dimecres, 28 d’octubre del 2009

Torelló: no defallirem!

En el Ple del dilluns, com tothom deu saber, la sociovergència local va permetre que no s'aprovés la moció en suport a la realització d'una consulta sobre la independència a Catalunya.
Gràcies a aquest fet, Torelló té l'honor de ser el primer municipi (i de moment únic) d'Osona que no aprova la moció, malgrat haver-hi una suposada majoria sobiranista.
Ahir mateix, però, la Comissió 11 de Setembre de la Vall del Ges va reaccionar i va convocar una roda de premsa on afirmava que la consulta es faria igualment, malgrat no comptar amb el suport (moral, perquè material voldria dir que el virrei Rangel dissoldria l'ajuntament) de l'ajuntament.
Com va dir el portaveu, el Francesc Manrique, el fet que no s'aprovés la moció (i també perquè fos perquè un partit nacionalista ho havia facilitat), pot fer que la gent encara estigui més motivada a què surti bé la consulta, que sigui un estímul.
A Torelló no defallirem! que li quedi clar a tothom, els qui estem pel dret a decidir, els que volem que ens preguntin què volem ser els catalans, no defallirem.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

"Això és Can Pixa!"

"Això és Can Pixa!", va exclamar la regidora (no diré quina, però segur que no era ecosocialista). Llàstima que no hi ha micros d'ambient...
El Ple de Torelló és "Can Pixa". Ho va dir per un fet concret o bé per un cúmul de fets?
Passem llista, doncs.
Era "Can Pixa" perquè s'havia debatut una moció en suport a una consulta sobre la independència?
Era "Can Pixa" perquè un partit ara nacionalista, ara sobiranista, ara ... (el que vulgueu) va decidir dividir el vot sobre la consulta sobiranista entre el sí i l'abstenció amb un lider amb mala cara, provocant que no s'aprovés?
Era "Can Pixa" perquè l'alcalde es va trobar, per sorpresa (la cara el va delatar, i ¿la sorpresa potser era el que provocava la mala cara del líder de CiU?), sent el botxí solitari de la moció sobiranista?
Era "Can Pixa" perquè hi havia gent als bancs de la sala de Plens?
Era "Can Pixa" perquè hi havia debat entre oposició i equip de govern, amb rèplica i contrarèplica?
Era "Can Pixa" perquè l'alcalde va intentar negar la paraula a un dels seus companys de govern?
Era "Can Pixa" perquè, quan parlaven l'oposició i algun soci de govern, l'alcalde es posava a parlar amb algú del costat ostentosament?
Era "Can Pixa" perquè l'alcalde imposava brevetat a l'oposició i els seus regidors de govern s'esplaiaven a gust (com ha de ser, tot sigui dit, només faltaria!)?
Era "Can Pixa" perquè el regidor d'Obres i Serveis es negava a treure uns contenidors que posaven en perill a vianants que volien travessar un carrer i els cotxes no els veuen?
Era "Can Pixa" perquè una regidora diu que es posen multes "quan es pot i quan no, no", sense explicar quan no i els motius?
O potser era "Can Pixa" perquè alguna regidora va exclamar "això és Can Pixa!"?
Potser sí que el Ple de Torelló a vegades és "Can Pixa"...

Sobre el Ple d'ahir:
Bloc d'Esquerra: On és la majoria sobiranista al Ple de Torelló?
La sociovergència no permet que s'aprovi la moció de suport a la consulta sobre la independència
Sense compromisos ferms sobre el dèficit en les taxes, Esquerra no pot votar afirmativament les ordenances fiscals
Soldevila i la mobilitat
Esquerra vota en contra del procés sobre la urbanització de la zona del C/Giravolt

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Avui és el dia: moció de suport a la consulta a Torelló

