Abandonar un somni personal per albirar l’èxit col·lectiu

Quan em vaig establir a Torelló el dia de Carnaval de 1992, no m’imaginava que al cap d’onze anys, al 2003 faria un pas endavant que ha condicionat la meva vida fins a dia d’avui, acceptar ser el candidat a l’alcaldia de Torelló per ERC. No era una decisió que preveia un camí de roses, ja que llavors ERC tenia menys de 500 vots i un regidor i era el darrer partit a l’ajuntament d’un total de cinc, pel camí s’havia quedat el PP.

Tenia un punt de romanticisme, perquè la política o hi poses una mica de romanticisme o es converteix en burocràcia administrativa. Aquelles papallones abans d’un Ple Municipal, encara no han desaparegut

Durant aquests anys he compartit camí amb moltes persones i n’he conegudes encara més, majoritàriament per bé, però també per mal. Així és la vida. També he viscut experiències inolvidables, com ara l’octubre republicà del 2017 a Torelló, el meu pas per les regidories de Comerç i de Seguretat Ciutadana (mai m’ho hauria imaginat), les assemblees de barri, les primeres Nit de Botigues, el Carnaval des del centre de comandament a la Policia Local, els debats amb Miquel Franch, jornades memorables amb PxC titllant-me de «Àngel caigut i déu mitològic» (sic) o quan van treure cartells a favor d’un seu militant que va ser denunciat per pixar en una façana, el dia que em van denunciar a la Delegada del Gobierno Llanos de Luna, els insults taurins en fòrums sudamericans després de presentar una moció antitaurina, el Ple de les consultes populars quan Torelló va ser l’únic ajuntament d’Osona que no hi va donar suport, la nit prèvia al 9N, tallar vies del tren per salvar l’estació, i algunes de dures, com el dolor del Santi, el dia que vaig anar visitar un veí que se li havia cremat el pis, els amos d’un local a on hi havien entrat a robar o acompanyar els veïns quan les grans pluges.

Avui anuncio que poso punt i final a aquesta etapa que ha suposat liderar, a l’ajuntament de Torelló, unes històriques sigles del nostre país com són les d’ERC i des del 2011 sumant-hi els amics i amigues de Junts per Torelló.

Puc dir, també, que poso punt i final al somni de poder fer d’alcalde del meu poble, Torelló, perquè aquest ha estat el més alt i excels objectiu polític que he buscat des que vaig entrar en la política activa. Recordo perfectament la remor que es preguntaven què volia aquell nano de Manlleu presentant-se per ERC, que segur que volia ser diputat. O quan un alcalde em va venir a veure al meu despatx de l’Agència Catalana de Joventut allà al 2008 o 2009 i em va dir que ja no tornaria més a la política de Torelló, que ja havia fet el salt. Curiosament va dir «tornaria» quan mai he abandonat l’ajuntament. Per mi, la política local ha estat sempre per davant. Amb vocació de servei públic al meu poble i als meus veïns i veïnes.

Paradoxalment, faig un pas enrere per cedir el lideratge d’ERC-Junts per Torelló, quan mantinc intactes la màxima il.lusió i les ganes de continuar implicat en la política local. Però Torelló es troba en un moment clau en la seva història, l’estancament en què es troba l’ajuntament els darrers quatre anys ha comportat conseqüències pel poble i els seus veïns, trencant-se consensos i el què és més important, confiances de la ciutadania vers la seva institució pròpia, l’ajuntament.

A Torelló, cal un canvi, ja no només per millorar, sinó per necessitat, i aquest canvi només el pot liderar ERC-Junts per Torelló.

Ara fa quatre anys, molta gent tenia el convenciment que ERC-Junts per Torelló podia sacsejar la política torellonenca i liderar una majoria alternativa. Malgrat pujar de vots i superar la barrera dels 1.000 vots i esdevenir la segona força, ens vam estancar en els tres regidors, per quatre vots. Però no podem ofuscar-nos en els quatre vots que ens van faltar per aconseguir el quart regidor, perquè el problema real va ser que gairebé el 50% dels torellonencs es van quedar a casa el dia de les eleccions. I aquí hi ha el quid de la qüestió.

Si volem aconseguir el canvi que necessita el nostre poble, cal motivar a la gent perquè vagi, com a mínim, a votar. Com vaig dir als meus companys d’ERC en la darrera assemblea, ens hem d’obrir encara més i hem de construir una candidatura de poble. I el primer pas per fer-ho possible és fent jo un pas enrere.

