Quatre dimensions del terratrèmol polític de Madrid

Un terratrèmol ha succeït en les eleccions a la comunitat autònoma de Madrid, és a dir a l'àrea metropolitana madrilenya, km zero de l'espanyolitat política i mitològica.

La contundent victòria d'Isabel Díaz Ayuso, actual presidenta regional pel PP, gairebé aconseguint la majoria absoluta dels escons de l'assemblea madrilenya i, sumant amb VOX, hi han 89 diputats d'un bloc de dreta extrema (i viceversa) que suposa gairebé una majoria qualificada en els estàndards parlamentaris occidental, vorejant el 54% dels vots. Tot a costa d'uns Ciudadanos que es desintegren i passen de 26 a 0 diputats i d'un PSOE que passa de 37 diputats a 24, empatat en escons però superat en vots per la reeixida escissió de Podemos d'Errejón, Mas Madrid (MM).

Aquestes eleccions tenen un impacte en diferents dimensions, veiem-ne algunes:

La dimensió del govern Sánchez: jugada mestra... fallida

Els estrategues de Pedro Sánchez, des de la Moncloa, calculen (erròniament o no) cada acció que fan i cada oportunitat que se'ls presenta (o forcen que se'ls presenti) per augmentar la força d'un PSOE de Pedro Sánchez que governa en coalició amb un soci incòmode (Podemos) i que depen dels vots al Congrés dels nacionalistes i independentistes bascos, catalans i gallecs. En un escenari de dissolució del bipartidisme clàssic espanyol, Moncloa veu que créixer per l'esquerra facilita perdre per la dreta a costa del PP i C's, que a més començaven a consolidar-se com un bloc postelectoral que permetia configurar majories alternatives on el PSOE havia guanyat en vots, com ara a Madrid. I és en aquesta regió capitalina on els cervells socialistes els semblava veure la baula dèbil del PP (i les aliances amb C's), amb una presidenta excèntrica (Isabel Díaz Ayuso) i poc coneguda a nivell estatal. A més amb l'etiqueta que havia estat escollida perquè el PP havia de perdre les eleccions i serviria de candidata pont i només la casualitat i la (mala)sort havia posat a Ayuso com a presidenta.

Sánchez doncs creia haver descobert la jugada mestra (sic) que el portaria, a través de mocions de censura a traïció per part de C's, a expulsar del poder regional al PP, trencar el bloc PP-C's, apropar C's i deixar de dependre tant de Podemos. Qui sap si tot en vistes de crear una inèrcia positiva que facilités avançar unes eleccions per guanyar-les clarament. El problema és que el passar del paper a la realitat, tot falla. I de la moció de censura a Madrid es passa a unes eleccions avançades amb un candidat socialista amortitzat i una candidata presidenta popular que entregada, tal evita Perón, a un populisme llibertarià acaba arrasant en els resultats deglutint a C's, amortitzant a un PSOE a Madrid i eliminant de la política a Pablo Iglesias líder de l'esquerra alternativa espanyola filla del 15M des de la seva elecció com a Eurodiputat al 2014, esquerra alternativa membre del govern de coalició de Pedró Sánchez.

Ara, Sánchez està inmers en una dinàmica negativa, amb un soci de govern derrotat i ferit (no se sap si de mort) i amb una formació alternativa per arribar a acords (C's) a punt de desaparèixer. Cada cop més dol i desprotegit al Congrés davant una dreta reanimada i una extrema dreta excitada.

 

La dimensió bipartidista: la pugna per l'espai de centredreta

En una Espanya on el seu km 0 irradia (i succiona) a bastament, aquests resultats han tingut un impacte, com mai, respecte a la política estatal espanyola. No hem d'oblidar que les eleccions són un avançament per part d'Ayuso al constatar-se una maniobra del PSOE amb Ciudadanos (C's), fins llavors aliat o soci de govern en les autonomies on governa el PP en minoria (Madrid, Andalusia, Múrcia i Castella i Lleó), per fer caure els governs populars a Madrid i Múrcia, a través de mocions de censura. La primera va ser sortejada amb un avançament de les eleccions per part d'Ayuso, a Múrcia diputats trànsfugues de C's van acabar entrant al govern regional. Aquestes maniobres, maquinades des de Moncloa buscaven arraconar i expulsar dels governs regionals al PP, trencar el bloc PP-C's i alhora assimilar electors del partit taronja. Una estratègia del PSOE de créixer en l'electorat a la seva dreta (i espanyolista) que permetés reforçar-se i així també debilitar la dependència amb Podemos i als partits nacionalistes de Catalunya, Euskadi i Galícia.

