Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de novembre del 2009

Apostem per la cultura de l’esforç i el mèrit

Foto: Osona.com

Aquesta setmana, hem presentat a nivell de la Catalunya Central, a l'Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic, l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil de Catalunya.
L'Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut, i un servidor vam estar acompanyats pel Delegat del Govern a la Catalunya Central, en Jordi Fàbrega, i l’adjunt a la rectora de la UVic, en Joan Masnou.
A l’auditori hi va haver des d’alcaldes i regidors, consellers comarcals i tècnics de joventut i promoció econòmica a representats sindicals i de l’àmbit empresarial i joves emprenedors.
El Secretari de Joventut va exposar les línies estratègiques de l'Acord i els objectius, per acabar obrint un debat a l’entorn de la crisi de valors de la nostra societat, el paper de la formació i els drets laborals adquirits durant els anys pels treballadors i la precarietat dels joves en el mercat laboral.
Malgrat que l'Acord és un paquet de mesures (més de 200 milions en pel període 2009-2012) estructurals sobre l’ocupació juvenil, la conjuntura de la crisi va impregnar el debat. I és que aquesta crisi profunda que es pateix globalment i nacionalment, a les comarques centrals amenaça en trencar l’estructura productiva (i social) que fins ara coneixíem.
Un dels factors que ha castigat més els joves en l’ocupació en els últims temps és la precarietat laboral, amb contractes que no faciliten ni l’adquisició d’experiència ni la construcció d’una trajectòria professional i personal.
Però si a més i sumem que hi ha hagut un desequilibri entre la formació dels joves i la qualitat dels seus llocs de treball, podem veure que ens hem instal·lat en una situació on el valor de la formació dels joves no es preua.
Joves que abandonaven la seva formació als 16 anys, en èpoques de vaques grasses no tenien cap problema per trobar feina i no mal remunerada. Ara bé, són aquests els que ara, en època de crisi pateixen més l’atur.
Necessitem una societat que aboqui a l’àmbit privat i al públic, a d’econòmic i al social, a apostar per un model de societat basat en els valors de la qualitat, del respecte als drets laborals, però de respecte a la formació i fer-ne un reconeixement no sols moral (estètic?) si no també econòmic.
S’ha de valorar el fet que els joves es formin, a la universitat o en cicles formatius.
Catalunya ha d’apostar per la cultura de l’esforç i del mèrit. I això vol dir que tingui el seu reconeixement i que es fomenti la formació.Traçar línies estratègiques i actuar en l’àmbit de l’ocupació juvenil segur que és actuar en el futur model productiu i social del nostre país.
Article publicat a Osona Comarca

dimarts, 31 de març del 2009

Torelló misteriós...

Els Plens de Torelló poden ser plàcids o moguts, però sempre hi ha una sorpresa.
Preparant el d'ahir, em preguntava per on podria sortir aquesta sorpresa. La veritat és que pintava molt tranquil.

Seria amb els reglaments de l'àmbit educatiu? seria en la moció pel Dia Europeu de l'Esport? o per alguna obra del Pla ZP?

Doncs no! la sorpresa va ser l'aparició de dos misteris...
El primer misteri va ser el de l'autofelicitació de Marc Fontserè (amb l'assumpció d'un discurs d'home d'estat -bé, de govern-, voldrà dir alguna cosa?) per la tasca portada a terme ara i durant els darrers anys de govern socialista per encarar la crisi actual (futurologia?).

Va enumerar un reguitzell d'estratègies en l'àmbit educatiu i econòmic que han fet els governs Franch que fa que ara encarem aquesta situació de crisi amb els deures fets.

On rau el misteri? doncs amb l'anunci del Bassas que anunciava apocalípticament que l'atur arribaria al 20% en les properes setmanes a Torelló... Qui desllorigarà el misteri? Fontserè o Bassas?
Hi haurà medalla en temps de crisi o no?
El segon misteri fou el de l'existència o no d'una invitació a l'Ajuntament de Torelló per assistir a l'entrega de la Medalla d'Or al primer rector de la UVic, Ricard Torrents.
Vaig preguntar si s'havia rebut la invitació, ja que ningú de l'equip de govern va assistir a l'acte. L'alcalde va respondre amb un "no ho sé".
No ho sap...

Ningú sociovergent sabia si existia aquesta invitació, ningú hi va anar... quin misteri... hi haurà hagut invitació o no? S'hauran oblidat de convidar a l'Ajuntament de Torelló? Algun dels 13 regidors de PSC i CiU, de CiU i PSC ho esbrinarà? algú d'ells es mira el correu? O serà que Vila d'Abadal no ha pensat amb Torelló, malgrat que hi haurà de passar per arribar a Olot?

divendres, 20 de març del 2009

El monopoli de la violència (Mossos), però sense Estat (Beques)