A vegades hom ha d’abandonar els somnis personals per aconseguir els èxits col·lectius, i ara és un d’aquells moments.

El meu compromís polític amb Torelló resta intacte i tindré el paper que les meves companyes i companys decideixin, això sí, amb nous lideratges.

Un agraïment a tots aquells que m’heu acompanyat en aquest camí entre ells al Lluís, el Xevi i la Berta, els que m’heu ajudat, els que m’heu criticat des del respecte, sempre amb ànim de millorar.

I un agraïment especial a la meva família, la meva companya Xènia i filles, Isona i Gal·la, per suportar les meves absències i als meus pares per haver aguantat amb naturalitat una exposició pública del seu fill, que a vegades es tradueix amb fets i paraules desagradables.

Les meves disculpes a qui s’hagi sentit decebut per la meva tasca com a cap de llista d’ERC-Junts per Torelló, però que sàpiga que sempre he actuat segons els principis del bé comú de Torelló i dels principis polítics de la democràcia popular, la igualtat i la llibertat nacional.

I als cínics, als intolerants i als qui fustiguen als més vulnerables, a aquests, cap disculpa i un plaer haver-los, com a mínim, incomodat.

Visca Torelló i Visca Catalunya Lliure!

La responsabilitat social d'un alcalde

L’alcalde de Torelló, Jaume Vivet, va escriure una setmana abans de Carnaval un article on carregava els tinters contra els Deixebles, assenyalant-los com a responsables dels mals haguts i per haver en les festes populars de Torelló.

En nom de la responsabilitat social els assenyalava dubtant de la qualitat de les activitats que fa aquesta entitat, posant damunt de la taula el descontrol d’aquests horaris, responsabilitzant a Deixebles de l’abús d’alcohol per part de menors, així com de baralles (inexistents) en les festes que organitzen.

La musa de la responsabilitat social, que va inspirar a l’alcalde per tot aquest al·legat inèdit contra una entitat, va portar a l’alcalde a una gran irresponsabilitat.

I per què irresponsabilitat? Mostrar una opinió és irresponsable? es pot preguntar algú. La irresponsabilitat és que, des del despatx d’alcaldia, s’assenyalin els problemes i no s’aportin solucions, això és l’article que va publicar Vivet.

Potser el que caldria és parlar de la responsabilitat social d’un alcalde.

Un alcalde, un ajuntament, té eines per encarar els problemes existents i les tensions que puguin sorgir entre l’oci i el descans dels veïns, o per situacions desagradables sovint relacionades amb la ingesta de l’alcohol.

Si parlem d’horaris, l’ajuntament és qui autoritza els horaris i qui ha de garantir el compliment d’aquests. No és de rebut que un alcalde es queixi d’un no respecte dels horaris i es renti les mans amb resignació. Només cal decidir com es controlen el compliments dels horaris (com s’ha fet i ja es fa en segons quines activitats) i actuar. Això només depèn de la voluntat política.

A més, hi ha una eina bàsica de relació amb les entitats que és el conveni, on es regulen els acords relacionats amb les respectives subvencions i activitats, on es plasmen els drets i les obligacions de les dues parts. El problema és quan aquests convenis són un tràmit burocràtic que el reglament exigeix per poder atorgar subvencions i s’oblida la feina de fer el seguiment dels acords i una valoració amb les entitats cada any. Això,  és el que permetria  vetllar per l’interès públic de les activitats i treballar conjuntament el món associatiu i l’Ajuntament, per anar millorant any rere any. Si el problema és el respecte dels horaris de les activitats, doncs que es posin en el conveni i se’n faci una valoració conjunta entitat i ajuntament, i si cal millorar-les es fa.

Una altra eina que té Torelló per tractar l’oci nocturn i les festes populars és la Taula de Nits Q, espai de treball en comú d’ajuntament, entitats, locals d’oci nocturn, AMPAs i la Generalitat; un lloc per acordar iniciatives i solucionar problemes al respecte, a través del diàleg i el pacte. Com queda ara aquest espai de treball (i confiança) després de l’embat unilateral de l’alcalde amb un dels components d’aquest espai de treball?  