Avui és el dia en què es votarà la moció en suport a la celebració d'una consulta a Torelló sobre la independència de Catalunya.
La consulta, que la organitzarà la Comissió 11 de Setembre de la Vall del Ges, ja ha començat a caminar, ja s'han fet algunes assemblees i el dijous passat es va establir l'organització en comissions de treball.
Avui, toca als grups polítics representats al Ple municipal, els representants dels ciutadans de Torelló, decidir si donem suport a la iniciativa cívica de la Comissió 11 de Setembre.
En un principi, semblaria que tot hauria d'anar bé i aprovar-se la moció, ja que al Ple hi ha 10 regidors (teòricament) que estan pel dret a decidir i 7 que no (es diuen federalistes, però no volen decidir).
Però els fets semblen indicar que Torelló serà l'únic municipi d'Osona on es presenta la moció on no s'aprovarà, ja que sembla que CiU no aportarà els 4 vots mínims necessaris perquè s'aprovi.
Això ens ho indica les paraules de la regidora Cristina Sala a El9TV (paraules fredes fredes)i el fet que CiU es tirà enrere en l'últim moment a l'hora de sotasignar la moció.
Pinten bastos perquè s'aprovi la moció, a no ser que hi hagi sorpresa a l'últim moment i el PSC s'abstingui de decidir si vol que s'exerceixi el dret a decidir...
Si ens voleu acompanyar al Ple, es fa a la Casa de la Vila a les 8 del vespre.

divendres, 23 d’octubre del 2009

Volemdecidir.cat!


Hi ha novetats a la xarxa respecte a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, que és per on em moc actualment.
Amb nom prou suggerent, www.volemdecidir.cat, es posa a l'abast dels joves catalans un portal on informar-se i participar en l'elaboració del nou Pla Nacional de Joventut (PNJCAT 2010-2020).
En aquest portal es pot fer un seguiment de l'elaboració del PNJCAT, es pot trobar informació sobre què és el PNJCAT i què són les polítiques de joventut. A més hi ha una enquesta, que si ets jove hi pots dir la teva.
A més del portal, també hi ha facebook del PNJCAT, que hi podeu accedir clicant aquí.
I també hi ha un canal Youtube del PNJCAT, cliqueu aquí hi podreu veure els vídeos.
Per altra banda, el director general de l'Agència Catalana de Joventut, el Julià Fernàndez, ha obert un bloc. L'anirem seguint, en Juli sempre té coses interessants a dir.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Crisi a Osona: "Contra la crisi, mobilització!"

Aquest és el missatge que s'ha repetit més en la concentració que UGT i CCOO han convocat aquest matí a la oficina del SOC (l'anitc INEM) a Vic.
Prop de 150 persones, sota la pluja, s'hi han concentrat. I possiblement no serà la última en els temps que correm.
Estem en el que sembla que seran els moments més durs de la crisi, el que no sabem és quan durarà. Hi ha qui té la temptació de fer una previsió seguint paral.lelismes amb la resta d'Europa. El problema espanyol (i aquí l'Estat ens hi enganxa com un imant) és que el model productiu s'ha ensorrat en una crisi que ha rebentat la bombolla de la construcció, un dels sector bàsics pel creixement de l'economia estatal en els darrers anys. Vàrem créixer especulativament.
Ara la crisi toca de ple el teixit productiu industrial, enmig d'una crisi financera que va fer tancar l'aixeta a crèdit, fent caure el consum i tot amarat per una globalització que redestribueix la producció industrial on hi ha menys cost i on hi ha bona mà d'obra.
Aquí ens desindustrialitzem. Osona n'és un bon exemple (i Torelló també), on destruïm milers de llocs de treball, una bona part en el sector industrial. que desapareix sense preveure com substituirem el buit creat.
Això sí, parlem de polígons supramunicipals i d'altres de promoció públic, però algú pensa amb què ho hem d'omplir? Algú té una visió global de comarca i de país?
Contra la crisi mobilització. Però algú pensa en trobar algun solució? Els sindicats han denunciat la manca de lideratge polític a Osona i estan a l'expectativa de què servirà el Consell Econòmic i Social. Esperem que no sigui una cortina de fum, això sí, amb foto inclosa.
Foto: Adrià Costa (osona.com)

