Finançament: filtracions, pressions i dubtes

..

Ahir al vespre quan estava penjant un article al bloc per avui, rebo un sms i algú m'obre el xat del facebook gairebé alhora: "has vist El País digital? ja hi ha proposta de finançament".
Això vol dir que no vaig penjar l'article i que he esperat a veure com evolucionaven els fets.
Al matí he anat a l'estrena de la Rosa Altimiras com a coordinadora de la Catalunya Central de l'ICD, en un acte amb la presidenta de l'ICD, Marta Selvas, i del director de serveis territorials de Barcelona, Josep González-Cambray.
Havent dinat he fet un tomb pels mitjans de comunicació en busca de quines reaccions hi ha hagut al respecte.
Tot plegat, em fa pensar en el que va fer Tarradellas després de tenir una reunió amb Suárez sobre el restabliment de la Generalitat. Va anar fatal, però el Molt Honorable, amb un somriure, va dir a la premsa: "ha anat perfecte". La qüestió era posar la pressió al contrincant.
Que ahir la filtració fos a El País, vol dir que la filtració era del PSOE i que volia posar pressió damunt el PSC i la resta de partits catalans.
La Vanguardia es mostra optimista, fins i tot ens ensenya un conseller Castells optimista vers Esquerra, malgrat la notícia digui que els republicans estan lluny d'acceptar la proposta.
Ja sabem ara a qui toca pressionar, oi?
A El Periódico hi trobem un Saura també bastant optimista i a l'Avui el ZP que fa content a tothom (o això diu!).
NacióDigital ens diu primer que Castells dóna quasi per resolt el finançament i set minuts després informa d'una nota de desmentiment del mateix Castells.
Jo ja vaig dir què pensava necessari per ser un bon sistema de finançament i Joan Puigcercós, també (mireu el vídeo).
De moment, el PSOE proposa més de 3000 milions d'Euros a partir de més enllà del tercer any, que és el que marca l'estatut.

Solidaritat convergent? Yes we can!

De rescitlló, al facebook, llegeixo que CDC engega una campanya solidària que s'anomena "Convergència Solidària. Si sumem, podem".

Aquesta campanya consta de recollir productes alimentaris i de necessitat per gent que ho necessiti. La recollida es fa als locals de CDC. Ho explica Artur Mas en les webs territorials convergents.

A primera vista, sembla una iniciativa social interessant, de solidaritat. Però per què? Per què aquesta mobilització? Per solidaritat?

Que jo sàpiga, CDC és un partit política que basa la seva activitat en la capacitat de treure electors a la seva causa. Com tots els partits. Això és un partit polític.

Un partit ha de recollir roba i aliments pels necessitats en temps de crisi? Un partit ha de posar les seves sigles damunt d'una campanya solidària com aquesta?

No seria millor que CDC mobilitzés als seus militants perquè col.laborin en la recollida de roba i menjar que, per exemple, fa Càritas? O que en les institucions on és present plantegi un banc d'aliments i de material de primera necessitat?

La iniciativa de CDC em fa pensar en les grans multinacionals o caixes i bancs que fan projectes socials, gairebé sempre per una qüestió estratègica de màrketing...

Potser molesta algú, però aquesta campanya la trobo d'un oportunisme impresionant, aprofitant un context de crisi per sumar (vots). Ja ho diuen: "si sumem, podem". Yes we can!

La senadora Montserrat Candini hi escriu a favor: Convergència solidària

Albert Badia hi escriu en contra: OXÍMORON 3. CONVERGÈNCIA SOLIDÀRIA i llufes inocents unides

Una altra versió de Salvador Grifell: "Si sumem, podem"

3 enllaços: la LEC i la Plaça Nova de Torelló

Avui us vull proposar la lectura a través de tres enllaços.

Un és de tema local de Torelló, sobre la nova Plaça Nova (valgui la redundància), on està a l'aire un mètode de treball participatiu, que fa tuf que serà informatiu... una gran diferència, sí senyor! Per això voldria que llegissiu l'apunt del bloc de l'Albert Soldevila, company meu com a regidor d'ERC-aM Torelló: Procés participatiu per la nova Plaça Nova MENTIDA!!!