El Pullassu, organitzat pels Deixebles

La confiança és el fil roig que teixeix la viabilitat dels pactes i la confiança permet la crítica, però no l’atac públic. Aquest és un dels canvis substancials de l'actitud de l'alcalde respecte el passat mandat, el d'abandonar el pacte i el diàleg, pel de la imposició i l'atac públic, així com també un de rellevant, ha abandonat invocar la responsabilitat dels pares i les mares respecte l'abús de l'alcohol dels menors, per responsabilitzar-ne a una entitat.

La responsabilitat social d’un alcalde és no generar divisions ni tensions, sinó buscar solucions. L’escrit que va fer va poder despertar simpaties i potser guanyar vots, però realment no va solucionar res, ans el contrari, la col·laboració i confiança establerta en els darrers anys a base de l’esforç de totes les parts s’ha trencat pel fer unilateral de l’alcalde. El després de l’article és pitjor que l’abans i a anys llum de com estaríem si s’hagués apostat pel diàleg i el pacte (on s’acorda des de les dues bandes, o tres, si hi incloem els veïns).

I compte, perquè aquest conflicte que ha esclatat va més enllà de les festes, els horaris i els gustos culturals de l’alcalde. El teixit associatiu és un gran capital social de Torelló, l’enveja de molts pobles, i tots sabem que qui participa en col·lectius o entitats no ho sol fer només en una. Fustigar a una entitat crea, volent o no, un efecte domino que només ens perjudica com a societat.

Un alcalde no pot denunciar uns problemes quan la solució està en les seves mans, i quan succeeix això es passa de ser part de la solució a ser part del problema.

Els resultats de persistir en treballar pel poble: les propostes acceptades pel pressupost 2017

Ha estat certament sorprenent que haguem acabat l'any polític a Torelló amb una entesa entre el govern de CiU i Fem respecte les propostes que vam proposar pel pressupost del 2017.
La sorpresa no ve tant per les propostes, ja que eren factibles de portar a terme i de prou calat com per mostrar interès, sinó pel fet que el govern s'obrís a acceptar-les, ja que durant el temps que portem de mandat, s'han mogut bàsicament en l'oposició total a acceptar propostes que provinguessin del grup d'ERC-Junts per Torelló (ERC-JpT) a les bones paraules de voluntat d'arribar acords però no arribar-ne ni un. En el primer cas tenim des de rebutjar una moció a favor de mesures per aturats de llarga durada de més de 55 anys a una moció de suport al referèndum, passant per una proposta de crear una mesa de treball multipartita per parlar de les ordenances fiscals.
Celebrem que ara hagin acceptat aquestes nou propostes, d'un total de dotze que vam presentar. En les nou propostes acceptades n'hi ha algunes que fins i tot ens les havien rebutjat, com ara la de protegir pressupostàriament les partides culturals, socials, educatives, d'ocupació i de barris, o d'altres que van ser aparcades des del primer moment del nou govern de CiU i Fem, com ara carregar-se el procés participatiu del Barri de Montserrat, que estava en el tram final del procés per tal que els veïns decidissin l'ús públic de l'espai del camp de futbol del barri.
En el global de pressupost ens vam abstenir, aquí podeu llegir-ne les raons.
En el Ple els hi vaig dir que veiessin l'abstenció al pressupost com una finestra d'oportunitat de col.laboració entre el govern i ERC-JpT, primera força de l'oposició. I recalco el nostre rol de l'oposició, perquè és on ens hi van situar els nostres anteriors socis de CiU i els seus nous socis de Fem. I l'hem assumit en tant com a força que vol vertebrar una majoria alternativa política a l'existent. Però no per això renunciem a treballar pel poble en positiu, al contrari, ho hem fet i ho seguirem fent, sigui quina sigui l'actitud del govern de Torelló vers les nostres propostes.