"Que tornen els grisos" he llegit. La contundència dels Mossos d'Esquadra, polícia de Catalunya, en el desallotjament (no podia pas ser light) i en les manifestacions posteriors (no era necessària la violència emprada, segons diferents versions) ha fet remmemorar a alguns la polícia franquista espanyola, porra amb mà perseguint manifestants (Avui, TV3, El Periódico, La Vanguardia, Vilaweb, NacioDigital).
És irònic, però, que un govern es vegi criticat i desgastat per una càrrega de la seva policia a manifestacions que en el seu fons, aquest govern, no hi pot donar solucions.
El Pla de Bolonya, procés que dona nom a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, és la bèstia negra dels ocupants de la universitat desallotjada per la policia, la qual ha estat la que ha carregat contra els manifestants que denunciaven el desallotjament.
Entre els problemes que denuncien que comporta el Pla Bolonya és que els hi demana una dedicació gairebé exclusiva, això provoca que els que han de treballar per pagar-se els estudis no ho puguin fer. Com s'ho faran? La resposta és una: majors i millors beques, però això no és així.
Les beques són competència de l'Estat Espanyol, és aquest el qui no dóna resposta a la qüestió i l'únic que ho pot fer.
El mateix podríem dir del Sistema de Finançament i el finançament òptim per les universitats catalanes.
Diu Weber (wiki) que "l'Estat és qui té el monopoli de la violència", a Catalunya tenim el monopoli de la violència però no tenim l'Estat que ens hauria de permetre trobar solucions perquè no s'hagi d'emprar la violència.
Paradoxes autonòmiques...
Bloc de Roger Tugas: Crònica sentida i en calent del meu primer cop de porra
Bloc d'Isaac Peraire: Quin fàstig l'actuació dels Mossos
Bloc de Joan Safont: La farsa de la revolució

divendres, 6 de juny del 2008

Gaspar Espuña: "Catalunya, Déu i Turisme"

Aquesta setmana ha estat marcada, per mi, per l'emprenedoria.
El dimecres, vaig formar part al jurat de premis dels Jove Empresaris de l'AIJEC (Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya).
Va ser en una sala de Foment Nacional del Treball (on curiosament hi ha un gravat de la portalada del monestir de Ripoll). Hi havia gent de mitjans de comunicació i de l'àmbit de l'empresa i de la universitat. Ara, els premiats es faran públics en un sopar, com en els darrers anys, a la Llotja de Barcelona.
I ahir, vaig ésser en l'entrega de diplomes de màster de la Fundació Gaspar Espuña - CETT (fundació impulsada per Gaspar Espuña associada amb la UB) i a premis de projectes d'emprenedors en l'àmbit del turisme.
En presència del mateix Gaspar Espuña (wiki), empresari, llicenciat en teologia i Creu de Sant Jordi, entre d'altres i amb que vaig poder compartir petites converses molt animades durant l'acte, i, en el marc del Paranimf de la Universitat de Barcelona (fa posar la pell de gallina, si més no per mi, com a ex-alumne de la UB on sols havia estat als bancs del "públic"), es van entregar diplomes i premis. Hi havia gent d'altres indrets entre els alumnes i els premiats. Fet que va donar peu a uns discursos, no dels joves estrangers, sinó dels qui presidien l'acte, estranyament bilingües, on el català de cop donava pas al castellà a mitja frase per tornar a la llengua d'Ausiàs March.
Cada cop que canviaven, el senyor Gaspar Espuña em mirava. Potser estava estranyat.
A destacar el Subdirector General d'Ordenació Turística, Joan Abat, amb un discurs de país. I és que l'emprenedoria, sigui en el sector turístic, o no, és un capital que qualsevol país dinàmic ha de voler comptar-hi.
Emprenedoria és vitalitat, valentia i innovació, tot amb una voluntat d'èxit i de treball.
Per acabar, els tres pilars vitals del senyor Gaspar Espuña: "Catalunya, Déu i Turisme", segons les seves pròpies paraules, fermes en la fragilitat del seu cos.
Una Santíssima Trinitat molt catalana...

divendres, 23 de maig del 2008

Dies de satisfacció institucional

Aquests dos darrers dies, dimecres i dijous, han estat dos dies que m'he sentit institucionalment realitzat.
El dimecres, el diputat d'Esquerra d'Osona (i el Lluçanès), Josep Maria Freixanet (bloc) va tornar actuar en clau territorial, tal com entenem que ha de ser la tasca del diputat de la nostra comarca. Va ser per defensar els interessos d'un dels pilars estratègics per Esquerra Osona: la UVic.
Com diu en Freixanet, jo crec en la UVic, com a element bàsic de cohesió territorial, del país i de la comarca (i no sols de Vic!), motor imprescindible per la innovació i el canvi de paradigma adormit d'una comarca massa poc productiva (que no la vull productivista, tampoc).
El diputat va demanar respostes al Conseller Huguet per la UVic, aquest s'hi va comprometre per d'aquí 15 dies.
La segona satisfacció institucional ha estat el de la presentació del Llibre Blanc de la prevenció a Catalunya: consum de drogues i problemes associats. Un treball realitzat per diferents professionals i entitats, més enllà de l'administració (però amb ella). El llibre consta de dues parts, una primera on explica la situació del consum a Catalunya i els avenços en la prevenció, i una segona que parla de l'estratègia nacional. Us podeu baixar el Llibre blanc en format Pdf clicant aquí.
És un pas important, molt important. Marca un camí correcte de treball, sí senyor!
Voldria fer un reconeixement a la Maria Estrada, de l'Òrgan Tècnic de Drogodependències, que ha coordinat tot el treball (del qual un servidor, amb el segon cognom canviat -Prats!- també hi ha participat).

