Sostres, Salvador

Pijo, de casa bona, amb passat sociata i present convergent, amic de prenafeta i amant de ministres socialistes, putero i au nocturna, enamoradís i llibertí, capritxós, sibarita, classista i nacionalista, neocon per qüestions de classe, de ploma afilada i llengua esmolada, amant de les dones i enemic del feminisme, independentista anti-espanyol i odia el meu partit més que al PP i Ciutadans junts. Masoquista literari sóc.

M'agradava llegir-lo en paper, en l'apartat d'Oci i Consum (sic) de l'Avui, en el seu bloc és massa poc autèntic.

L'aspirant etern a enfant terrible nacional li han fotut una cossa allà on li agrada ell envestir. Al cul, al seu egòlatra cul.

Dogmàtic polític, heterodoxa ciutadà, persona lliure pervertida per la televisió consumista amb tuf de brossa. El pretenciós projecte de Josep Pla en els temps del Sardà i la Milà.

Catalunya queda incompleta sense la columna publicada, a internet hi som tots, en el paper els escollits (pels qui escullen).

Em sobres a la tele, em faltes al paper.

Wiki del Sostres. Bloc del Sostres

Articles seus:

Classista

xenòfob

Contra Saül Gordillo

Homòfob

Anti-feminista

L'últim

... i El mític!!!!!

Apostem per la cultura de l’esforç i el mèrit

Foto: Osona.com

Aquesta setmana, hem presentat a nivell de la Catalunya Central, a l'Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic, l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil de Catalunya.

L'Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut, i un servidor vam estar acompanyats pel Delegat del Govern a la Catalunya Central, en Jordi Fàbrega, i l’adjunt a la rectora de la UVic, en Joan Masnou.

A l’auditori hi va haver des d’alcaldes i regidors, consellers comarcals i tècnics de joventut i promoció econòmica a representats sindicals i de l’àmbit empresarial i joves emprenedors.

El Secretari de Joventut va exposar les línies estratègiques de l'Acord i els objectius, per acabar obrint un debat a l’entorn de la crisi de valors de la nostra societat, el paper de la formació i els drets laborals adquirits durant els anys pels treballadors i la precarietat dels joves en el mercat laboral.

Malgrat que l'Acord és un paquet de mesures (més de 200 milions en pel període 2009-2012) estructurals sobre l’ocupació juvenil, la conjuntura de la crisi va impregnar el debat. I és que aquesta crisi profunda que es pateix globalment i nacionalment, a les comarques centrals amenaça en trencar l’estructura productiva (i social) que fins ara coneixíem.
Un dels factors que ha castigat més els joves en l’ocupació en els últims temps és la precarietat laboral, amb contractes que no faciliten ni l’adquisició d’experiència ni la construcció d’una trajectòria professional i personal.
Però si a més i sumem que hi ha hagut un desequilibri entre la formació dels joves i la qualitat dels seus llocs de treball, podem veure que ens hem instal·lat en una situació on el valor de la formació dels joves no es preua.
Joves que abandonaven la seva formació als 16 anys, en èpoques de vaques grasses no tenien cap problema per trobar feina i no mal remunerada. Ara bé, són aquests els que ara, en època de crisi pateixen més l’atur.
Necessitem una societat que aboqui a l’àmbit privat i al públic, a d’econòmic i al social, a apostar per un model de societat basat en els valors de la qualitat, del respecte als drets laborals, però de respecte a la formació i fer-ne un reconeixement no sols moral (estètic?) si no també econòmic.
S’ha de valorar el fet que els joves es formin, a la universitat o en cicles formatius.
Catalunya ha d’apostar per la cultura de l’esforç i del mèrit. I això vol dir que tingui el seu reconeixement i que es fomenti la formació.Traçar línies estratègiques i actuar en l’àmbit de l’ocupació juvenil segur que és actuar en el futur model productiu i social del nostre país.