Llegiu les nou propostes acceptades pel pressupost 2017

... i el Ple de Torelló va rebutjar una moció a favor del referèndum

Torelló és un poble que s’ha mostrat majoritàriament independentista en les darreres eleccions i la seva representació en el plenari municipal s’hi mostra també aquesta majoria social a favor d’un Estat Català independent i a poder decidir democràticament. Així que va ser realment sorprenent que el Ple municipal tombés una moció que traslladava simplement els acords del Parlament (que en Junta de Portaveus, Romans –CiU o PDECAT- i Forcada –FEM- van dir que ignoraven) per un referèndum i l’inici d’un procés constituent.
Amb aquest article vull donar resposta a certes afirmacions que han fet tant CiU com Fem Torelló (FEM) per justificar el seu vot negatiu a la moció, que va fer insuficients els vots afirmatius d’ERC-JpT i la CUP.
CiU i FEM parlen d’una moció de l'AMI que no estava redactada ni en Junta de Portaveus ni quan es va fer el Ple, una moció que “seria molt similar a aquella” nostra. Per què no volíem esperar a la de l’AMI? Doncs perquè era perdre l'oportunitat que Torelló fes una demostració de compromís amb el procés independentista el mateix dia que el regidor Joan Coma s’havia declarat insubmís. Així ho vaig explicar al Ple.
És cert que ara la moció de l’AMI, similar a la nostra, no es podrà aprovar fins d’aquí un any? Cert, així ho disposa el Reglament Municipal de l’Ajuntament de Torelló: una moció que és rebutjada no es pot tornar a presentar, ni cap de similar, en un any. Ara bé, enlloc del reglament diu que no es pugui presentar una moció similar a una presentada i aprovada, com hauria estat el cas, si CiU i FEM haguessin permès l’aprovació de la moció. Ara podríem aprovar la de l’AMI, també.
És cert que la moció va incloure un punt que demanava “assumir l’encàrrec del Parlament” d’impulsar debats constituents, quan l’acord del Parlament sols “encoratja” als ajuntaments? Cert, però em sorprèn que a CiU i FEM els faci cosa votar a favor perquè l’acord digui “assumir” (que seria assumir l’encoratjament del Parlament a) l’impuls de debats constituents. Tanmateix, no en van dir res quan vam obrir la possibilitat de modificar-la en Junta de Portaveus.
És per partidisme que presentem la moció? Que només digui que no, no serveix per demostrar res. Però sí, si apunto que en Junta de Portaveus vaig obrir la moció a tots els grups a sumar-se a la moció i així hauria estat de tots els partits. Ni CiU ni FEM van mostrar-hi cap interès. I aquí és on rau el problema, amb el QUI presentava la proposta i no el QUÈ deia, el problema és que la moció l’havíem presentat nosaltres. Aquesta dèria amb posar-se de cul (amb perdó) a les propostes d’ERC-JpT per se es pot veure normal (o no) en el context de la política local, sobretot si el govern té majoria absoluta i decideix passar el rodet. Ara bé, arribar a aquest nivell de dogmatisme partidista contra ERC-JpT en una moció de país, demostra quin és la situació al Ple de Torelló, que en el cas de CiU, fent-ne seguidisme FEM, és el de passar de governar amb nosaltres a buscar-ne l’exclusió. I això, entre demòcrates, no és tolerable, ni l’exclusió de partits ni la de persones ni la d'entitats, pel simple fet que no combreguin amb qui mani.
Tant convergents com ex-socialistes han volgut justificar el que va ser en tota regla un “xantatge emocional” a ERC-JpT, en paraules del portaveu de la CUP, per tal que retiréssim una moció pel simple fet que la presentàvem nosaltres.
L’article signat per Vivet i Forcada aquí a El 9 Nou acabava dient “En aquest nostre cas, mai un no ha volgut dir tant que sí”, vaja, una retòrica que sembla la del PSOE del no es no i acaben fent president a Rajoy. Per molt que s’hi vulgui donar voltes, una moció no es tomba perquè es presenti, per què sigui rebutjada cal que una majoria hi voti No, i aquesta majoria hi va ser gràcies als vots que CiU i FEM van sumar als del PSC.

(Publicat a El 9 Nou)