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Comença l'era Puigcercós


Aquest cap de setmana ha començat oficialment l'era Puigcercós, com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya.
Va començar a la seva terra, al Ripollès, concretament a Núria.
És obvi que cada partit té un projecte polític, de fons i de llarg recorregut que és el que dóna el partit en sí mateix, i els congressos que marca les estratègies a mitjà i curt termini. Però els candidats donen un perfil propi a l'hora de concretar aquests projectes polítics.
Puigcercós té un perfil propi, tant en capacitats personals, com en el posicionament ideològic.
En la seva etapa a Madrid, com a diputat (únic), primer, i cap d'un grup parlamentari de 8 diputats, després, va demostrar la seva capacitat política en una institució legislativa. Capacitat de treball, de coneixement dels mecanisme econòmics i polítics, capacitat de negociació, són algunes de les demostracions que el Puigcercós va mostrar. I, a més, a Madrid, un diputat catalanista hi ha d'anar amb una virtut imprescindible: l'honradesa.
Com a Conseller de Governació, a la Generalitat, va demostrar la seva capacitat de saber portar solventment i amb la dignitat política necessària, el rol de responsable d'un dels departaments més complexes de la Generalitat.
En les diferents conferències i discursos que ha fet, a més, ha demostrat un posicionament ideològic propi, reforçant la vessant més republicana i diluint més l'esquerranosa, que segurament ha mostrat més l'era Carod, en els darrers anys.
Puigcercós té un perfil de republicà progressista, però que respecte l'ordre i aferma el pilar de la pàtria.
Com a polític, però, no és un ideòleg, no crea discurs, sinó que pren partit i treballa per aplicar-lo. Això hi ha qui ho mal interpreta (maliciosament?), però seria estúpid pensar que tots els líders han d'aportar un pensament polític propi i diferenciat. Només faltaria que haguéssim d'amortitzar pensament polítics a base d'eleccions...
L'era Puigcercós ha començat, de moment (i des d'una muntanya, ja típic en la política catalana...) ja ha posat per davant que la nova era d'Esquerra pivotarà en fer camí per la consecució d'un Estat Català i exercir el dret a decidir, un cop superat l'etapa estatutària, del nou finançament, i en la consecució d'accions de govern i legislatives de fonaments nacionals (LEC, Pactes Nacionals, Lleis d'Acollida, etc.).
Bloc de Saül Gordillo: PuigSarkós: Puigcercós el republicà

PS: en quan al muntanyisme polític català: Moisès, Pujol i Maragall

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Primer pas fet: moció en suport a les consultes entrada al registre

Avui he entrat al registre de l'ajuntament la moció per donar suport a la organització d'una consulta sobre la independència, per part de la Comissió Onze de setembre de la Vall del Ges.
La moció, que es va fer arribar a tots els grups i es basa en la de Decidim.cat, es presenta al Ple a proposta de CiU, ERC i ICV. A primera vista sembla que bé, perquè sumant els vots dels tres grups tenim majoria de vots favorables, al marge del que faci el PSC, que ni es va presentar a la reunió convocada per la Comissió Onze de Setembre ni ha volgut subscriure la presentació de la moció. Així doncs, sembla que el vot serà negatiu, segurament el fet de comptar amb una diputada com a regidora ha marcat la pauta del grup municipal.
A Torelló, el PSC té 7 regidors, CiU 6, ERC en tenim 3 i ICV-CdG 1. De moment comptem amb el vot favorable d'Esquerra i Iniciativa, és a dir, 4 vots a favor de la moció. Si comptem que el no en tindria 7 (els del PSC), fa que CiU pugui fer possible que s'aprovi la moció malgrat l'alcaldia estigui en mans del PSC. Clar, que també pot fer que no s'aprovi...
I escoltant les paraules de Cristina Sala a la televisió fa una setmana i que el grup encara no hagi definit què votarà (malgrat subscriure la moció), sembla indicar que no sigui tant clar que el vot de CiU sigui favorable, ans el contrari.
Podria ser que CiU hagi presentat la moció amb ERC i Iniciativa, però no hi voti a favor al Ple. És estrany, però és així (i ja ha passat algun altre cop...).
La setmana que ve, a la junta de portaveus prèvia al Ple del dia 26 d'octubre, en parlarem i es començarà a clarificar l'escenari.
Article publicat al setmanari Torelló: "Què pot fer Torelló per la independència?"