El resultat ha estat un fracàs, fracassant les mocions de censura, reforçant les aliances a Andalusia i Castella i Lleó (desautoritzant, des de les estructures regionals, de facto l'estratègia de la líder taronja, Inés Arrimadas), fent que el PP absorbís l'electorat de C's i consolidant (i normalitzant) un nou bloc més a la dreta format pels populars i VOX. A dia d'avui C's s'ha trencat a Múrcia, ha esdevingut residual a Catalunya, on en la passada legislatura va ser la formació més votada, a Euskadi existeix virtualment dins una coalició preelectoral amb el PP, i a Madrid i Galícia no existeixen.

 

La dimensió madrilenya: felicitat en temps de la COVID19

L'hostilitat de Moncloa vers el govern de Madrid ha estat molt evident, fins i tot la posada en escena conjunta de Sánchez-Ayuso amb banderes a dojo, formava part d'un camp de batalla polític a mort. A mort políticament, però amb morts en unes UCI col·lapsades.

L'agressivitat de Sánchez vers Ayuso ha acabat prenent formes de greuge territorial, per l'habilitat de la presidenta de Madrid per assimilar la regió capitalina en la seva figura i el seu govern, amb les seves maneres i decisions alternatives a la mitja espanyola i de les comunitats autònomes. Ayuso, davant la perversa dicotomia economia-salut en el marc de la pandèmia per la COVID19, va fer prevaldre l'economia no restringint l'activitat d'aquesta, que alhora permetia una sensació de normalitat (i d'oci) que en altres indrets de l'Estat Espanyol eren un record (i alhora una fita). Com s'ha vist, els madrilenys no han viscut aquesta realitat com un greuge vers ells, al contrari, la crítica cap a aquestes mesures les han vist com un greuge i com una amenaça a perdre aquesta "normalitat".

També hi podem afegir, com un exemple que simbolitza perfectament aquesta sensació de greuge permanent contra Madrid, l'anunci a bombo i plateret d'un acord (d'intencions) entre PSOE i ERC contra el dumping fiscal de Madrid (que es paguen massa pocs impostos, vaja). Un anuncia que porta el missatge que l'esquerra i els independentistes catalans volen fer pagar més impostos als madrilenys.

Mentre l'esquerra va acabar conformant un front-antifexista, que alimentava la mateixa VOX (que no s'ha vist absorbida per un rampant PP), el PP es situava en una posició de defensora i garant de la "normalitat". Dues polaritzacions, una de democràcia versus feixisme i una altra de restriccions imposades pel govern versus "normalitat" (Comunismo o Libertad), que ha guanyat la dreta.

 

La dimensió de Podemos: El martirologi de Pablo Iglesias

Podemos és fill de la facultat de polítiques de la Complutense i de les places ocupades pels indignats d'un sistema que havia aobcat els feliços anys de la bombolla immobiliària en una crisi habitacional i financera que va escombrar la societat ociosa de principis del segle XX. A Espanya aquest sistema és el del Règim del 78, de la simbiosi del tardofranquisme en l'antifranquisme light, del somni malinencionat de la monarquia republicana que amagava el capitalisme del BOE i la monarquia i monàrquics cleptocràtics tots, monàrquics del Règim del 78 des de partits del règim, als banquers del règim passant pels sindicats del règim.

Brandant un populisme d'esquerres que reivindicava que "somos los de abajo y venimos a por los de arriba", intentant superar inicialment la divisió de dretes i esquerres per arribar a la dicotomia Poble versus casta, Pablo Iglesias es va erigir en el gran líder del moviment alternatiu al Règim del 78 i a punt per trencar tots els consensos de la Transició (parla més del GAL que d'ETA, reconeix el dret a l'autodeterminació i utilitza un discurs lerrouxista identitari a Catalunya, utilitza símbols republicans desacomplexadament, etc), convertint el moviment en partit i, concretament, en un partit a semblança del líder. Absolutament còmode i poderós en l'oposició i la retòrica populista contra el PP i neguitós davant decidir entre cooperar i cogovernar amb el PSOE del Règim del 78.