Article publicat a Osona Comarca

El 9 Nou: L'oficina comarcal de joventut d'Osona, la primera de la Catalunya Central, aplicarà mesures per incentivar l'ocupació juvenil

Osona.com: L’Oficina de Joves d’Osona s’obrirà el 2010

Vídeo-post: Presentació de l'Acord per l'Ocupació Juvenil de Catalunya, a la UVic. L'Oficina Jove d'Osona la primera mesura a la comarca (El9TV)

Vídeo: El9TV

Per la qualitat de l'ocupació juvenil, una aposta de futur

Avui hem presentat, a nivell de la Catalunya Central, a l'Aula Segimon Serrallonga de la UVic l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil (document).
L'Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut, i un servidor hem estat acompanyats pel Delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, i l'adjunt a la rectora, Joan Masnou.
A l'auditori hi ha hagut des d'alcaldes com el Jaume Mas, de Calldetenes, o la Montse Barniol, d'Alpens, a regidors com la Gràcia Ferrer (bloc), el Jordi Pratdesaba, l'Isaac Peraire (bloc), el Manel Romans, el Marc Fontserè o la regidora de Capellades; així com el Conseller Comarcal de Joventut del Bages, el Ferran Aguilera, i un tècnics municipals de les comarques centrals, tant de joventut com de promoció econòmica. També hi ha hagut representats sindicals i de PIMEC, a més de representats d'empreses i joves emprenedors.
El Secretari de Joventut ha exposat les línies estratègiques de l'Acord i els objectius, per acabar obrint un debat a l'entorn de la crisi de valors de la nostra societat, el paper de la formació i els drets laborals adquirits durant els anys pels treballadors i la precarietat dels joves en el mercat laboral.
Malgrat que l'Acord és un paquet de mesures (més de 200 milions en 3 anys) estructurals sobre l'ocupació juvenil, la cojuntura de la crisi ha impregnat el debat. I és que aquesta crisi profunda que es pateix globalment i nacionalment, a les comarques centrals amenaça en trencar l'estructura productiva (i social) que fins ara coneixia.
Traçar línies estratègiques i actuar en l'àmbit de l'ocupació juvenil segur que és actuar en el futur model productiu del nostre país.
Web de Joventut: Presentació de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a la Catalunya Central

Vídeo-post: 13 D, Osona decideix

Enquesta: sistema electoral català. Tu, què vols votar?

Sembla que s'ha obert el debat sobre el sistema electoral català.

És un tema pendent des de l'aprovació del primer estatut, on s'establia que Catalunya podria tenir una sistema electoral propi. De moment anem seguint el model espanyol, amb circumscripcions provincials i amb un sistema proporcional, però que sobrerepresenta el "territori" enfront de la zona més poblada, per una qüestió d'equilibri territorial.

Catalunya ha viscut el debat permanent entre "una persona un vot" i el tenir en compte els desequilibris demogràfics i donar veu al territori.

Ara, però, se n'ha obert un que és el de l'elecció dels diputats.

Fins ara s'ha fet amb unes llistes bloquejades que han dissenyat els partits.

Però hi ha alternatives, com ara votar els candidats que es vol en una lista d'un partit desbloquejada, votar els candidats a diputats d'entre totes les llistes (podent votar un del PSC, dos de CiU i tres d'ERC, per exemple) o fer circumscripcions petites (posem per cas uns districtes lectorals cada 50.000 persones amb dret a vot) on s'elegiria un sol diputat, el més votat.

Les lleis electorals no són neutrals, com tampoc el disseny de les circumscripcions o districtes electorals.

Una sistema proporcional (el % de vots indica més o menys el % de diputats) facilita que hi hagi pluralitat de partits al Parlament, representant millor la pluralitat política del país i tenint en compte les minories polítiques.

El sistema majoritari (qui guanya en un districte, guanya tota la representació) promociona el bipartidisme.

Hi ha qui parla, però, de fer un sistema mixt, majoritari i proporcional, que permeti elegir diputats de la llista d'un partit i que també puguis votar els candidats que tu vulguis d'una forma directe.

Proposta de Ciutans pel Canvi

Wikipèdia: Sistema electoral

Crònica.cat: El futur sistema electoral català s'inspira en el model mixt alemany

El Periódico: Montilla pacta amb Mas llistes electorals per districtes

Participa a l'enquesta que hi ha a la columna dreta!

ICV i CiU: Catalunya nació de "quita y pon"

Ara resulta que s'ha muntat un escàndol perquè es va posar traductors en una visita d'una delegació nicaragüenca al Parlament de Catalunya.