dimarts, 13 d’octubre del 2009

La gran aportació de Jordi Sans a l'independentisme català



La setmana passada, a Angle Obert, programa de El 9 TV, un dels coordinadors de Reagrupament a Osona em va enviar al psicòleg per escriure aquest apunt: Reagrupament: que el canibalisme no ens faci traïdors!
En Jordi Sans, que és a qui em refereixo, abans de passar-se a Reagrupament va liderar una candidatura a la presidència d'Esquerra Osona. No va reeixir.
No crec que en Sans m'envii al psicòleg perquè hagi llegit "La veritat és que veure nous diputats independentistes al Parlament no em fa cap desgana ni em preocupa, al contrari, m'il.lusiona. Això sí, si no és que no forma part d'un procés caïnita o directament de canibalisme polític" o "El sobiranisme ha de ser expansiu i tenir la voluntat d'abastar els sobiranistes que no voten sobiranisme. Això no és fàcil, si no que ho diguin a Esquerra en la seva estratègia d'esdevenir l'esquerra hegemònica". Suposo que no és per això...
Tampoc crec que el portal Poliblocs.cat, es dediqui a fer referència en la seva portada a blocs que tinguin com a objectiu "escampar escombraries", tal com diu el tal Sans que té per objectiu el meu bloc.
En Sans també fa referència problemes de sexualitat (de moment no he constatat cap queixa, gràcies) per fer servir expressions com "ejaculació precoç" i "coitus interrupturs", i ho diu per un apunt que vaig escriure que es pot resumir en "
... ha comportat històricament l'ejaculació precoç, acabar les estratègies polítiques abans de començar, i ara el coitus interruptus, interrompre l'estratègia de crear un espai nacional d'esquerres, que va encetar ERC, abans de veure com acaba.
Em provocaria frustració veure la possibilitat que l'independentisme català sols hagi pogut evolucionar de l'ejaculació precoç al coitus interruptus polític". Podeu llegir-lo sencer a L'independentisme català: del coitus interruptus a l'ejaculació precoç.
Seria una pena que l'aportació dels senyor Sans a l'independentisme fos el d'enviar al psicòleg a altres independentistes que prenen altres opcions i titllar d'escombraries tot el què no hi està d'acord.
En democràcia, la política es fonamenta en la raó i en el debat. Dubto que el paper de Sans en tot aquest afer hagi aportat res a la política ni a l'indepentisme. Democràticament parlant, és clar.
El senyor Sans no em trobarà en la desqualificació, però crec que ell mateix s'hi ha fet caure.
Per cert, el program Angle Obert, és un program de polítca, no un reality d'havent dinat.
Vídeo de El 9 TV

dijous, 8 d’octubre del 2009

La cultura popular, via d'integració (que no li agrada a Susana Quadrado)

Ahir vàrem presentar a Vic el programa "Tots som una colla", que impulsem la Generalitat amb la Federació de Colles Castelleres de Catalunya. A Osona es treballa amb els Sagals (wiki i web).
Aquest programa és una línia de treball d'actuació en les polítiques per cohesionar una societat que compte amb prop del 17% de persones que hi viuen que són immigrades (i en el cas de la població jove sobrepassem el 25%).
Totes les identitats i cultures s'han de respectar, però per tenir una societat cohesionada i inclusiva ha de tenir un nucli comú, un punt de trobada. I a casa nostra ha de ser la catalanitat.
Catalunya es caracteritza per tenir un teixit associatiu molt ric i que fa un paper cohesionador a través d'uns valors cívics, solidaris i de país molt important.
I, per altra banda, Catalunya compte amb una cultura popular molt potent i que està absolutament establerta amb una gran capacitat d'assimilar els canvis d'una societat i un món en moviment. Tot això fa que la cultura catalana sigui viva.
Que una via del treball de la integració de les persones immigrades sigui a través del teixit associatiu i la cultura popular és una molt bona notícia, primer perquè les persones immigrades poden trobar un encaix amb el país important i per l'altre perquè la cultura popular i elteixit associatiu podrà assimilar les aportacions de les cosmovisions dels nou vinguts.
Ara bé, a La Vanguardia, Susana Quadrado ha escrit un article en contra d'aquest programa, per superficial (i barretinaire, suposo jo). Sembla que a Quadrado, que demana invertir en els barris on hi ha immigrants, li manca informació. I per escriure a La Vanguardia no s'haurien de fer articles superficials com els de Quadrado, que resumeix totes les polítiques en immigració a "Tots som una colla", obviant la Llei de Pla de Barris, per exemple, un model per a governs europeus.
A més, Quadrado ignora la necessitat d'acomodar els immigrats en la societat. I com he dit abans, fer-ho a través de la cultura popular i del teixit associatiu suma a ambdues parts: la part acollidora i la part acollida.
La Vanguardia: Sulayman, el casteller
Foto: Adrià Costa (www.osona.com)