El trencament amb Errejón per la deriva excessivament reputurista i esquerrana de Pablo Iglesias, sobretot després de l'acord amb IU, provoca un cisme sobretot a Madrid, on esdevé el camapment d'hivern d'Errejón que es resisteix a desaparèixer mentre Podemos va autodissolent-se entre les contradiccions de governar amb un partit del status quo i la virulència dels braços mediàtics d'aquest status quo cap a l'existència de Podemos i Pablo Iglesias (tanto monta, monta tanto). 

Com més poder aconsegueix Podemos més dèbil (per domesticat) es torna. Les eleccions anticipades agafa al partit lila a contrapeu i amb previsió de xafastre electoral, que Iglesias interpreta com a tret de sortida de la fi del partit. I, a més, afegeixo jo, amb el seu antic cofundador de Podemos, Íñigo Errejón, rellançant el seu Mas Madrid (MM) a costa de Podemos, a Madrid. Podemos és un partit madrileny i a Madrid sempre s'hi jugarà a la seva existència. Per això Pablo, que es veu com a amortitzat com a líder electoral del partit a nivell estatal, s'enfunda la capa de l'èpica popular i es llança a una issió martirològica per salvar el partit de la seva desaparició. de Vicepresident espanyol a candidat de la 5a i última força política a l'assemblea madrilenya. Podemos perviu, fins i tot guanyant diputats, però el sorpasso al PSOE finalment l'ha fet Errejón. Però Pablo Iglesias, el màrtir, mort. Qui sap si amb una futura ressurreccio i posterior beatificació laica i popular.

La unitat nacional de Duran

Les eleccions del 20N venen condicionades per una situació crítica a nivell econòmica i a punt d’explotar a nivell social. Veiem les propostes i veiem com s’ha fet de malament, i albirem el pitjor que ve. PSOE (amb un PSC engolit) i PP, passat i futur espanyol.
N’hi ha un que vol ser el tercer en discòrdia, un que es presenta com una tercera via entre les dues cares de la mateixa moneda que són populars i socialistes: aquest és Duran i Lleida. L’home que es vanta de salvar Espanya i l’home que s’autoerigeix com a representant dels catalans. De tu, de mi i de la resta dels 7 milions que vivim en aquest país nostre. Però en Duran i Lleida té alguns problemes, i aquest és que el seu partit és un partit català, d’obediència catalana i no és l’únic. Així que, començant per això darrer, el monopoli de la catalanitat política és fals. I acabant amb el primer, un partit català mai no pot ser una tercera via espanyola, perquè a CiU no el voten més enllà de les circumscripcions catalanes.
Malgrat tot això, en Duran ha posat damunt la taula un govern de concentració nacional. L’última versió de pidolar un ministeri; amb això, en Duran evoluciona satisfactòriament, però mai acaba de quallar. I altre cop en Duran té un problema, o potser el té CiU.
Catalunya viu en una crisi, igual que bona part del món capitalista, però a més està sostenint un rescat econòmic d’Espanya des de fa dècades amb l’espoli fiscal que patim els catalans. A això, cal sumar-hi els darrers embats espanyols contra l’Estatut i contra la llengua. Tranquils, en vindran més. Problema econòmic, problema fiscal i problema nacional. Amb aquest escenari, caldria preguntar a Duran si en comptes d’un govern de concentració nacional a Espanya, amb CiU, no caldria una unitat d’acció nacional dels diputats catalan(iste)s.
És una qüestió d’identificació nacional. I aquí, potser, és d’on plora la criatura: jo no tinc clar que la nació de Duran sigui la catalana. I amb això, CiU és qui té un problema.