Per altra banda, s'ha aprovat al LEC, la LLei d'Educació de Catalunya, la primera. El diputat republicà Josep Maria Freixanet, en una exposició apassionada (de qui s'estima l'educació) i amb molta càrrega política va aixecar polseguera en les files espanyolistes, El Mundo va inspirar-se en la última frase del seu discurs per fer una editorial. Freixanet va dir que "amb la LEC es construiex Estat, Estat Català". L'editorial es titula: Una ley que aleja a Cataluña de España

Podeu llegir la seva argumentació en el seu bloc: Amb la LEC construïm estat, Estat Català (i inclusiu)

Cop d'estat a Catalunya per voler modificar l'estatut

Un grup de Mossos d'Esquadra va assaltar el Palau de la Generalitat i va arrestar al President de Catalunya per intent colpista.

Indignat, Maragall, recriminant que els uniformats no responien als interessos del poble, va entrar al cotxe, sense sirenes, de color fosc amb els vidres fumats.

D'incògnit, doncs, la policia catalana va traslladar el Molt Honorable fins a la frontera catalano-andorrana, on Pasqual Maragall va ser deposat després d'anunciar que faria un Estatut nou.

Tot seguit, el cap dels Mossos va sortir a TV3 per anunciar que la policia catalana havia fet dimitir al President de la Generalitat per intent de cop d'estat per voler fer una reforma estatutària modificant l'estat vigent de la legalitat estatutària. Es crearia un govern de transició fins a convocar noves eleccions on s'escollís un govern que respectés l'estatut actual i no intentés modificar-lo, o també seria deposat per les armes per colpista.

Pasqual Maragall, des de l'exili andorrà, va dir que només feia que seguir els tràmits legals per la modificació estatutària i que no havia deixat de ser el president legítim de Catalunya.

Aleix Vidal Quadras, president interí de la Generalitat va declarar que "qui vulgui canviar l'estatut tindrà la mateixa sort que Maragall".

Voler canviar un estatut o una constitució per la via legal és colpisme?

RAC-1: Cop d'Estat a Honduras, d'Esther Vera

CatalunyaPress: L'ONU exigeix la immediata restitució de Zelaya

La Vanguardia: El Congreso de Honduras suspende algunas garantías durante la aplicación del toque de queda

Nació Digital: Les JERC es mobilitzen contra el cop d'estat a Hondures

ABC: "Quien se salte la Constitució correrá la misma suerte que Zelaya"

Noti Uno: Crisis en Honduras: Zelaya asegura sigue siendo Presidente pese a golpe de estado

Wikipèdia: Hondures

Avui s'aprova la LEC, amb participació osonenca

Avui, per Josep Maria Freixanet, alcalde d'Ololst i diputat d'Esquerra Osona al Parlament de Catalunya, segur que és un dels dies més importants de la seva vida política.

El Parlament del nostre país aprovarà la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), la primera llei educativa de Catalunya. És la principal llei d'aquesta legislatura sens dubte.

En Freixanet com a mestre i director que ha estat ha d'haver estat molt especial ser el portaveu d'Esquerra en la ponència de la LEC, participant en les negociacions i aconseguint una bona llei com aquesta, que a més ha sumat el principal partit de l'oposició i del Parlament, CiU. Malgrat ICV se n'ha despenjat...

Qui hagi volgut haurà pogut seguir la LEC des del bloc del Josep Maria Freixanet, on en algun apunt s'hi han creat debats interessants en els comentaris, com en aquest cas de pur web 2.0

Només em queda felicitar al Freixanet per la feina feta.