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Els Fets d'Octubre, 75è aniversari ignorat pel poble català

Avui fa 75 anys que Lluís Companys, president de la Generalitat Republicana va proclamar l'Estat Català de la República Catalana, una proclama davant l'entrada al govern de la República Espanyola de la pre-feixista CEDA (wiki), en l'inici del que es coneix com a bienni negre republicà.
També cal sumar-hi la crisi institucional que provocava la impugnació de la Llei de Conreus, aprovada pel Parlament català, per part del Tribunal Constitucional Espanyol. Tot un torpede a la política agrària de la Generalitat.
En un acte de sobirania catalana i, segons els criteris de les aliances del catalanisme republicà, en solidaritat amb els pobles ibèrics (aquell vell somni de la cooperació de totes les nacions ibèriques en igualtat...), Lluís Companys va repetir el que va fer Francesc Macià poc més de 3 anys enrera, proclamar l'Estat Català, sumant els interessos socials i nacionals.
Aquest cop, però, l'exèrcit va reaccionar i va anorrear la proclama sobiranista de Companys (així com la revolta minera a Astúries) i es va anul.lar l'autonomia catalana i va acabar amb el govern català, amb Companys al davant, a la presó.
És un fet històric prou rellevant com perquè els catalans no l'eliminem de la nostra memòria col.lectiva, un moment més en la història (i un cop més no reeixida) on els catalans hem manifestat la nostra existència i la nostra voluntat de ser, malgrat els amenaces materialitzades hores després.
Els Fets d'Octubre varen ser un altre 11 de Setembre de 1714, potser amagats en el desastre de la Guerra de Franco contra la República (i Catalunya!) i la posterior repressió i dictadura nacionalcatòlica espanyola.
I enguany, en el seu 75è aniversari, el Fets d'Octubre no existeixen són ignorats o amagats. Aquesta és la pitjor derrota que podria patir Lluís Companys quan va proclamar l'Estat Català per la ràdio a tots els catalans.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Reagrupament: que el canibalisme no ens faci traïdors!

Aquest cap de setmana Reagrupament, que va començar com a sector dins ERC, liderat per l'ex-Conseller de Governació del govern Maragall, Joan Carretero (wiki), s'ha conformat com a partit elegint la seva direcció.
Prop de 1.000 persones es van reunir al Palau de Congressos de Barcelona per fer la primer assemblea del que és el nou partit.
Algú em fa saber que és el mateix lloc on el Partit per la Independència (PI), de Colom i Rahola, va veure la llum que se li apagaria ràpidament. De moment Joan Carretero ha posat els 10 diputats com a llindar del fracàs si no s'hi arriba, així que espera no viure un paral.lelisme amb el PI que sigui el de fracàs i dissolució. "Hem vingut per quedar-nos", va dir.
La veritat és que veure nous diputats independentistes al Parlament no em fa cap desgana ni em preocupa, al contrari, m'il.lusiona. Això sí, si no és que no forma part d'un procés caïnita o directament de canibalisme polític.
El sobiranisme polític (o independentisme) ocupa un espai institucional menor del nombre d'electors sobiranistes que hi ha i que elegeix marques electorals més hegemòniques (o no) però ambigües en el sobiranisme, que el tenen com una espelma, que no escalfa però que il.lumina.
De moment el sobiranisme allà on conviu, enlloc de sumar, es dedica a clavar-se cop de pedrades. On hi ha una col.laboració institucional entre independentistes en els llocs on conviuen?
El sobiranisme ha de ser expansiu i tenir la voluntat d'abastar els sobiranistes que no voten sobiranisme. Això no és fàcil, si no que ho diguin a Esquerra en la seva estratègia d'esdevenir l'esquerra hegemònica... El mateix Carretero és l'exemple de l'ejaculació precoç que ha patit l'estratègia d'ERC en els darrers anys.
nacional. L'objectiu ha de ser que l'independentisme esdevingui hegemònic en l'àmbit polític, perquè ser hegemònics en l'independentisme polític no fa avançar en el procés d'alliberament nacional.
I no sé per què, o sí, que si Reagrupament aconsegueix representació parlamentària entrarà en un diàleg de sords amb l'actual independentisme hegemònic, Esquerra.