Publica a Nació Digital, podeu trobar la resta d'articles aquí

XXVè Congrés Nacional d'Esquerra, comença la era Puigcercós

Aquest havia de ser un congrés d'unitat, on Esquerra n'havia de sortir ferma i preparada per iniciar una nova època.
Però va ser un congrés ple de tacticisme, dels que veuen el partit com un espai de quotes. El tacticisme és un mal que pateix la política catalana. I quan un partit treballa a llarg termini no es pot permetre aturar-se en batalles tacticistes de curta volada.
Si el Superdissabte la jornada electoral va transcórrer amb tota cordialitat, l'assemblea congressual es va viure amb més apassionaments i, sense generalitzar, ni molt menys, sorgint en algun moment les passions més baixes.
La voluntat de Joan Puigcercós era la de sumar, no pactar quotes si no fusionar les diferents sensibilitats, es van transaccionar la majoria d'esmenes. Ara, la voluntat continua sent la mateix.
La cosa no va poder ser. Ja va ser molt, i crec que important, que Carretero retirés la seva esmena a la totalitat.
Esquerra Independentista sembla que treballi més pel Congrés d'aquí quatre anys que per l'Esquerra dels propers quatre anys. Discursos èpics (López-Bofill) i il.lusionats (una brillant Paluzié que s'estrenava en un Congrés d'Esquerra), però era hora de ser generosos, també.
ERC Futur treballa en clau candidatura a la presidència a la Generalitat de Carod-Rovira, està molt bé, però un candidat no fa el tot i, si arribem al 2010, cal picar molta pedra. I això ho hem de fer tots, sigui quin sigui el candidat.
Joan Puigcercós té una executiva on tota la gent és de la seva confiança, però segurament no hi són tots els de la seva confiança que voldria que hi fossin.

**********************************

Carretero, comptador a zero?
Joan Carretero, el líder de Reagrupament, que anuncia amb vehemència que no és convergent (mai ho he dubtat, però no treu que tingui seguidors de CiU), fa un pas endavant i tanca la porta al coitus interruptus.
Amb el dubte de si ha posat definitivament el comptador a zero o no, el que sí que és veritat és que el fet de retirar l'esmena a la totalitat obre moltes portes a trencar una dinàmica excessivament caïnita. Si l'actuació de Carretero no és tacticista, Esquerra és més forta que abans del dissabte.

*******************************

Xavier Vendrell, fora...
No comparteixo el fet de fer caure el Xavier Vendrell, però les regles del joc són clares.
Vendrell, el cap de la sala de màquines li han fet pagar anar brut de grassa de les mateixes màquines...
Jo em vaig emocionar veient un Vendrell cara a cara amb l'assemblea que l'havia tombat, parlant amb el cor, amb un missatge ple de lleialtat cap a Esquerra i el què representa, que és l'independentisme.
Veient-lo allà vaig sentir frustració, però més tard el seu antidesànim em va fer veure que amb persones com ell tot és possible. També, però, que hi ha molt per fer, com diu el ja
clàssic.
Podeu veure aquest vídeo, amb una part de la seva intervenció en la meva presentació com a candidat a Torelló.

****************************

El partit no està trencat, però sí esquerdat. Ara cal rejuntar les ferides.
L'esperança, és que Joan Puigcercós ha viscut pel partit, se l'estima. Com d'altres. Aquest valor afegit, més la capacitat de lideratge en positiu i les capacitat polítiques del president d'ERC, és el que fa que ens sobreposem a les sorpreses que ens donen els del costat, dels personalismes i dels tacticismes.
Ara és l'hora de sumar. Una suma que està per construir. La suma dels que volen una Esquerra sòlida i capaç de treballar estratègicament, amb paciència i el cap fred per alliberar aquesta nació nostre.

Un treball que només s'entén des de la lleialtat (no parlo de fidelitat) a l'equip.

Sense tot això, sense Esquerra, el procés sobiranista que ens ha de portar a exercir el dret a decidir no reeixirà mai. Nosaltres sols no ho farem, però sense nosaltres, tampoc es farà.

Llegint sobre Esquerra de matinada...

Avui hem tingut reunió amb coca-coles de blocaires d'Osona per preparar la primera trobada de Blocaires.Osona, i post-reunió de blocaires, així que malgrat ser aquestes hores (m'he ben desvetllat venint cap a casa...), no puc deixar de llegir uns apunts del dia pendents i penjar un vídeo.
Els tres elements tracten el què ara desperta més interès de l'actualitat política, Esquerra Republicana de Catalunya.
Aquí teniu el vídeo de comiat del govern de Joan Puigcercós.

