dimecres, 21 d’octubre de 2009

Crisi a Osona: "Contra la crisi, mobilització!"

Aquest és el missatge que s'ha repetit més en la concentració que UGT i CCOO han convocat aquest matí a la oficina del SOC (l'anitc INEM) a Vic.
Prop de 150 persones, sota la pluja, s'hi han concentrat. I possiblement no serà la última en els temps que correm.
Estem en el que sembla que seran els moments més durs de la crisi, el que no sabem és quan durarà. Hi ha qui té la temptació de fer una previsió seguint paral.lelismes amb la resta d'Europa. El problema espanyol (i aquí l'Estat ens hi enganxa com un imant) és que el model productiu s'ha ensorrat en una crisi que ha rebentat la bombolla de la construcció, un dels sector bàsics pel creixement de l'economia estatal en els darrers anys. Vàrem créixer especulativament.
Ara la crisi toca de ple el teixit productiu industrial, enmig d'una crisi financera que va fer tancar l'aixeta a crèdit, fent caure el consum i tot amarat per una globalització que redestribueix la producció industrial on hi ha menys cost i on hi ha bona mà d'obra.
Aquí ens desindustrialitzem. Osona n'és un bon exemple (i Torelló també), on destruïm milers de llocs de treball, una bona part en el sector industrial. que desapareix sense preveure com substituirem el buit creat.
Això sí, parlem de polígons supramunicipals i d'altres de promoció públic, però algú pensa amb què ho hem d'omplir? Algú té una visió global de comarca i de país?
Contra la crisi mobilització. Però algú pensa en trobar algun solució? Els sindicats han denunciat la manca de lideratge polític a Osona i estan a l'expectativa de què servirà el Consell Econòmic i Social. Esperem que no sigui una cortina de fum, això sí, amb foto inclosa.
Foto: Adrià Costa (osona.com)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

LI DEIXEREM AMB AN RIDAU,AIXO DE XARRAR SEMBLA SER QUE LI "TOCA".
SALUT.
JUGANT.....

Jordi ha dit...

vols dir xerrar en el diàleg social?

Anònim ha dit...

Ben detectat el problema. Cal pendre desicions polítiques complicades, i sembla que ningú vulgui pagar-ne el preu. Hi ha manca de lideratge i manca de visió de futur. És com si ens haguessin encegat a tots i no sabessim trobar el camí. I n'hi ha que estan immobils, esperant que algú els vingui a buscar i els guii. En aquests temps difícils cal ser valent i pendre desicions arriscades.