Quan el QUI és més important que el QUÈ

Els fets: el grup municipal d'ERC i Junts per Torelló vam presentar una moció a favor del referèndum sobre la independència i per iniciar un procés constituent, basada en els acords aprovats al Parlament de Catalunya fa unes setmanes. La moció va ser rebutjada amb els vots del PSC (imaginable) i dels grups de govern, CiU i FEM (sorprenent). Les raons de CiU i FEM manifestades al Ple va ser que volien aprovar una moció similar que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) estava redactant.
A partir d'aquí, hi ha hagut retrets cap a la «poca cintura» i a un pretès «electoralisme» d'ERC-JpT. Aquests retrets queden desmentits si en els fets del Ple hi afegim els fets en Junta de Portaveus, on jo mateix vaig explicar que la moció era de tipus estàndard que ERC presentava i que es basava en els acords del Parlament. Allà vaig obrir a tots els grups que volguessin a signar-la i presentar-la conjuntament, a més de poder modificar-ne el contingut (salvaguardant els acords parlamentaris, que vaig enviar a tots els grups, ja que CiU i FEM van manifestar que desconeixien què s'havia aprovat al Parlament). És a dir, que la voluntat de sumar, consensuar i arribar a acords per part d'ERC-JpT hi era.
En política hi ha més que el càlcul electoral, hi ha el sentit de servei públic i el respecte. Com a sentit de servei públic creiem que el dia en què el regidor de Vic Joan Coma anunciava que desobeiria la justícia espanyola que l'acusa de sedició, teníem l'oportunitat que Torelló hi fos present a través d'una moció a favor del referèndum. Per cert, l'única moció que hi havia damunt la taula, perquè la de l'AMI encara no estava redactada. Si hagués estat el cas, no hauríem tingut cap problema en aprovar aquesta o la que fos, com hem fet sempre. L'important era fer el pas endavant. I a més, amb la possibilitat d'adequar el text que vam presentar des del propi municipi, amb aportacions que haurien pogut fer tots els grups municipals. Potser FEM, que es vanagloria que no és un partit (que sí que és, d'àmbit local) hauria hagut de valorar molt més aquesta possibilitat enlloc de fer seguidisme dels plantejaments del portaveu de CiU, Manel Romans. A vegades malgrat ser socis de govern s'ha de poder discrepar, com vam fer nosaltres al passat mandat votant a favor de sancionar bancs per tenir pisos buits, enfront de CiU que es va alinear amb PxC.
ERC-JpT no podíem admetre, en paraules de la CUP, el «xantatge emocional» que CiU i FEM ens feien exigint que retiréssim la moció perquè no la votarien a favor ja que la presentava ERC-JpT. Les actituds excloents fan molt mal a un procés per construir una Catalunya independent, on la suma des del respecte és la clau. A nosaltres no ens hi trobaran en l'exclusió.
Però no ens enganyem, si no s'ha aprovat la moció a favor del referèndum no és perquè s'ha gi presentat, sinó perquè hi van haver 11 vots en contra i 6 a favor. Si estaven d'acord amb el contingut, però no amb qui la presentava es podrien haver abstingut i s’hauria aprovat. I en el següent Ple s’hauria pogut aprovar la de l’AMI, ja que no es permet presentar mocions similars que han estat rebutjades en un any, però enlloc diu que no es puguin presentar mocions similars aprovades...
Una última pregunta, què hauria passat si ERC-JpT votés en contra d'una moció a favor del referèndum perquè la presentés CiU, la CUP o FEM? A mi em cauria la cara de vergonya! Nosaltres, entre demòcrates, ens fixem més en què diuen les propostes que en qui les presenta, cosa que en el darrer Ple, ni CiU ni FEM poden dir el mateix.

(Publicat al Setmanari Torelló)

Citant la Bíblia al Ple de Torelló

En el Ple de dilluns ens vam trobar amb cinc mocions de PxC. Algunes mostraven poc rigor, desconeixement del poble, oportunisme i populisme, en d'altres buscaven mostrar el que no són (ecologistes o sensibles els temes socials, per a tothom).
Ara bé, n'hi va haver una on vam veure l'autèntica essència de PxC, la seva islamofòbia. Sí, més enllà de l'aversió cap als que han vingut de fora (fins on posem el límit de fora, aquí ja tenim problemes...), hi ha l'aversió al musulmà.
En la moció en contra el conveni bilateral entre els estats espanyol i marroquí (entre d'altres coses, els espanyols residents podran votar a les eleccions locals del Marroc i viceversa), el portaveu de PxC va fer un discurs que ni Sant Joan a l'Apocalipsi va arribar al to emprat pel regidor torellonenc.
Per ell, donar el vot als marroquins és la fi d'occident davant l'amenaça de l'Alcorà i dels imams, i a més, en aquest occident finit PxC ostentarà el govern (d'on, si tot estarà dissolt?), arrebatant el poder (quin?) als botxins d'occident (llegiu els humils regidors de Torelló).
I amb tant to apocalíptic em vaig veure al mig del Ple referenciant la Bíblia, recordant que sí fem una lectura literal de la Bíblia (respectat per la PxC enfront l'Alcorà) llavors jo hauria de ser assassinat per treballar al setè dia de la setmana i el meu cunyat es podria vendre les meves nebodes. Això ho diu la Bíblia, però suposo que no treurem el dret a vot a cap cristià, oi?
Així que menys amenaces alcoràniques, que qui fa lectures literals d'aquests llibres religiosos o és un fanàtic o un oportunista malintencionat. El que no sé és quina de les dues coses és PxC...
Si volem parlar de dret a vot dels immigrats, s'ha d'aprofundir més i s'ha d'emmarcar en una estratègia nacional d'incorporació de la gent que ha vingut a casa nostra als darrers anys. I això, no ho farem ni a cop de creuada ni excloent a col.lectius per pur oportunisme electoralista.