El castellà el saben parlar tots els diputats, però la llengua pròpia de Catalunya i d'ús normal al Parlament és el català (amb algunes excepcions, normalment de Ciudadanos).

S'ha de negar el dret a un diputat català a parlar la llengua pròpia del seu país en seu parlamentària? Jo crec que no, durant massa segles el català ha estat bandejat de les institucions públiques.

PP i Ciudadanos s'han esgargamellat! El PSC parlen d'igualtat de llengües oficials al Parlament (que la demanin al carrer i a la premsa també! i que no oblidin quina és la llengua "pròpia" del Parlament i el dret als diputats de no haver de canviar de llengua) i l'ecosocialista Lluís Postigo i el convergent Fernández Teixidor (ex-CDS)(wiki) diuen que en moments de crisi això no toca.

Algú coneix alguna altra nació de quita y pon (i sense traductor!) , com proposen ICV i CiU en aquest tema? Jo no.

Quina nació normal precindeix dels drets lingüístics perquè hi ha crisi? Que tothom parli en anglès al Parlament Europeu, que hi ha crisi! Què hi dirien els espanyols i francesos?

En moments de crisi, saben quan retallaria jo? 9 milions d'euros anuals

Article de Josep Maria Sòria: País maravilloso, on ens convida a aprofundir en una deconstrucció nacional que no aplica a Espanya...

Sobre Fernández Teixidor: apunt de Jordi Castellana i aquest fil a El Racó Català

Giragonses sanitàries a Torelló

La desaparició de les urgències nocturnes de Torelló

... culpa de Vic, Manlleu i ERC!

La desaparició de l'ambulància medicalitzada ja és un fet

... després de negar-ho durant setmanes!

I ara...

Un hospital a Torelló ?

Vídeos de El9TV

Bloc d'Esquerra: Hospital: opció real o cortina de fum?

Cris a Osona 3: mobilització

Josep Maria Alvarez (UGT) donant suport a les consultes sobre la independència que es faran a Osona al 13D, a uns activistes de Torelló

Dissabte va ser un dia de movilització dels sindicats d'UGT i CCOO d'Osona, amb una concentració al matí al parc Jaume Portell, amb un seguit d'activitats, parlaments dels líders sindicals dels dos sindicats de la comarca i nacionals i, finalment, amb una manifestació fins a la plaça Major de Vic.
Les reivindicacions que s'hi varen sentir ja ens les van transmetre en la reunió que hi vàrem tenir Esquerra Osona a Torelló i també les vàrem poder sentir en la concentració que els dos sindicats varen fer a davant l'Oficina de Treball de Vic: respostes de les administracions, fer front a la desindustrialització d'Osona i apostar per reforçar la formació, amb un paper central de la UVic.
Hi ha qui va dir que hi havia poca gent. Segurament és veritat, sobretot si tenim en compte que la crisi que patim és profunda i que fa tremolar els fonaments del sistema productiu de casa nostra, tant a nivell nacional com comarcal.
Aquest cop hi havia representants de tots els partits comarcals (a excepció de la PxC) i algú em va fer notar que era l'únic de Torelló. Aquest qui, era de Torelló.
Feia una mica de feredat adonar-se com la gent amb qui ens creuàvem mirava la manifestació amb ulls distants. Potser els temps de les mobilitzacions ja ha passat, potser ens hem acostumat tant bé que no som conscients que la crisi que ja no planeja damunt nostre, si no que ja ha aterrat, és de les que s'estudiaran en els llibres d'història.
Una consigna de la mobilització era clara: que no paguin la crisi sols els treballadors. Jo hi afegeixo que n'hem de sortir plegats, i és una llàstima que la concertació entre patronal i sindicats no arribi... exceptuant algun cas, com l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil.

