dijous, 8 d’octubre de 2009

La cultura popular, via d'integració (que no li agrada a Susana Quadrado)

Ahir vàrem presentar a Vic el programa "Tots som una colla", que impulsem la Generalitat amb la Federació de Colles Castelleres de Catalunya. A Osona es treballa amb els Sagals (wiki i web).
Aquest programa és una línia de treball d'actuació en les polítiques per cohesionar una societat que compte amb prop del 17% de persones que hi viuen que són immigrades (i en el cas de la població jove sobrepassem el 25%).
Totes les identitats i cultures s'han de respectar, però per tenir una societat cohesionada i inclusiva ha de tenir un nucli comú, un punt de trobada. I a casa nostra ha de ser la catalanitat.
Catalunya es caracteritza per tenir un teixit associatiu molt ric i que fa un paper cohesionador a través d'uns valors cívics, solidaris i de país molt important.
I, per altra banda, Catalunya compte amb una cultura popular molt potent i que està absolutament establerta amb una gran capacitat d'assimilar els canvis d'una societat i un món en moviment. Tot això fa que la cultura catalana sigui viva.
Que una via del treball de la integració de les persones immigrades sigui a través del teixit associatiu i la cultura popular és una molt bona notícia, primer perquè les persones immigrades poden trobar un encaix amb el país important i per l'altre perquè la cultura popular i elteixit associatiu podrà assimilar les aportacions de les cosmovisions dels nou vinguts.
Ara bé, a La Vanguardia, Susana Quadrado ha escrit un article en contra d'aquest programa, per superficial (i barretinaire, suposo jo). Sembla que a Quadrado, que demana invertir en els barris on hi ha immigrants, li manca informació. I per escriure a La Vanguardia no s'haurien de fer articles superficials com els de Quadrado, que resumeix totes les polítiques en immigració a "Tots som una colla", obviant la Llei de Pla de Barris, per exemple, un model per a governs europeus.
A més, Quadrado ignora la necessitat d'acomodar els immigrats en la societat. I com he dit abans, fer-ho a través de la cultura popular i del teixit associatiu suma a ambdues parts: la part acollidora i la part acollida.
La Vanguardia: Sulayman, el casteller
Foto: Adrià Costa (www.osona.com)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

penso que ERC té bons ideals. de fet crec que del marc parlamentari els millors. A més al principi tenia una manera de fer trencadora, quan es va formar el primer tripartit tots teniem certa ideia de canvi.
Què ha passat doncs? bé, doncs que certs polítics han desdibuixat tota aquella il·lusió. Sou més del mateix: parleu, cobreu, esmorzeu cobreu, delegueu feina, cobreu, feu excursions i vistes oficials, cobreu dietes, i a la tarda no treballeu.
En uns temps com esl que córren la ràbia es doble. Compara el teu sou amb la mitjana; i quan vegis que és 5 ó 6 cops superior el teu, pregunta't sincerament si creus que treballes més que la resta, simplement no.

I no és res personal, és quelcom comú a tota la classe política, a la que ERC ha pujat al carro. Per què? doncs perquè val més cobrar que són dos dies.

El que em sap més greu és: 1 pagar tants diners en impostos per cobrar tantes altes nomines prescindibles.
2. el dany que es pugui causar a l'independentisme de rebot amb la vostra actitud

en fí, ja es veurà com acaba tot

PD: ja sé q aqt comentari no va aqui, però bé, aqui va


sort!

Jordi Casals i Prat ha dit...

Bé, anònim, jo sí que treballo a les tardes i si cal els vespres i també el cap de setmana, sense hores extres. Ni cal ni les demano.
No crec que cobre ni quatre, ni cinc (ni tres) vegades més que la mitja, i possiblement menys que a la privada segons les responsabilitats.
I no només jo, sinó la majoria de gent d'ERC que exerceix responsabilitats a l'administració, tant la Generalitat com a d'altres com en els ajuntaments.
El ser diferent o no als altres partits es demostra amb les actuacions. I cal mirar què fan els `consellers, secretaris generals, directosrs, subdirectors, representants territorials, diputats, alcaldes, regidors (tots!) i llavors valorar.
Un plantejament com el teu em sona demagog, i no t'ho dic des d'un punt de vista corporativista ni partidista, sinó com a ciutadà.
Gràcies pel comentari, anònim.

Josep M. Diéguez ha dit...

Potser que parlem del tema del post, no? Després de llegir l'article de la tal Quadrado (que al final també sembla voler provocar confrontació entre el País Valencià i el Principat), i encara que en les formes és una mica més moderada, no puc evitar pensar en les reaccions que hi va haver l'any passat després del 5è aniversari dels Pastorets de les Parelles Lingüístiques que es fan a Vic. Afegeixo a continuació tres dels enllaços més cafres que vaig trobar:

http://kiosko.net/es/2008-12-22/np/elmundo.html

http://blogs.elmundo.es/elmundo/2008/12/22/elmundopordentro/1229943073.html

http://e-pesimo.blogspot.com/2008/12/prohibido-hablar-en-espaol-el-beln-del.html