PS: Per cert, crec recordar que el lema de PxC era "Primer els de casa", resulta que els regidors d'aquesta formació a Torelló, han demanat pressupostos per fer activitats a Torelló i tots s'han demanat a empreses de fora de Torelló, cap de casa!

Més informació del Ple de Torelló a www.esquerra.cat/torello

Assassinar joves polítics per salvar Europa de l'Islam. Anem en compte!

L'assassina de prop d'un centenar de joves laboristes de Noruega, a més de l'intent d'assassinat al Premier d'aquest país escandinau, han deixat perplexa bona part de l'opinió pública democràtica.

Aquest atac a una acampada de joves polítics, personalment, m'ha afectat emocionalment. No m'ha costat imaginar-me les escenes de pànic en un escenari conegut. Com a membre de les JERC jo he participat en l'Acampada Jove de les JERC, un eseveniment polític i lúdic, de "joves festius i combatius". Joventut, festa i militància política.

L'assassí, un fanàtic ultradretà, ha brandat la bandera d'aturar la invasió de l'Islam i del marxisme. Ha justificat l'assassinat a sang freda com un acte polític.

Quan a Torelló hem aprovat una moció de condemna d'aquests fets, he recordat la bandera ultradretana de l'assassí, de l'anticomunisme i l'islamofòbia. No és un tema a oblidar ni a obviar, cal que estiguem alerta davant les agressions (aquest cop radicalment literal) de les idees intolerants i excloents. Així ho vaig manifestar-ho, algú es va incomodar. Si és així, hi ha algú que té un problema, ben gros, i que esquitxa la nostra societat.

3CAT24: Breivik es declara no culpable i diu que volia "salvar Europa dels musulmans"

#juntspertorelló, fem xarxa

La filosofia d'acció a la xarxa, a internet, és això, fer xarxa. Diferents persones són nodes que van teixint xarxa.
En la opció que tots sabeus que lidero per les properes eleccions municipals, Esquerra i Junts per Torelló, comptem amb un gran equip humà, alguns dels quals són persones ben actives a internet.
Un cas paradigmàtic és l'Enric Xicoy, periodista i professó universitari a la Blanquerna. Des del seu bloc està creant i llençant a la xarxa continguts de la coalició que ell mateix elabora i difon.
Visiteu el seu bloc Ges Avall, on hi trobareu vídeos (un exemple), apunts i, a partir d'ara, també entrevistes als membres de Junts per Torelló. La primera és la de Toni Cubí, mireu-la aquí.
Un altre cas del treball en xarxa és el twitter, podeu anar seguint (i fent xarxa tot retwittejant) el hashtag #juntspertorelló
Som un grup ben 2.0, per la presència a la xarxa, perquè fem xarxa i perquè volem i som propers. Sona bé, oi? és que comptem amb tu...