Galeria de fotos d'Adrià Costa, Osona.com

Corrupció i blocs

La corrupció de (presumptes) corruptes que estaven prop o dins de la política ha fet trontollar el fals terra de l'oasi català, la sociovergència de facto nacional.
Us deixo una lectura de diumenge al vespre a través de diferents bloc:
Ferran Camps: Corruptes tots
Daniel Mallén: Ara hi ha corrupció?
Saül Gordillo: Sociovergència o el nerviosisme amb Pretòria
Joan Ballana: Eslògans amb efecte boomerang
Iñaki Escudero: Polítics, votants, corrupció i democràcia
Joan Puigcercós: Els presagis de Miquel Sellarès
Jo vaig escriure: Desafecció, delinqüents, política, nació, catalans...

La crisi a Osona 2. Reunió amb els sindicats.

Vídeo de El9TV

La setmana passada, Esquerra Osona ens vàrem tornar a reunir amb els sindicats, després que establíssim un canal permanent de comunicació. En la primera reunió hi va ser present el Secretari General d'Esquerra, Joan Ridao.
La última reunió la vàrem fer a Torelló, un municipi especilament castigat en el seu teixit productiu per la crisi. Nombrosos EROs afecten a les indústries del municipi, que tenia un perfil industrial molt interessant. I a més de la indústria, cal comptar els efectes en els negocis a l'entorn d'aquestes empreses i en el sector de la construcció.
Osona ha doblat el nombre d'aturats en un any, arribant als 12.000 aturats. Difícilment es podran crear, com a mínim, la meitat de llocs de treball nous.
El mapa productiu s'està desconfigurant i la crisi econòmic s'aplica a la comarca, als nostres municipis.
Osona, com tot el país, cal que es redefineixi productivament, localitzar fil.lons nous de negoci i no només centrant-nos en el sector serveis, cal respectar el sector primari agrícola i sobretot no deixar que es desintegri el sector industrial.
Cal repensar la comarca. Però som un territori que pateix massa política de campanar.
Ara ens dotarem del Consell Econòmic i Social de la Comarca d'Osona, com una eina per coordinar-nos, planificar i, esperem, avaluar. La sabrem aprofitar?


El9Nou.cat: Els sindicats expressen a Esquerra les seves reserves cap al Consell Econòmic i Social
Osona.com: ERC i els sindicats parlen de la crisi a Osona
Ràdio Ona: ERC d'Osona es reuneix amb diversos dirigents sindicals per parlar de la crisi

Desafecció, delinqüents, política, nació, catalans...

La corrupció ha ocupat el debat política a casa nostra.

El supermagistrat Garzón (i no és cap heroi de còmic) va aterrar a Catalunya amb la Benémerita i va ocupar a la capital de la Catalunya real (expressió frívola com la que més) i va emmanillar a dos prohoms del pujolisme triomfants dels 80.
La sociovergència de la Catalunya dual pujolista a la presó a l'espera de judici i enmig d'una investigació profunda.
Presumpció d'innocència i judici públic prematur ocupen l'actualitat d'aquests protagonistes públics de la Catalunya política, dels segle passat o no.
I queda un regust d'intriga de Palerm en busca de l'ormetà les amenaces d'estirar la manta que va iniciar ja fa molt de temps (en realitat 4 anys) Maragall i el 3% i que de moment ha clausurat Pujol.
En una Catalunya frustrada amb la classe política fruit del desencant amb l'avort del salt qualitatiu nacional amb el procés estatutari bord i amb una crisi econòmica que les institucions nacionals (sense pressupostos nacionals) no poden resoldre (ni van poder prevenir).
Frustració política i empastifamenta de corrupció engendren la paraula màgica de la Catalunya post-estatutària: desafecció.
El regionalisme escanya els anhels nacionals i uns (presumptes) delinqüents empastifen la política i provoquen desafecció. Catalunya, catalans...
Nació Digital: Presó

PS: El "Barto" ja ha tancat el seu bloc... clica aquí

Reaccions sobre la moció a favor de la consulta a Torelló

vídeo de El9TV

Reaccions a la premsa sobre la moció de Torelló:
Ràdio Ona: Torelló diu no a la consulta sobiranista
Osona.com: Torelló tindrà una consulta popular encara que l'alcalde no la vulgui
Osona.com: Torelló vota «no» a la moció sobiranista
El9nou.cat: Els promotors de la consulta de Torelló consideren que la manca de suport municipal pot ser un estímul a la participació
ElTer.net: Torelló és el primer municipi d'Osona que vota contra la moció del referèndum
Vilaweb.cat: Torelló és el primer municipi d'Osona que no dóna suport a les consultes independentistes
Directe.cat: Els promotors de la consulta de Torelló consideren que la manca de suport municipal pot ser un estímul a la participació
Racó Català: Torelló tomba la moció en suport d'una consulta independentista
324.cat: Els promotors de la consulta de Torelló consideren que la manca de suport municipal pot ser un estímul a la participació

... i què en diu la web de l'ajuntament? clica aquí per veure la crònica.

