dilluns, 27 de setembre del 2010

Xerrar per xerrar al Ple de Torelló...

Foto: Franch presidint el Consistori infantil de Torelló

Quan et dediques a la política local en pobles petits, o no tant petits, com Torelló, a vegades la línia que separa la relació personal i la institucional és molt fina, difícil de no traspassar.
Es vulgui o no, hi ha unes normes de relació institucional. En Miquel passa a ser l'alcalde i en Jordi, per exemple, passa a ser portaveu del grup d'Esquerra.
Has de ser conscient que quan parles no parles per tu mateix, sinó pel grup i els votants que representes, a més de la institució, en aquest cas, Torelló.
La gestió del Ple per part de l'alcalde, que és qui el presideix, ho ha de tenir en compte i, ahir, l'alcalde de Torelló no ho va tenir prou clar. Després d'un ple prou tranquil, es va acabar innecessàriament tens, per una manca de respecte institucional.
Quan un regidor de govern, en el torn del monòleg de les informacions fa esment a un regidor d'oposició, aquest ha de tenir capacitat de rèplica. No per ganes de xerrar, sinó per dret a rèplica per al.lusions. L'alcalde no pot cridar un "si tens ganes de xerrar, xerra!" al portaveu del principal de l'oposició (ni a cap altre regidor). No per guapo, sinó per respecte institucional.
El Ple no és una tertúlia de bar, on la gent xerra i debat, és un lloc on els representants dels ciutadans, debaten i decideixen. Jo sóc en Jordi, però al Ple sóc el representant del Grup Municipal d'ERC-AM Torelló.
Comporta molta responsabilitat, però també respecte institucional, alcalde inclòs.

Video-post: Plats trencats (UGT)



Un vídeo interessant de l'UGT-SICO d'Osona sobre la vaga general.

dimarts, 21 de setembre del 2010

La crisi amb regust a frankfurts i hamburgueses

Entre frankfurts i hamburgueses casolanes es poden tenir grans converses, sobretot si hi poses salsa d'hamburguesa, mai igual que la del McDonald's imperialista, però prou bona.
Amb regust encara de la mostassa que inundava la salsitxa enorme vaig sentir una gran frase: "La vaga més bèstia des del crack del 29 i no tindrà cap culpable. La crisi se'ns mostra com un esperit vaporós". Bé, van ser dues frases.
És ben veritat. Patim una gran crisi econòmica, d'aquelles sistemàtiques que ens han de portar a un nou escenari, on la cobdícia especuladora s'ha emportat per endavant un tret identitari dels catalans: les caixes, un model únic i que molts observadors internacionals "al.lucinaven" (no trobo cap paraula millor).
Ens hem d'ajustar el cinturó, hem de congelar pensions, retallar sous i despesa pública, retallar (o aniquilar) plantilles dels sector industrial i fer plans de salvament del sector financer. Per arribar on?
La societat paga la crisi. La societat... tots! però qui és el responsable? qui ha d'assumir la responsabilitat?
Ah, sí... el 29 de setembre hi ha vaga general. Demanarem responsabilitats als causants? Sabrem dirigir les proclames?
Com diu el clàssic, "La verdad está allí fuera", serem prou valents per acceptar-la i fer-hi front?

dimecres, 15 de setembre del 2010

La columna a Naciódigital, ara als dimecres


Ja fa unes setmanes que escric a Naciódigital una columna. Primer ho vaig fer cada dos dissabtes a partir d'avui ho faré dimecres, cada quinze dies.
Avui podeu llegir: "La sociovergència ens vol acollonir", sobre la creació d'un estat de por davant la independència, abans eren els tancs ara és la fractura social.
Altres articles publicats són:

divendres, 10 de setembre del 2010

Actes de Torelló per l'11 de Setembre

Divendres, 10 de setembre
Vic
-Participació de la Fidelíssima Companyia Josep Vila (columna Vall del Ges) en els actes unitaris de la Comissió 11 de setembre d’Osona
Sortida a les 8 del vespre de davant La Central (al carrer Manlleu de Vic)

Dissabte, 11 de setembre
Torelló
-A les 10 del matí concentració a la plaça de la Vila. Hi haurà esmorzar per a tothom
-Cercavila reivindicativa fins al monument de Rafael Casanova. Amb la participació de les colles geganteres i els grallers dels pobles de la Vall del Ges
-A les 12 ofrenes florals al monument de Rafael Casanova i parlament a càrrec de Joaquim Albareda, professor d'història moderna a la Universitat Pompeu Fabra.

ORGANITZA: Comissió 11 de setembre de la Vall del Ges, Ajuntament de Torelló

dijous, 9 de setembre del 2010

Novetats blocaire de per aquí: Isaac Peraire i Arnau Jaumira

Aquests dies han sorgit dues novetat a blogosfera de per aquí, que m'agradaria destacar.
La primera és la renovació del bloc de l'Isaac Peraire, candidat d'Esquerra a Prats de Lluçanès (per això no parlo d'Osonosfera, no crec que li fés gràcia), portaveu regional de les JERC, dinamitzador juvenil de Vic i geganter. Us recomano que hi feu un tomb (malgrat que m'hagi deslinkat... hehehehe) i hi trobareu diferents recursos a més del text com un canal Youtube o galeries de fotografies.
L'altra novetat és la del bloc de l'Arnau Jaumira, que s'estrena amb un apunt comparatiu entre els Manel i els Amics de les Arts, que sembla que siguin els Blur i Oasis o Beatles i Rollings del panorama català, per la dicotomia, sobretot entre els fans que hi ha.
Si l'Arnau escriu només que sigui la meitat de bé que com tira les fotografies, serà un gran bloc. El bloc és Culdegot.blogspot.com.

dimecres, 1 de setembre del 2010

L'independentisme en el mite de Saturn


Hi ha un mite de l’època antiga que explica que el déu Saturn devorava els seus fills. Era una mesura per mantenir l’hegemonia del poder per part de Saturn; no volia que cap dels seus fills el substituís.
Amb l’hegemonia absoluta i eterna de Saturn, l’ordre establert era inqüestionable, però també la fortalesa d’aquest. Qui plantaria cara a qui devora el seus propis fills?

Però la por als fills perquè et destroni porta a l’estancament i al col•lapse, amb tints de paranoia, ni que siguis Cronos (el nom grec del déu Saturn) el temps no es pot aturar.

Zeus, un dels fills de Cronos es va poder escapar i va acabar amb el poder de Cronos que va ser expulsat del Cel.

Davant de l’actitud política de devorar els fills per perpetuar-se en el poder, hi ha la de devorar el pare per aconseguir el poder. És a dir, l’aniquilació constant de qui ocupa el poder des de la base.

Si devorar els fills per mantenir-se al poder, porta a un estancament dins un ordre estricte i inqüestionable, devorar constantment els pares per aconseguir el poder, porta a la crisi i el desordre constant, a una debilitat que acaba en qualsevol capacitat per portar a terme una empresa ambiciosa.

Els projectes polítics demanen un procés dinàmic que permeti mantenir l’ordre i la fortalesa en una realitat canviant. Els projectes polítics, com l’independentisme, demanen la no obsessió pel monopoli del poder, però tampoc perdre el respecte al fort i a la seva trajectòria.

L’independentisme català no es pot permetre devorar constantment els fills ni els pares.