I tot seguit dos apunts de blocaires osonencs:
Bloc d'Enric Xicoy: La lupa sobre ERC
Bloc de Joan Ballana: ERC, "paso corto, mirada larga y mala leche"

Puigcercós, primer pas endavant després dels mals resultats d'Esquerra

La primera conseqüència dels resultats d'ahir ja la tenim aquí, el secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós deixa la cartera de Governació i es disposa a dedicar-se plenament al partit.

A més, el Congrés Nacional que s'havia de fer a la tardor s'avança al juny (podeu llegir la notícia a l'Avui.cat.

Ja hi ha hagut reaccions de reflexió, com la de Renyer (bloc) o com Uriel Bertran, d'Esquerra Independentista, que encara amb els mals resultats calents ja propugnava una candidatura al proper congrés (bloc).

El pas de Puigcercós del govern al partit, malgrat la seva vàlua com a conseller, sembla necessària, en un moment que el partit ha de posar el peu a terra, mirar el seu entorn i tornar a pedalar amb fermesa pel camí sobiranista, progressista i republicà.

Actualització 11 de març: Bloc de Joan Puigcercós: Fem partit

Del vot del català emprenyat al vot del català acollonit

Els resultats de les eleccions espanyoles han estat molt amargants, els resultats d'Esquerra han estat dolents.

Els independentistes catalans hem passat de 8 diputats a 3, perdent el grup parlamentari propi, objectiu real d'aquestes eleccions, ja que mantenir o millorar els resultats de fa quatre anys era impensable pel simple fet que varen ser excepcionals, ja que eren un plebiscit sobre l'expulsió del govern català de Carod-Rovira després de la famosa reunió de Perpinyà (malgrat que sembla que no es va fer allà...).

El transvasament de vots d'Esquerra ha estat al PSC, comptant que molts votants s'han quedat a casa.

Personalment, crec que els qui s'han quedat a casa són els que no veuen clar el panorama polític després de les giragonses de tot el procés estatutari i que estan desencantats en una política catalana que no camina fàcilment cap a nous escenaris de major sobirania. Hi ha una certa frustració davant les dificultats per arribar a escenaris independentistes. Però a mi, ningú m'ha dit mai que la independència fos fàcil.

Però el que ens ha fet més mal a Esquerra ha estat aquest transvasament de vots al PSC, ho hem vist a Catalunya, però també a Osona i a Torelló. Tot el què hem perdut ho han guanyat els socialistes.

Em ressonen al cap les paraules de Pujol dient que "si després de tot el què ha passat (estatut, rodalies, apagades, Carmel, etc.) els catalans no castiguem al PSOE, és que ens ho poden fer tot".

Jo no crec que els catalans no tinguem dignitat, més aviat crec que el pes del català emprenyat ha pesat menys que el del català acollonit.

M'explico. A Catalunya l'argument polític més eficaç, en les eleccions espanyoles, és la de la por al PP, a la del partit d'Acebes, Zaplana, Vidal-Quadras i l'esperit omnipresent d'Aznar.

El 2004, l'enemic número 1 del PP va ser Esquerra, això ens va fer copsar molt vot anti-PP, més del que ens pertocaria com a Esquerra, opció sobiranista i d'esquerres. Però enguany, l'enemic número era el PSOE, mai un govern ha tingut tantes manifestacions en contra com el de Zapatero i totes de la dreta, civil o religiosa.

Davant l'espantall de la por del PP, aquest cop, el vot útil era el PSOE. I el vot del català acollonit davant un possible retorn del PP ha estat el del PSOE, malgrat emprenyamenta que pugui haver tingut o encara tingui.

Els populars haurien de reflexionar sobre el poder que té l'anticatalanisme exacerbat, de moment, l'exercit pel PP en els darrers quatre anys sols ha servit per fer que el PSOE augmenti en 4 diputats, els mateixos que han pujat els socialistes catalans.