Pessigolleig a l'estómac, per Torelló

En un vídeo que em va fer El 9 TV em van tractar de veterà de la política. Crec que és la primera vegada que em diuen veterà, excepte a les JERC, que més aviat vol dir jubilat...
Diuen que la veterenia és un grau. Per l'experiència, suposo.
La veritat, però, és que aquell pessigolleig a l'estómac, abans de cada Ple municipal o davant qualsevol acte públic del grup municipal, no me n'he desprès. Potser és el respecte cap a la institució màxima de Torelló.
Per mi és un orgull poder servir als meus conciutadans des de l'Ajuntament. Conciutadans de Torelló, d'un poble que em va acollir una tarda de Carnaval de quan tenia 14 anys i feia poc que anava amb vespino (blanc i sense intermitents, inaudit a hores d'ara!).
Vaig sentir-me torellonenc el dia que vaig notar la gallega morriña o la brasilera saudade, l'enyorança en uns vespres universitaris barcelonins. M'agradava passar pel pas de la Sagrera. És curiós, però vaig enyorar concretament això.
Ser de Torelló és un estat d'ànim. Sentir un intangible que relliga el poble i que dóna una energia i una vitalitat especial que es mostra de diferents formes i colors, però on sempre hi ha persones i petits racons del poble.
Aquest divendres al vespre, em presento en públic com a candidat de la coalició d'Esquerra i Junts per Torelló. Ja sento el pessigolleig ara. Encara falten hores, però les formiguetes de l'emoció ja treballen.
Estic preparat? més que mai!

El Ple de Torelló, en pre-campanya

En el Ple d’ahir al vespre, a Torelló, vam viure una escena que va dibuixar, a alguns, somriures i va obrir astoradament els ulls d’altres.
En el punt de la liquidació del consorci turístic Paisatges del Ter, va quedar damunt de la taula que s’havia d’establir una estratègia nova de treball. A soles? amb el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaure? amb Osona Turisme? La resposta quedava a l’aire, primer perquè no hi ha estratègia preestablerta i segon perquè l’haurien de dissenyar als qui els hi pertoqui després de les eleccions.
Així ho vam fer els grups de l’oposició, ERC i ICV-CdG, i l’equip de govern, a través del regidor de Turisme, Manel Romans, que és de CiU.
Però curiosament va agafar la paraula un altre regidor de l’equip de govern i no va ser per refermar o reforçar el que havia dit el seu company de govern, sinó més aviat per desmarcar-se’n.
I doncs? El regidor és del PSC, però no n’és el portaveu, n’és el candidat per les properes eleccions i és regidor de Promoció Econòmica. Ha parlat com a PSC, així que ho va fer com a candidat.
Hi ha un savi de la política, un jove vigatà, que em va remarcar un dia: el que importa és la trajectòria. Quin error dels polítics que vulguin i intentin actuar diferent que la resta de mandat. I això, és el que intentat fer el candidat del PSC, desmarcar-se de l’equip de govern del qual en forma part. Perquè en temes de turisme, el regidor de Turisme n’és el portaveu del govern, oi?

Entrevista a Angle Obert, El 9 TV

Jo, segons El 9 TV

El mur de les lamentacions de Torelló i experiments en educació

En el vídeo que hi ha més amunt hi podeu veure les explicacions de l'alcalde sobre la situació del mur esfondrat del riu Ges i els perjudicis que causa la deixadesa de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua). El tema d'aquest mur ha estat una de les preocupacions que hem tingut el grup municipal d'ERC.
El que no surt a la crònica del Ple (com tampoc a la web de l'ajuntament...) és el trist final de la gestió de les subvencions a les AMPA per part de la regidora d'Educació, Flora Vilalta. Podeu llegir el meu apunt: Els experiments amb gasosa, no amb l'educació o l'àudio de Ràdio Manlleu

Alguns apunts al respecte de temes que van sortir al Ple:
Problemes amb els bars, les AMPAs i el país
Jordi Casals: "L'encaparrement de la regidora d'Eduació ens ha portat en una situació no desitjada amb les AMPAs"
Lluís Sabatés torna a posar de manifest l'error del nou sistema de subvencions a les AMPA
ERC s'oposa, de nou, al sistema de subvencions de les AMPAs
Fa tres anys que Esquerra demana que s'actuï en la vorera esfondrada per les pluges
I més informació a www.esquerra.cat/torello

Vídeo-post: El conflicte de la piscina al Ple de Torelló (El9TV)

Vídeo: El9TV.com

El9Nou.cat: El conflicte de la piscinia de Torelló arriba al Ple Municipal
Web d'Esquerra Torelló:Esquerra crítica el paper de l'equip de govern en les negociacions per l'ús de la piscina i el Club Natació
Bloc de Jordi Casals: Xerrar per xerrar al Ple de Torelló...

Vaga

Columna de Jordi Casals a Nació Digital: Contra la crisi: ciutadans!

Bloc d'Esquerra: El tot o res davant la vaga general de la doctora Casals
Web d'Esquerra: El Ple de Torelló debat sobre la vaga del 29J

Xerrar per xerrar al Ple de Torelló...