Blocades anteriors sobre Reagrupament i Joan Carretero:
La insinuació d'un nou partit Afer Carretero: l'estómac, un mal conseller per l'independentisme polític L'independentisme català: del coitus interruptus a l'ejaculació precoç

Crònica.cat: Antoni Garcia:
Conversa amb un reagrupat
Directe.cat: Joan Ferran compara Reagrupament amb els partits xenòfobs europeus Nació Digital: Carretero: «Pàtria, dignitat, independència i regeneració democràtica»

divendres, 2 d’octubre del 2009

Vic, capital catalana 2.0

Avui comença tota la moguda dels Premis Blocs Catalunya, edició 2009.
Al matí, els de l'Osonosfera, conjuntament amb Impevic i Stic.cat, hem fet un reconeixement a blocs escolars i a centres d'Osona que facin ús d'aquesta eina.
A la tarda, hi haurà diferents activitats, com una trobada de diferents esferes de Catalunya, conferències fins a arribar al vespre, quan hi haurà l'entrega dels Premis Blocs Catalunya (on hi he participat per segona vegada però no he passat el tall de la votació per internet, què hi farem!).
Amb epicentre l'edifici de El Sucre, Vic, per alguns la millor ciutat del món, serà la capital catalana d'Internet 2.0.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Una crisi política d'harmonia: la socialdemocràcia (i d'altres)

Foto: Steinmeier, líder derrotat de l'SPD
Fa unes setmanes vaig escriure sobre la crisi de la socialdemocràcia, com a esquerra hegemònica europea (Podria dir l'esquerra: cogito ergo sum?). Aquests dies n'ha escrit el Jordi Aranda en un bon apunt en el seu bloc (Quelcom que grinyola a la socialdemocràcia europea).
Els resultats desastrosos de l'SPD, els socialdemòcrates alemanys, en les darreres eleccions (els pitjors resultats des del 1949) fa que aflori amb més contundència la crisi socialdemòcrata.
És curiós que la pèrdua de vots de la socialdemocràcia no va en favor dels partits de centre dreta, amb els quals es barallen per un virtual centre polític.
Els vots que abandonen els del puny i la rosa van a partits que estan a la seva esquerra (Die Linke o Verds a Alemanya, o el Bloco d'Esquerda o als comunistes a Portugal) o a la seva dreta (liberals del FDP a Alemanya).
Una moderació en la praxi política que trenqui l'harmonia en els supòsits ideològics dels partits pot provocar això, que es tingui fugues d'electors propis (no dels que fluctuen el seu vot sense una adscripció real a cap partit) cap als que troben a faltar l'essència del seu vot en la posada en pràctica o bé els que poden caure en la temptació de votar algú igual o més moderat quan tingui més prestigi o credibilitat.
Fugues de votants per motius ideològics que es poden sumar als de la credibilitat.
La qüestió és que això no té per què passar sols a la socialdemocràcia, també li ha passat en altres moments a demòcratacristians o liberals, però no sols podem fer aquest anàlisi en l'eix dreta-esquerra, en països on existeixi l'eix, diguem-ne, "nacional" això també pot passar.
L'èxit polític és l'harmonia entre comunicació i acció política, però també entre l'harmonia entre els supòsits ideològics i l'acció política.
PS: Que l'esquerra faci d'esquerra, un article que vaig escriure fa anys