Mentre el PP no sigui un partit de dreta civilitzat, el paradigma anti-PP dominarà la política catalana, i guanyarà el partit coaccionat pels populars i les campanyes afirmatives, propositives mai reeixiran.

El possible retorn dels assassins de Reservoirs Dogs s'ha imposat a la proposta d'un país de primera.

.

Resultats electoral al 3/24, cliqueu aquí, per veure els de Torelló, cliqueu aquí

ETA: La llibertat es guanya a les urnes

En l'Europa del segle XXI, la llibertat s'ha de guanyar a les urnes.

ETA no ho entén, ETA taca les urnes de sang per condicionar-ne els resultats, ETA assassina un ex-regidor guipuscuà del PSE, per avançar cap a la llibertat? Quina llibertat és aquesta que aconseguiran?

Ni prohibició de partits ni lluites armades: La llibertat es guanya a les urnes.

.

Notícia a Nació Digital, l'Avui i Vilaweb

Condemna de l'atemptat per part de Carod Rovira

.

Els d'Esquerra hem anul.lat l'acte que havíem de fer aquesta nit a Torelló, podeu llegir-ho a la web d'Esquerra, clicant aquí.

Ridao a Vic

Vam omplir l'auditori Marià Vila d'Abadal (sic) amb el Ridao i la Georgina; podeu informar-vos al bloc de campanya d'Esquerra Osona (http://osonamadrid.blogspot.com) i podeu veure la galeria de fotos (cliqueu aquí) de Nació Digital, amb fotografies d'Adrià Costa (la foto de l'apunt ho és).

També podeu llegir notícies a Nació Digital i a El9Nou.CAT.

.

PS: fixeu-vos quins comentaris hi ha a Nació Digital (tema internet 2.0...) hi ha la concentració més important de votants del PRC o RC, potser hi han escrit tots!

La campanya a través de blocs

Aquesta campanya electoral m'agafa bastant out. Se m'estan acumulant coses de tot i per tot, però fem el que podem. A Osona sort en tenim de l'Argemí i en Raül (bloc), s'ho estan currant, i els altres fem el que podem... sembla que m'estigui justificant, oi?
Em centro amb la campanya, la campanya electoral oficial, perquè sembla que la democràcia vulgui dir campanya continua.
Després d'assentar les bases de la campanya amb l'equip de la comarcal d'Esquerra, la maquinària ha començat a rutllar, tenim la campanya 2.0 i ja hem fet algun acte de proximitat com el de Manlleu amb el Carod, el del Lluçanès, el de Tona o el de Folgueroles, ara ens espera el de Centelles i el dilluns que ve el plat fort de la comarca, amb l'acte central al Sucre de Vic, a les 8 del vespre i amb Joan Ridao (bloc) i la Georgina Oliva.
El divendres 7 de març, en Freixanet i la Marina Llansana protagonitzaran l'acte de fi de campanya d'Esquerra Osona, ho farem a Torelló. Hem d'omplir Gestiomat!
De moment vaig seguint la campanya a través de blocs, de la web d'Esquerra i de la ràdio, bàsicament. Com heu pogut veure, entre trens, plens, debats i compareixences parlamentàries no he estat gaire pro-actiu en el bloc.
Per cert, no vaig veure el debat ZP Vs PP, vaig fer objecció de consciència contra el bipartidisme espanyolitzant.
I per acabar, al final CiU (o UiC) ja ha tret en Duran després que la Junta Electoral fes respectar la justícia i hagi dictat que les 12 primeres faroles del C/ Manlleu de Torelló pertocaven a ERC, llàstima que quan les van venir a penjar ja estaven oKupades...
.
Aquí us deixo alguns bloc per seguir la campanya:
El bloc de campanya d'Esquerra Osona
El bloc del Raül, per seguir la campanya des d'Osona
El Bloc del Ballana, lliure i fresc
La Tancada, bloc d'anàlisi polític en la seva essència
El bloc de Lluís Pérez-Lozano, des d'Escòcia
El bloc d'Iñaki Escudero, d'EUiA (comunista!)
El Bloc de Camil Ros, explicant el vot útil contra el PP
El bloc de Xavier Mir, simplement ell