L'alcalde sorneguer pregunta a l'opoisicó

Quan Miquel Franch, l'alcalde socialista de Torelló, somriu per sota el nas quan algú de la oposició parla és que o la Flora Vilalta (bloc) li ha fet algun dels molts comentaris fa quan parlem els de l'altra banda o és que en porta alguna de cap.
El somriure sorneguer va prendre el rostre de Franch quan vaig parlar del Club com a equipament per a joves (que sembla que li molesti que ens posem d'acord amb això, finalment!).
Uns minuts després, un cop s'havia acabat el torn de precs i preguntes de l'oposició, l'alcalde va protagonitzar un fet històric. Sembla que per primera vegada a la història del Ple de Torelló, l'alcalde va fer una pregunta al cap de l'oposició, és a dir, a mi.
Amb una mirada brillant em va preguntar sobre la visita del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, a la futura Oficina Jove d'Osona, a Vic (vegeu vídeo). Temia (però no gaire, que somreia!) que no es dupliqués el que ja es fa des dels municipis.
Així doncs, em vaig haver de canviar el barret i posar-me el de la Secretaria de Joventut i explicar el treball en xarxa que plantegen les oficines joves que estem impulsant. La veritat és que em vaig esplaiar força, sí senyor. El servei d'habitatge, el de salut, el de treball, el treball en xarxa...
Potser l'alcalde s'ha avorrit, perquè ha perdut el somriure sorneguer. Potser no era aquella la resposta que esperava... és que no estic acostumat que l'alcalde em faci un prec o una pregunta...
Bloc d'Esquerra: L'impost perdut (amb frivolitat)
El Ple a la web d'Esquerra:
Esquerra demana un procés participatiu real per la nova Plaça Nova
Desacord amb iniciatives urbanístiques de l'equip de govern
Esquerra no comparteix doblar la beca Segimon Serrallonga en temps de crisi
S'aprova el reglament del Consell Escolar Municipal amb 8 esmenes d'ERC
L'equip de govern rectifica en l'ordenança d'ocupació d'espai públic

Videopost: La sociovergència i el batxillerat nocturn de Vic

..

La setmana passada, hi va haver Ple al Consell Comarcal.
Tot va anar prou ràpid fins al final, quan PSC i CiU van presentar una contramoció a la presentada per ERC per la millora del batxillerat nocturn i el manteniment del mode presencial, reforçant el no-presencial, però complementant-se.
Podeu veure el vídeo de més amunt, que és la notícia de El 9 TV, i si voleu, a Osona.com hi trobareu els audios on el conseller Colomer, del PSC, tracta al batxilerat nocturn presencial com de "rèmora paliativa"... déu ni do!
Bloc d'Esquerra: Josep Colomer: Petits grans canvis del PSC en contra el batxillerat nocturn presencial

Un dia de barrets, però no casa de barrets!

Ahir va ser un dia llarg i ple de contingut.
Vaig començar en la jornada de treball sobre el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCAT) amb tècnics i polítics d'Osona, vàrem fer l'obertura amb el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí.
Després, amb la Gràcia Ferrer, regidora de Vic, l'Eugeni i el David Ricart, també de la Secretaria vàrem fer una visita d'obres a La Farinera, on a principis del 2010 hi haurà d'anar la Oficina Jove d'Osona.
Tot seguit vàrem anar a la Universitat de Vic, on es va inaugurar una exposició sobre Algèria per acabar fent una reunió amb membres del rectorat a l'entorn de l'Oficina Jove i l'emprenedoria.
Per acabar la meva tasca d'adjunt a la Secretaria de Joventut per la Catalunya Central, vàrem anar a la cloenda de la jornada de treball del PNJCAT.
Un dinar amb un regidor de joventut de la comarca va fer d'intermedi a la feina a la seu comarcal d'Esquerra per després anar al Ple del Consell Comarcal, a defensar infructuosament el batxillerat nocturn presencial de Vic enfront la sociovergència; fer un sopar ràpid i acabar el dia fent reunió amb la gent d'Esquerra de Torelló...
Quantes coses i quants barrets... De moemnt, però, la meva vida no és una casa de barrets!