Foto: Franch presidint el Consistori infantil de Torelló

Quan et dediques a la política local en pobles petits, o no tant petits, com Torelló, a vegades la línia que separa la relació personal i la institucional és molt fina, difícil de no traspassar.

Es vulgui o no, hi ha unes normes de relació institucional. En Miquel passa a ser l'alcalde i en Jordi, per exemple, passa a ser portaveu del grup d'Esquerra.

Has de ser conscient que quan parles no parles per tu mateix, sinó pel grup i els votants que representes, a més de la institució, en aquest cas, Torelló.

La gestió del Ple per part de l'alcalde, que és qui el presideix, ho ha de tenir en compte i, ahir, l'alcalde de Torelló no ho va tenir prou clar. Després d'un ple prou tranquil, es va acabar innecessàriament tens, per una manca de respecte institucional.

Quan un regidor de govern, en el torn del monòleg de les informacions fa esment a un regidor d'oposició, aquest ha de tenir capacitat de rèplica. No per ganes de xerrar, sinó per dret a rèplica per al.lusions. L'alcalde no pot cridar un "si tens ganes de xerrar, xerra!" al portaveu del principal de l'oposició (ni a cap altre regidor). No per guapo, sinó per respecte institucional.

El Ple no és una tertúlia de bar, on la gent xerra i debat, és un lloc on els representants dels ciutadans, debaten i decideixen. Jo sóc en Jordi, però al Ple sóc el representant del Grup Municipal d'ERC-AM Torelló.

Comporta molta responsabilitat, però també respecte institucional, alcalde inclòs.

Actes de Torelló per l'11 de Setembre

Divendres, 10 de setembre

Vic

-Participació de la Fidelíssima Companyia Josep Vila (columna Vall del Ges) en els actes unitaris de la Comissió 11 de setembre d’Osona

Sortida a les 8 del vespre de davant La Central (al carrer Manlleu de Vic)

Dissabte, 11 de setembre

Torelló

-A les 10 del matí concentració a la plaça de la Vila. Hi haurà esmorzar per a tothom

-Cercavila reivindicativa fins al monument de Rafael Casanova. Amb la participació de les colles geganteres i els grallers dels pobles de la Vall del Ges

-A les 12 ofrenes florals al monument de Rafael Casanova i parlament a càrrec de Joaquim Albareda, professor d'història moderna a la Universitat Pompeu Fabra.

ORGANITZA: Comissió 11 de setembre de la Vall del Ges, Ajuntament de Torelló

Vídeo-post: El Ball dels Verds de Torelló

Jeroni Vinyet osonenc del 2009, un premi al 13D recollit a Torelló (de mans de Miquel Franch)

Ahir, es va celebrar la gala per donar el premi de l'Osonenc de l'Any que organitza El 9 Nou, es va fer al Teatre Cirvianum de Torelló, que es va omplir per la ocasió.

El guanyador va ser Jeroni Vinyet, delegat d'Òmnium Osona i activista nacionalista de referència per la comarca i, per què no?, del país. Una persona que representa l'activisme patriòtic del segle XXI, en lluita per una nació inclusiva que suma per aconseguir la llibertat.

Els nominats (12) del premi els escull n jurat i el guanyador s'escull per votació popular. Si no vaig errat, enguany s'han comptabilitzat prop de 1500 butlletes de votació.

El guanyador, en Jeroni, havia estat nominat per l'impuls i lideratge en les consultes sobiranistes del 13D a Osona. Així que aquest premi també és per tots aquells qui van (i vam) treballar perquè les consultes fossin un èxit.

Però a més, que l'escenari fos Torelló i que fos l'alcalde Miquel Franch, que amb el seu vot qualitatiu va fer que no s'aprovés una moció de suport a les consultes, fa que el premi tingui un regust encara millor, d'encara més reconeixament als voluntaris del 13D.

Felicitats Jeroni i felicitats a tots els patriotes que en movilitzàrem pel 13D!

El9Nou.cat: Jeroni Vinyet osonenc de l'any

Galeria de fotos de El9Nou.cat

Vídeo-post: Polèmica per la Plaça Nova (Osona.com)

També podeu llegir la contracrònica del Ple, d'on és el vídeo, a Osona.com: La contracrònica del Ple: La teoria de la Inquisició, per Quico Sallés