Un tomb, entrada la nit, per part de la Torellonosfera

Mig ensortint del grip, és tard i acabo de fer els comunicats sobre el darrer Ple (els podeu llegir a la web d'Esquerra) i d'enviar un apunt al bloc d'Esquerra (que podeu anar seguint les actualitzacions a través de la columna dreta d'aquest bloc). L'apunt que acabo d'enviar és sobre un fet surrealista: el PSC s'ha abstingut en una moció que va impulsar l'equip de govern de Torelló, format per regidors del... PSC!
Seguint en el surrealisme em trobo en el bloc de l'Enric Xicoy un apunt on diu que votarà el PP! quan pitjor millor... vaja! L'Enric ha dinamitat la noció clàssica de vot útil. Gairebé li faré cas, ...
M'he animat i he fet un tomb per part de la Torellonosfera, en Jaume després de no escriure res des de l'agost del 2007 (Jaume!!!!!!!) ha penjat un apunt sobre l'AVE i ZP.
He seguit amb els nous blocs, el de l'Albert i la del David, em quedo amb dues reflexions que fan sobre les eleccions i el fet de votar. Podeu llegir l'apunt de l'Albert aquí i el del David aquí.
Per acabar, amb els blocs més lírics de la Vall del Ges, veig que la Rosa fa massa temps que no escriu al seu bloc i que en Joan (bloc), per sort, escriu com sempre (de bé).
.
Foto: la Lluna que pescaria si no estigués massa cansat (treta de Nació Digital)

Cartellera electoral a Torelló

Foto feta al 22 de febrer, inici de campanya de les eleccions espanyoles del 2008. Cartellera electoral a la Plaça Nova de Torelló... són cartells de les municipals del 2003!

Ep, que la campanya ha començat avui.

Un cop ha sonat l'última campanada de les 12 de la nit, ha començat oficialment la campanya, que vol dir que ara els partits ja poden demanar el vot legalment, fins ara es podia fer campanya, però sense demanar el vot explícitament, però vaja...
El Gobierno de España fa temps que fa campanya a cops de taló superguai daaaal Jose!, el PP fa temps que monta actes electoralistes juntament amb uns Bisbes peperos.
CiU fa temps que entre baralla i baralla fa campanya a favor de (agafeu aire): donarsuportaZPperfercaureelgovernd'entesa,ainoperl'estabilitatd'espanyaicatalunyaperqueenduranquenoésindepediuquecatalunyaésespanyaperòpotsersíquealfinalpactaremambelpp.

Esquerra mostra i mostra el candidat (Joan Ridao, bloc), el mostra tant que ja surt a Polònia i li foten molta canya, potser massa i tot.
Els d'ICV alternen el tren i la bici de l'Herrera, treuen el nas en el rebentement d'EUPV conjuntament amb el Bloc Nacionalista Valencià (aliat de CDC!!!), però aniràn amb els d'IU per tenir grup parlamentari propi.
I els no nacionalistes espanyolistes reclacitrans s'han barallat entre ells perquè volen un bon cacho de vot antinacionalista perifèric (sic). Fa temps que el Rivera s'ha vestit de metge en contra la malaltia nacionalista i que l'ex-socialista Rosa Díez fot canya (diferent que la de Polònia al Ridao) al PSOE.
Però la campanya ha començat avui, eh!
..
PS: com que no hi demanàvem el vot nosaltres ja vam presentar el bloc de campanya d'Esquerra Osona: http://osonamadrid.blogspot.com
.
Què pensen els candidats per Barcelona sobre la immigració?

.

Esquerra 2.0

Aquesta setmana hem presentat la campanya d'Esquerra Osona per les eleccions espanyoles. És una campanya 2.0. Ho podeu llegir al meu bloc d'Esquerra.
A més, tenim un bloc de campanya: http://osonamadrid.blogspot.com
Aprofito per presentar en el meu bloc els blocs de dos companys del grup municipal de Torelló, un és regidor: l'Albert Soldevila; l'altre és membre actiu del grup de treball, és el David Tanyà. Dos blocaires osonencs més. I una cosa, la Torellonosfera comença a ser potent...
Podeu llegir el bloc de l'Albert aquí i el del David aquí.