Un esclat de cultura popular a Torelló: Sant Joan

La revetlla de Sant Joan aTorelló va ser un esclat de cultura popular real, que reeixí des de la base, des de la ciutadania i diverses entitats.
Els sardanistes, els geganters i grallers i els Diables de Ges van fer de la Festa que relliga els Països Catalans a l'entorn del foc i la cultura popular un punt de trobada dels torellonencs, relligant la festa amb la reivindicació, enmig d'un ambient multigeneracional. I tot amb l'esforç del Casal Català la Desperta i Tradicat.
De nou, Torelló ha demostrat que és un poble culturalment viu, amb unes energies que ningú ha de gosar posar-hi portes al seu camí, que ha de ser imparable.
En algun plens municipals, com quan es va aprovar el Pla d'Acció Cultural, com a portaveu d'Esquerra he dit que Torelló pot esdevenir un referent a nivell nacional (Països Catalans). En les cadires governamentals han apareguts somriures. A mi, aquests somriures sorneguers són els que em fan riure...

Per un no mal finançament: Ordinalitat

Això és com l'obre de la Seu, que mai s'acaba. Això és el finançament.
Hom gairebé ja no se'n recorda de quan es va aprovar l'Estatut al Parlament (i quan es va retallar en una nit monclovita...). Ja fa temps... i a principis d'aquest any ja hauríem hagut de tenir nou finançament.
Es parla per tot que hem de tenir un bon finançament. Mala peça al tel.ler, doncs, de Madrid segur que no ens bé cap de bo. Per mi el bo seria el concert econòmic, recaptar els impostos aquí i pagar per serveis prestats. Bé, el millor de tots seria el d'un estat sobirà...
Ara, però que no sembla que a curt termini hem de viure un procés d'autodeterminació que ens porti a la independència, el què espero del nou sistema de finançament és que com a mínim no sigui dolent. I què és un sistema que no sigui dolent? doncs el que respecti el principi d'ordinalitat.
Què és el principi d'ordinalitat? doncs el principi que fa que Catalunya no passi de ser la 2a o la 3a comunitat a pagar més a ser la 8a o 9a novena a cobrar. El que passa ara...
Seguir aquest principi seria un atenuant de l'espoli fiscal (malgrat que no l'aturaria, però l'estatutet de Mas i ZP dóna pel que dóna...).
Els catalans fa massa temps que perdem llençols en cada bugada, i el de l'ordinalitat no ens podem permetre perdre'l...
Però repeteixo, això no és garantia d'un bon finançament, sinó que no sigui un mal finançament.
Elisenda Paluzié: Ordinalitat (2009)
Bloc No a l'Estafatut: Cau l'últim mite de l'estafatut: el principi d'ordinalitat (2006)

Passant comptes per justificar un pacte

..

El dimecres de la setmana passada la sociovergència de Torelló, liderada pel socialista Miquel Franch, va "passar comptes", o millor dit: va intentar justificar el seu pacte de govern, el de PSC i CiU.
Van parlar molt del passat i de grans projecte (desdoblement de la línia de tren inclosa ! com a acció de govern municipal...) d'un futur llunyà, del present poc. Final d'etapa.
Podeu llegir-ne un anàlisi de l'acte al meu bloc d'Esquerra: La sociovergència passa comptes (cliqueu aquí)
Per cert, varen parlar que s'havien portat a terme més del 50% dels compromisos del pacte de govern, però algú sap quin va ser el contingut del pacte entre PSC i CiU, entre Miquel Franch i Lluís Bassas?
En aquest apunt, he posat el vídeo del Ple on s'aprovava el cartipàs del pacte CiU i PSC i les retribucions, hi havien alguns dubtes...
Si voleu veure la versió oficial, podeu llegir la notícia a la web de l'ajuntament: L’equip de govern fa balanç de la gestió a mitja legislatura

Vicenç Ferrer, al servei de la humanitat

Vicenç Ferrer (wiki) ha mort aquests dies. Un cooperant o un sant, una ser humà al servei de la humanitat, començant per els més dèbils.
Vilaweb: Vicenç Ferrer, l'intocable català
Web de la Fundació Vicenç Ferrer
TV3.cat: Terribas entrevista Vicenç Ferrer

2a Trobada de l'Osonosfera

Ahir vàrem, en un dia molt tecnològic, vàrem presentar la 2a Trobada de l'Osonosfera, dels blocaires de la comarca d'Osona.