dijous, 24 d’abril del 2008

Twittejant a l'esmorzar del President

Ahir vaig estar a l'esmorzar del President Montilla al Palau de Pedralbes, amb la resta de direcció de la Secretaria de Joventut, com l'any passat.
Vaig estar twittejant sobre els osonencs i osonenques presents (que em vaig oblidar d'anomenar la rectora de la Universitat de Vic), entre diferents personalitats de la política, la cultura, la premsa i el món econòmic del país. També líders de comunitats religioses i fins i tot militars i policies. Una mica de tot, vaja.
Aquests llocs serveixen per aconseguir atrapar algú amb qui fa massa temps que parles amb la seva secretària (o secretari), per retrobar vells coneguts i per veure quins grups de tertúlia hi ha; segons com, pots passar aprop i parar la orella.
Una de les converses interessants van ser la d'un roquista emergent i un socialista veterà que parlaven ostentosament de restablir ponts. A l'Àngel Colom i Colom no el vaig veure en aquesta tertúlia...
Xocolata, suor i converses a Pedralbes. El metro va ser un alleugeriment refrescant.
PS: La ignorància de la realitat territorial de El Periódico de Catalunya, fa que cometin un error en la crònica Esmorzar amb barretina, on tracten de "pacífic ciutadà" i, alhora, "inquietant", a l'alcalde d'Ogassa, per anar amb la seva barretina i el seu singular bigoti. Quan el vaig veure estava conversant amb Conrad Son i acompanyant.

dijous, 21 de febrer del 2008

Construïnt l'Estat Català del Benestar, conferència de la Consellera Capdevila a Vic

Aquesta setmana, el dimarts, l'Honorable Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va fer una conferència a l'Aula Magna de la Universitat de Vic. Aquesta conferència és una d'un seguit que ha anat fent per tot el territori del Principat sobre l'Estat social de Catalunya, on parla de les polítiques socials del govern català i de la futura Llei de Serveis Socials.
La Consellera va afirmar que el paradigma de les polítiques socials han de passar de l'assistencialisme i del familiarisme a l'universalisme. Aquest és un gran pas endavant, i en voler acabar el "familiarisme" (és a dir, amb comptar la família com un agent més en la tasca de treball en serveis socials) és un canvi cultural.
En un article escrit ja fa un temps, arran de les dades sobre la pobresa a Catalunya, feia referència a l'estat del benestar en diferents indrets. En l'àmbit llatí d'Europa l'estat del benestar sempre ha estat dèbil i escapçat, carregant la responsabilitat en la família, donant per fet que la família està per la labor.
És bo canviar de paradigma de serveis socials i eixamplar l'Estat Català del Benestar, tal com va dir la Consellera Capdevila.
PS: el cabdill de la PxC ja va haver de fer el numeret en el piscolabis, estava indignat perquè no tenia públic....

Notícia a El9Nou.CAT, d'on en surt la foto.

dilluns, 21 de gener del 2008

1a Beca segimon Serrallonga

La setmana passada, l'Ajuntament de Torelló, en un acte on van assistir-hi també Francesc Codina, en nom de l’Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic, i Ton Granero d’Eumogràfic, autor del disseny dels materials de la convocatòria, va presentar la convocatòria de la primera edició de la beca Segimon Serrallonga.
Aquesta beca, que es mou en l'àmbit dels Països Catalans, tal com va dir Francesc Codina, és una entre els diferents reconeixements del poeta torellonenc i patriota català Segimon Serrallonga, el qual va ser nomenat fill predilecte de Torelló.
La beca serà adjudicada per una Comissió de selecció formada l’alcalde de Torelló i la regidora de Cultura, com a president i secretària respectivament, i 5 vocalies que ocuparan persones de trajectòria reconeguda en el camp de les Humanitats, les Arts o les Ciències de l’Educació. Enguany, les vocalies les ostentaran Ricard Torrents, escriptor i professor i ex-rector de la UVic; Rosa Sayós, filòloga, Universitat de Barcelona; Àlex Nogué, artista i catedràtic en Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Montserrat Jufresa, catedràtica en filologia grega de la Universitat de Barcelona; i Emili Teixidor, escriptor.
La dotació de la beca és de 15.000€.

.
Pàgina especial de Segimon Serrallonga, cliqueu aquí

Més informació a Osona.com i a El9Nou.cat
Intervenció d'
Esquerra-AM Torelló al Ple Municipal arran del nomenament com a Fill Predilecte a Segimon Serrallonga, cliqueu aquí.