I les últimes reaccions al Robot de Nació Digital

Torelló: no defallirem!

En el Ple del dilluns, com tothom deu saber, la sociovergència local va permetre que no s'aprovés la moció en suport a la realització d'una consulta sobre la independència a Catalunya.
Gràcies a aquest fet, Torelló té l'honor de ser el primer municipi (i de moment únic) d'Osona que no aprova la moció, malgrat haver-hi una suposada majoria sobiranista.
Ahir mateix, però, la Comissió 11 de Setembre de la Vall del Ges va reaccionar i va convocar una roda de premsa on afirmava que la consulta es faria igualment, malgrat no comptar amb el suport (moral, perquè material voldria dir que el virrei Rangel dissoldria l'ajuntament) de l'ajuntament.
Com va dir el portaveu, el Francesc Manrique, el fet que no s'aprovés la moció (i també perquè fos perquè un partit nacionalista ho havia facilitat), pot fer que la gent encara estigui més motivada a què surti bé la consulta, que sigui un estímul.
A Torelló no defallirem! que li quedi clar a tothom, els qui estem pel dret a decidir, els que volem que ens preguntin què volem ser els catalans, no defallirem.

"Això és Can Pixa!"

"Això és Can Pixa!", va exclamar la regidora (no diré quina, però segur que no era ecosocialista). Llàstima que no hi ha micros d'ambient...
El Ple de Torelló és "Can Pixa". Ho va dir per un fet concret o bé per un cúmul de fets?
Passem llista, doncs.
Era "Can Pixa" perquè s'havia debatut una moció en suport a una consulta sobre la independència?
Era "Can Pixa" perquè un partit ara nacionalista, ara sobiranista, ara ... (el que vulgueu) va decidir dividir el vot sobre la consulta sobiranista entre el sí i l'abstenció amb un lider amb mala cara, provocant que no s'aprovés?
Era "Can Pixa" perquè l'alcalde es va trobar, per sorpresa (la cara el va delatar, i ¿la sorpresa potser era el que provocava la mala cara del líder de CiU?), sent el botxí solitari de la moció sobiranista?
Era "Can Pixa" perquè hi havia gent als bancs de la sala de Plens?
Era "Can Pixa" perquè hi havia debat entre oposició i equip de govern, amb rèplica i contrarèplica?
Era "Can Pixa" perquè l'alcalde va intentar negar la paraula a un dels seus companys de govern?
Era "Can Pixa" perquè, quan parlaven l'oposició i algun soci de govern, l'alcalde es posava a parlar amb algú del costat ostentosament?
Era "Can Pixa" perquè l'alcalde imposava brevetat a l'oposició i els seus regidors de govern s'esplaiaven a gust (com ha de ser, tot sigui dit, només faltaria!)?
Era "Can Pixa" perquè el regidor d'Obres i Serveis es negava a treure uns contenidors que posaven en perill a vianants que volien travessar un carrer i els cotxes no els veuen?
Era "Can Pixa" perquè una regidora diu que es posen multes "quan es pot i quan no, no", sense explicar quan no i els motius?
O potser era "Can Pixa" perquè alguna regidora va exclamar "això és Can Pixa!"?
Potser sí que el Ple de Torelló a vegades és "Can Pixa"...

Sobre el Ple d'ahir:
Bloc d'Esquerra: On és la majoria sobiranista al Ple de Torelló?
La sociovergència no permet que s'aprovi la moció de suport a la consulta sobre la independència
Sense compromisos ferms sobre el dèficit en les taxes, Esquerra no pot votar afirmativament les ordenances fiscals
Soldevila i la mobilitat
Esquerra vota en contra del procés sobre la urbanització de la zona del C/Giravolt