no s'allargui més d'una generació.
El concepte d'immigració de segona generació representa el fracàs de Catalunya a l'hora d'encarar la incorporació dels nou vinguts a casa nostra.
Hem de passar de l'immigrant de segona generació al català de primera generació.
Però la realitat és que hi ha una disfunció legal (per exemple amb els permisos de treball dels joves reagrupats) i de recursos econòmics per posar al dia les polítiques socials. Un nou sistema de finançament de Catalunya té més sentit que mai.

Foto: Najat El Hachmi i Paco Candel, extreta del bloc de Cesc Poch, que compte amb aquest apunt interessant: Najat El Hachmi / Paco Candel