Ho vàrem fer a Taradell, a la Plaça del Twitter (com podeu veure a la fotografia... hehehehe), perquè volem posar especial atenció a l'ús del Twitter, com a eina 2.0.

Si us voleu inscriure a la 2a Trobada de l'Osonosfera, cliqueu aquí. Es farà el divendres 19 de juny amb sopar inclòs.

Blocaires d'Osona, us hi esperem!

Noves tecnologies, per un bon ús

Avui a la Secretaria de Joventut hi estem fent una jornada sobre l'ús responsable del que se'n diu les pantalles: Internet, les videoconsoles, la televisió.
Tota aquesta tecnologia es ha aportat moltes coses, com la democratització (bé, una major...) de la informació, cultura o, no poc important, oci.
La frontera del mal ús és molt prima, és possible traspassar-la sense adonar-nos en, fer que una eina que és social, ens converteixi en autistes, o que visquem una realitat virtual paral.lela i alienada de al real.
Les noves tecnologies tenen una gran potencialitat, però com tot, se n'ha de fer un bon ús. Ep, i amb això no podem caure en el paternalisme ni en el fatalisme. S'ha de dotar als joves (i no tant joves) de les eines per ser prou crítics (de criteri!) per fer aquest bon ús. Les noves tecnologies no han de fer por, al contrari.
Quan ens vàrem proposar de fer una jornada en l'àmbit de la salut jove vàrem creure que era necessària una que tingués un contacte amb la realitat actual, i el tema de les pantalles n'és un. En tallers que realitzem a secundària, el de les pantalles ha estat un dels que hi ha més oferta. Sovint es dóna la paradoxa que Internet i les noves tecnologies estan plenament normalitzades en els alumnes i en canvi en part del professorat són desconegudes, o conegudes superficialment.
La inscripció i l'assistència a la jornada no posa en dubte l'encert de la jornada i l'interès de la matèria.
Jove.cat. Tecnologies
Bloc de Jordi Casals: Grand theft auto (GTA), una amenaça social?

Burocràcia

Diu el clàssic que l'Estat es defineix perquè és el subjecte que té el monopoli de la violència.
També podríem dir que qui té el monopoli de l'Estat és la burocràcia, la que sempre hi és, governi qui governi.
La burocràcia ha estat denunciada des de Kafka (a vegades no sabem si són més surrealistes les seves novel.les o la mateixa burocràcia) fins a Trotski, passant pels llibertaris i llibertarians (que veuen en la fi de la burocràcia, la fi de l'Estat).
Això de la burocràcia té molt de metafísic, per la seva omnipresència insubstancial però invasora. Es fica per tot arreu per controlar cada pas. Des d'entrar una petició o un document, tant se val la complexitat. Un membre de l'administració pot estar mesos i anys per aconseguir un bolígraf punta fina. Diuen que hi ha ciutadans que han tardat anys a trobar la finestreta correcta...
Els servents de la burocràcia són molt antics, des dels mandarins als funcionaris actuals, passant pels soviètics.
Els primers, els mandarins, tenien una llengua pròpia per ostentar el monopoli del saber i l'accés a la burocràcia. Els darrers, els soviètics, van esdevenir la classe social que va suplantar a la burgesia com a classe dominant (no va pas ser el proletariat, i ca!).
Els actuals sovint són víctimes del mateix sistema burocràtic, que sembla esdevenir un organisme viu amb afectes anestessiants... També cal dir que hi ha una resistència interna dins el sistema burocràtic, però la resistència és molt complicada. Són uns herois!
El fil històric de la civilització humana no és la lluita de classes, ni la moral, ni la creació de riquesa, ni el nacionalisme... no! és la burocràcia!!